Madrid i Barcelona han estat advertides per la Comissió Europea perquè adoptin mesures reals per reduir l’elevada contaminació que pateixen els seus habitants.
Carmena a Madrid ho va fer amb la vigorosa acció de Madrid Central que ara el govern del Partit Popular intenta revertir, però que la justícia espanyola no li permet precisament en nom de la salut dels madrilenys.
A Barcelona hi ha hagut molts discursos i una acció tendent a zero. Colau no només no ha resolt el problema sinó que en aspectes concrets l’ha agreujat. Ara amb les últimes dades del RACC sobre bicicletes i patinets es veu que aquesta modalitat de transport tal i com s’insinua no ha absorbit usuaris de vehicles, ni cotxes ni tan sols motos, sinó que els que l’utilitzen procedeixen en la seva immensa majoria de persones que es desplaçaven a peu, un benefici per a la seva salut, o en transport públic, un benefici econòmic. Només el 10% dels que fan servir el patinet per desplaçar-se procedeixen del cotxe i sobretot de la moto, i una mica més, el 13%, en el cas de la bicicleta. Xifres absolutament marginals, que donada la deficient localització d’alguns carrils bici ha provocat un augment de la congestió del trànsit i per tant de la contaminació.
Ara en començar el nou mandat, Colau continua sense adoptar mesures reals. Les dues més importants que ha aportat són la introducció d’un nou carril bus al carrer Aragó i la reducció d’un dels carrils del carrer Mallorca. Aquestes mesures en el millor dels casos poden produir un reducció del 6% de l’impacte atmosfèric i, en el pitjor, un augment si el resultat deriva amb episodis de congestió.
⇒ Els grans reptes de Barcelona que el nou consistori ha d’afrontar |
Les mesures que vol aplicar a Barcelona a partir de l’emergència climàtica que declararà al mes de gener (és una emergència ben curiosa perquè pot posposar-se mig any) estan en vigor a ciutats com Milà, Roma o Palerm, des del 2015, i certament cap de les tres no es pot dir que siguin capdavanteres en la lluita contra aquest problema. O sigui que anem tard i a més malament.
⇒ La Generalitat i l’emergència climàtica |
És un interrogant saber per què no s’apliquen mesures tan evidents com les de reduir l’impacte de taxis i transport intern de mercaderies, que representa més del 30% de la contaminació! Una política amb data fixa d’incentivar el canvi a vehicles elèctrics o almenys híbrids tindria un resultat tangible a curt termini. O és que potser Colau depèn tant dels taxistes i del seu vot que no s’atreveix a actuar sobre ells? Doncs bé, almenys que comencés a fer-ho amb les empreses de lloguer de vehicles amb conductor, en lloc de voler aplicar la inviable hora d’antelació per sol·licitar el servei des de la seva presidència metropolitana, podria haver pactat amb aquestes flotes els vehicles de baix impacte contaminant, un fet que a més hauria dinamitzat el taxi a seguir per la mateixa via.
També és escandalós que no s’abordi la substitució total del transport públic de la ciutat i metropolità per vehicles elèctrics. Amb menys diners del que costa el tramvia per la Diagonal es podria assolir aquesta fita que significaria una altra reducció important. En realitat, tot el que sigui reforçar el transport metropolità per bus és favorable a la reducció de l’impacte i si això es lliga a la dotació d’aparcament perifèrics, la millora podria ser de l’ordre del 30%.
Tot aquest conjunt de mesures estan a l’abast, tenen efectes immediats i constituirien una revolució ambiental. L’estrany és constatar com Colau va per una altra via, i el sorprenent és que el partit socialista, que està dotat d’una àmplia experiència municipalista, segueix sense introduir la racionalitat necessària.
