Barcelona, la dinàmica de la degradació

Les declaracions en tromba d’Ada Colau a la tornada de les seves llargues vacances, acusant la dreta i als mitjans de comunicació de dur a terme una campanya contra Barcelona, no pot evitar les evidències de la realitat que assenyalen una ciutat on estan presents forts vectors de degradació. Ho constaten dades ben recents sobre el comportament del turisme.

Barcelona ha tingut més turistes que mai al mes de juliol. 825.000, el 5% més que l’any passat. En un sol mes han acudit a la ciutat l’equivalent a la meitat de la població total de Barcelona. Però, alhora que aquest increment de persones es produeix, també es dóna una reducció de la despesa per persona. És un turisme que ve atret pel sol, la platja i el lleure molt barat. Això explica que el comerç i la restauració no registrin un augment equivalent al del nombre de visitants.

També es produeix una altra deriva, com és la que s’està convertint en un destí d’oferta “d’última hora”, és a dir, la d’aquell turista que va al lloc on troba les condicions d’estada més econòmiques. Aquest fet és degut precisament a la baixa qualitat dels nostres visitants, i constitueix un peix que es mossega la cua, un cercle viciós que, si no es trenca condueix inexorablement al model de Lloret de Mar només que a una escala molt més gran. L’aeroport de Barcelona i l’abundor de línies aèries de baix cost n’és un clar indicador.

I precisament per l’escala s’hi afegeixen altres factors de degradació. Un dels que amenaça la ciutat és el de la droga. Que el conflicte del Raval amb els narcopisos no ocupi les primeres pàgines dels diaris no vol dir que hagi desaparegut, sinó que s’ha fet més discret. La localització de centres per vendre droga continuen sent molt nombrosos però ara els narcos es comporten amb discreció i han abandonat la línia d’intimidar els veïns. També es fa evident la tendència de no utilitzar els habitatges per vendre-la, sinó com a magatzem i passar a operar al carrer. Qualsevol persona que faci una passejada pel carrer Robadors té moltes possibilitats de trobar-se amb l’oferta d’estupefaents, si no és una persona de molta edat o amb un aspecte que dissuadeix al venedor de l’intent. Al Raval hi ha més de 400 pisos vuits que faciliten aquesta situació. El resultat és que hi ha un efecte crida als toxicòmans. I cada vegada és més freqüent trobar-se amb algú que es droga al carrer perquè no els deixen fer-ho als pisos. Els bars del Raval enregistren en els seus lavabos cada vegada més casos d’aquesta mena.