En aquestes festes de la Mercè hem pagat el cost dels qui ens governen, per als que no actuar és la millor manera d’actuar. Han mostrat les conseqüències de la irresponsable política actual per part de l’Ajuntament i el passotisme del govern de Catalunya. Ha estat la sublimació violenta de la permissivitat amb la festa alcohòlica als carrers, els aldarulls, els escarnis i la pèrdua de tota consideració per l’autoritat.
Mentre els joves a Europa es manifestaven a favor del medi ambient, aquí molts d’ells a la nit feien també la seva manifestació en contra, a força de deixar devastat i brut l’espai públic, que és la casa de tots. A Barcelona viuen 130.000 joves entre 15 i 24 anys. En aquests grans botellots de les festes de la Mercè es van fer presents en el conjunt dels dies més de 100.000 persones. Naturalment no totes eren de la ciutat, i molts eren més gran de 24 anys. Però aquestes xifres ja ens donen una idea de la magnitud del que ha succeït. Que en un punt, que en una sola sessió a la plaça d’Espanya es concentressin 40.000 persones per practicar l’alcoholisme, el vandalisme i l’agressió, ja dona una idea de la magnitud del mal. Evidentment, i és el que es tracta de considerar en primer terme, hi ha una fallida total de l’Ajuntament, que exigeix dimissions dels principals responsables. Però més enllà d’això, hi ha un qüestionament de les formes de vida de la cultura que la societat de Barcelona, i més enllà d’ella, està transmetent als joves.
Cotxes i motos destruïts, cremats. Botigues i restaurant banalitzats. La seu de la Fira atacada. Més de 70 ferits en dos dies, prop de 20 amb ferides d’arma blanca, ja dona una idea de la magnitud de les baralles produïdes. Més de mig centenar de detinguts, robatoris deliberats als entorns comercials de la plaça d’Espanya, de l’avinguda Rius i Taulet, també la platja del Bogatell i el seu entorn, absolutament banalitzats, amb un terra deliberadament cobert de vidres trencats. Amb uns disturbis, perquè aquesta és la definició del que va passar, que es van prolongar fins que es van cansar els brètols, les 5, les 6 del matí.
També és preocupant i molt, el fet que una part substanciosa de les forces d’ordre públic, Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, haguessin de designar recursos a protegir-se ells mateixos i les seves comissaries. Entre 300 i 400 brètols van intentar assaltar la comissaria de la Guàrdia Urbana de Sants-Poble Sec. Tot això és molt greu perquè demostra la incapacitat de les forces de seguretat per controlar la violència, i mostra com la ciutat d’Ada Colau i Collboni, amb la necessària col·laboració de Maragall, queda en mans dels violents perquè la policia esdevé superada.
Davant la magnitud de la catàstrofe, el bon home que és Albert Batlle no se li ha acudit altra cosa que declarar que el que va passar “era un dels escenaris previstos, però que una cosa és prevenir i l’altra és evitar”. És un raonament d’aquells que pot enviar a casa a un polític.
Mentre aquesta impotència policial i incapacitat política de les autoritats es feia palesa, el mateix diumenge al matí la policia autonòmica s’entretenia a pressionar a dues noies i un noi que resaven a l’altra banda de la vorera de la clínica avortista del carrer Anglí. En menys de mitja hora hi van acudir dues vegades i els van fer identificar, una forma com una altra d’atemorir-los per veure si els feien marxar a casa. És lamentable que la policia autonòmica acabi fent aquests papers per encàrrecs dels propietaris del negoci, mentre que quan arriba l’hora de la veritat ells, o els seus caps, consideren que la millor manera d’evitar mals majors és, com deien, no actuar.
Què es pot dir d’un règim de seguretat que s’atreveix amb els febles que es dediquen a pregar i és incapaç de contenir la violència desfermada, el vandalisme i el robatori?
Loading ...
