Si ens atenim als resultats del Plenari de l’Ajuntament de Barcelona celebrat ahir, on es va votar favorablement la retirada de tots els honors atorgats per la representació institucional de la ciutat a l’anterior cap de l’estat, sí que quedaria clar que aquesta representació ciutadana censura el rei emèrit i ho fa abans que s’hagi demostrat cap de les imputacions que han aflorat sobre ell. És a dir, ho fa prescindint de la presumpció d’innocència, i atenint-se únicament a la versió de Corinna Larsen. Només aquesta breu descripció del nucli de la qüestió posa de relleu la trivialització de la representació política de la ciutat.
No és una pràctica democràtica ben assentada que es judiqui sense més referències que les existents, les adduïdes per Corinna Larsen, la tasca d’anys i anys d’un rei que ha sigut positivament important per a Barcelona. Es pot al·legar contra aquesta interpretació la seva marxa del país, però tampoc seria just assignar-li la responsabilitat quan és sabut que aquest fet tan desafortunat s’ha produït a causa de les pressions del govern espanyol. Aquest és l’emmarcament necessari del Plenari Municipal d’aquest passat dijous, 27 d’agost.
Anant al contingut específic de la sessió, el resultat es va imposar per la mínima, 15 regidors a favor dels dos grups independentistes i 14 en contra del PSC, Cs, i PP, mentre que el partit d’Ada Colau es va abstenir en la votació, si bé l’alcaldessa, com és habitual, emmascarada sota la protectora mascareta de la bandera LGBTI+, feia un clar discurs antimonàrquic recordant que ella abans que passés res, ja va fer retirar el bust de Joan Carles I del Saló de Plens i va canviar el nom de la plaça formada per la cruïlla entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia pel de “Cinc d’Oros”.
En la votació no s’hauria imposat la censura a Joan Carles I si Valls i la regidora Eva Parera, que formen el seu minúscul grup, s’haguessin fet presents al debat, però en una desafortunada decisió, que no exclou el temor escènic, van decidir no acudir al plenari. Aquesta és la pitjor determinació que pot prendre un representant de la ciutat perquè, en definitiva, està elegit per fer-se present en nom d’aquells a qui diu representar perquè l’han votat. Es pot no votar, abstenir-se, votar en contra, parlar, mantenir-se en silenci com a protesta, però en cap cas es pot desertar de l’obligació de fer-se presents. Una vegada més, Valls i la seva acompanyant, van mostrar que la seva concepció del que és la política no encaixa amb la defensa dels interessos de la ciutat. Si tots els grups fessin igual que ells, la vida democràtica no existiria, perquè si cada vegada que es produeix un debat que hom refusa totalment, que hagi de produir-se per raons jurídiques o institucionals, desapareixes de la institució, la democràcia representativa deixaria d’existir. Valls va poder no fer-se present, perquè tots els altres que pensaven de manera semblant, si que hi van acudir.
En la mesura que el secretari general de l’Ajuntament va considerar que el debat es podria fer perquè no tenia cap efectivitat jurídica, Valls no té cap raó per justificar la seva absència.
