- Sempre les eleccions als EUA tenen un impacte més enllà del mateix país, però aquestes el tindran de manera especial perquè, segons quin sigui el resultat, enfortirà i molt l’actual onada favorable a la dreta alternativa que s’està produint al món occidental.
- Biden pot quedar invalidat com a president pel que fa a la política interna si perd les dues cambres que, malament que bé, controla. De fet, només que els republicans guanyin al Congrés, cosa molt probable, ja serà suficient per deixar-lo molt limitat, sobretot perquè la seva baixa valoració entre l’electorat no li permet recolzar-se en una opinió pública favorable que trenqui el previsible topall del Congrés. Una derrota ara prepararia malament les eleccions presidencials del 2024.
- S’elegeixen fins a 36 governadors, i aquestes figures, que no es consideren tant en els recomptes com els diputats i senadors, són clau peR Al joc polític de l’estat i de cara al 2024 perquè són ells qui controlen les eleccions. Molts estats en mans republicanes afavoreix el retorn d’aquesta opció a la presidència.
- Està en joc el símbol axial del progressisme occidental: l’avortament. La sentència del Tribunal Suprem que va deixar sense efecte l’altra sentència precedent de Roe contra Wade, que va permetre generalitzar l’avortament retornant la decisió als estats, va fer pensar als demòcrates que aquest havia de ser el seu cavall de batalla per aconseguir una gran victòria. Ara són conscients que s’han equivocat i que l’avortament no és un factor determinant per a la majoria de votants, si es confirmen les enquestes, és clar. De fet, s’ha aixecat la veda en aquest tema en la primera potència econòmica i cultural del món i això tindrà conseqüències.
- Els republicans, per la seva banda, han centrat la seva campanya en l’economia, en molts estats on hi havia aquest problema, en l’educació sexual a les escoles i en la immigració. Sembla que els hi ha funcionat molt millor. El resultat pot ser que guanyin la majoria al Congrés, que es renova de manera completa cada dos anys i hi hagi més interrogants amb el resultat del Senat que després es renova en una tercera part. De fet, tot sembla concentrat en aquest últim cas en quatre estats (Pennsilvània, Arizona, Nevada i Geòrgia), que poden decantar la balança cap a una banda o una altra.
- Alguns mites electorals trontollen. Els llatins voten sempre demòcrata, sí però menys. D’una banda, veneçolans i cubans es decanten majoritàriament pels republicans i també fan forat en la segona generació de llatins. El fet de presentar-se com a defensor de la família també ha obert un cert forat en aquest bloc, que abans era monolíticament favorable als demòcrates.
- Una cosa semblant es pot dir dels catòlics votants demòcrates de tota de vida per diverses raons i, que ara, si bé mantenen en bona part velles fidelitats a aquest partit, es decanten també en una posició substancial cap als republicans, en un canvi que ja es va iniciar en l’època de Reagan i que s’ha accentuat i consolidat amb el pas del temps. La cosa està en principi tan renyida que fins i tot té algunes possibilitats de guanyar el candidat republicà a la governadoria de Nova York, un estat sòlidament liberal, en la persona de Lee Zeldin que, anant per darrere en les enquestes, ha enregistrat un creixement tan important que fa pensar, no és probable, que pugui superar al candidat demòcrata. Dona una idea que han canviat les circumstàncies a uns EUA cada cop més polaritzats.
En tot cas la resposta la tenim a tocar. A partir de demà sabrem de quin color s’ha aixecat la primera potència mundial.
Loading ...
