A propĆ²sit de la presentaciĆ³ de lāesborrany de lāavantprojecte de la āLlei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBIā o Llei Trans fa uns mesos, una revista universitĆ ria em va demanar que escrivĆs un breu article on argumentĆ©s quĆØ em suscitava lāesmentat esborrany.
He de confessar que aleshores, arran de les obertes discussions respecte de lāesborrany presentat per Unidas Podemos entre aquests i els seus socis de govern socialistes, sobretot relatives a la manca de seguretat jurĆdica que plana al llarg de lāesborrany, vaig estar ilĀ·lĆŗs pensant que el seny prevaldria a la guerra cultural i que, per tant, lāesborrany no arribaria a tenir el vistiplau del govern previ a la tramitaciĆ³ parlamentĆ ria del text.
Dit aixĆ², si haguĆ©s de resumir en una frase el contingut de lāavantprojecte, diria que aquest Ć©s un esforƧ deliberat i arbitrari dāesborrar una realitat tan objectiva com el sexe, ja no nomĆ©s com a categoria jurĆdica -afortunadament nomĆ©s poden incidir en aixĆ², sinĆ³ tambĆ© com a categoria biolĆ²gica i, en conseqĆ¼ĆØncia, social. Ćs el clar exemple que el fanatisme ideolĆ²gic es creu capaƧ, fins i tot, de negar la realitat, pretenent canviar el paradigma del verb āserā pel dels verbs ādefinir-seā i āsentir-seā. El subjectiu es converteix en lāobjectiu.
A continuaciĆ³ i de forma argumentada, exposarĆ© les raons que, al meu humil parer, fan dāaquest avantprojecte un text que no sāhauria de convertir en Llei:
En primer lloc, es pretĆ©n la creaciĆ³ d’un nou dret a la identitat de gĆØnere lliurement manifestada sense necessitat de prova mĆØdica o psicolĆ²gica, la conseqĆ¼ĆØncia jurĆdica del qual Ć©s tambĆ© el dret al canvi de sexe registral sense que hi puguiĀ mediar, entre altres coses, expressiĆ³ de gĆØnere ni referĆØncia a les caracterĆstiques sexuals del solĀ·licitant, amb la voluntat de no patologitzar-lo.
AixĆ² vulnera un principi registral bastant bĆ sic que Ć©s el de la certificaciĆ³, imprescindible per garantir una mĆnima seguretat jurĆdica. Aquesta laxitud registral podria suposar la porta dāentrada al frau, pertorbant la voluntat de lāavantprojecte que se suposa que Ć©s la protecciĆ³ del colĀ·lectiu trans. Cal afegir que, en aplicaciĆ³ de les recomanacions de lāOMS al respecte, el canvi de sexe registral ja estĆ permĆØs i regulat, mitjanƧant, perĆ², certificat mĆØdic o psicolĆ²gic.
En segon lloc, es pretĆ©n, pel que fa als menors i en l’Ć mbit educatiu, que els menors de 12 a 16 anys puguin solĀ·licitar el canvi registral de sexe mitjanƧant una simple declaraciĆ³ de voluntat expressa sense necessitat de prova mĆØdica o psicolĆ²gica a travĆ©s d’un dels seus representats legals -pares- en el cas que hi hagi discrepĆ ncia entre ambdĆ³s al respecte, obrint la porta a la discĆ²rdia familiar en un tema tan complex i amb conseqĆ¼ĆØncies de carĆ cter psicolĆ²gic pel menor en qĆ¼estions tan adverses.
En lāĆ mbit educatiu es pretĆ©n la difusiĆ³ dāaquest nou paradigma, sense fonaments objectius i amb greus conseqĆ¼ĆØncies pel que fa a la confusiĆ³ i la manca de fonaments objectius pel lliure desenvolupament de nens i adolescents.
En tercer lloc, es pretĆ©n, pel que fa a la salut, situar els endocrins a cĆ rrec dels tractaments de canvi de sexe en una complicada situaciĆ³, sense massa a dir sobre la idoneĆÆtat i la quantitat de fĆ rmacs hormonals (els quals afecten de manera notable la salut) a subministrar als pacients que estiguin en tractament. Aquesta facilitat a lāhora dāaccedir als esmentats tractaments hormonals i la inconsistĆØncia de la legislaciĆ³ al respecte ha provocat que al Regne Unit, amb una regulaciĆ³ aplicable semblant a la pretesa a lāavantprojecte, hagi augmentat un 4.500% el nombre de nenes derivades a clĆniques de gĆØnere on se les sotmet a tractaments de bloqueig hormonal a conseqĆ¼ĆØncia de la promociĆ³ dāidees acientĆfiques a les escoles davant de malestars entre algunes dāelles que poc tenen a veure amb la transsexualitat. Com afirma el colĀ·lectiu FeministaĀ IlustradaĀ al respecte, una nena que juga a futbol ni Ć©s una nena lesbiana ni Ć©s una nena transsexual, Ć©s una nena que juga a futbol.
En quart lloc, es pretĆ©n en lāĆ mbit esportiu que el sexe registral pels majors de 16 anys i la identitat de gĆØnere per als menors de 16 anys i els immigrants que no satisfacin els requisits per solĀ·licitar la rectificaciĆ³ del sexe registral, sense que en cap cas es puguin fer verificacions del sexe dels esportistes, sigui el que defineixi si juguen a la secciĆ³ masculina o femenina, el que comportaria situacions dāavantatge competitiu injustificat en favor dāesportistes trans.
Un es pregunta si participar amb lāesmentat avantatge a determinades disciplines esportives Ć©s un ādret transā o una arbitrarietat camuflada de dret. En tot cas, aixĆ² donaria pas a la confusiĆ³ entre els joves esportistes, particularment entre les nenes, sobre lāorigen de les seves incomoditats en relaciĆ³ amb els rols de sexe, el que podria abocar-les, com indicava amb relaciĆ³ al precedent britĆ nic, al consum de bloquejadors hormonals. Ćs tambĆ© aixĆ² un ādret transā?
Finalment, cal preguntar-se quin sentit tĆ© que, sota el pretext de protegir i emparar el colĀ·lectiu trans, es pretengui dāuna forma tan matussera i arbitrĆ ria negar una realitat biolĆ²gica i social tan objectiva com el sexe. No es pot fer de cap altra forma mĆ©s constructiva? Afortunadament, perĆ², si DĆ©u vol, si finalment el seny preval sobre aquesta absurda guerra cultural que victimitza i cerca culpables, tot plegat nomĆ©s quedarĆ en una confrontaciĆ³ en seu parlamentĆ ria dāarguments favorables i contraris en relaciĆ³ amb un text, un simple text i no una Llei.
Hi ha marge a lāesperanƧa.
Si haguĆ©s de resumir en una frase el contingut de lāavantprojecte, diria que aquest Ć©s un esforƧ deliberat i arbitrari dāesborrar una realitat tan objectiva com el sexe Share on X