A propòsit de la presentació de lāesborrany de lāavantprojecte de la āLlei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBIā o Llei Trans fa uns mesos, una revista universitĆ ria em va demanar que escrivĆs un breu article on argumentĆ©s quĆØ em suscitava lāesmentat esborrany.
He de confessar que aleshores, arran de les obertes discussions respecte de lāesborrany presentat per Unidas Podemos entre aquests i els seus socis de govern socialistes, sobretot relatives a la manca de seguretat jurĆdica que plana al llarg de lāesborrany, vaig estar ilĀ·lĆŗs pensant que el seny prevaldria a la guerra cultural i que, per tant, lāesborrany no arribaria a tenir el vistiplau del govern previ a la tramitació parlamentĆ ria del text.
Dit això, si haguĆ©s de resumir en una frase el contingut de lāavantprojecte, diria que aquest Ć©s un esforƧ deliberat i arbitrari dāesborrar una realitat tan objectiva com el sexe, ja no nomĆ©s com a categoria jurĆdica -afortunadament nomĆ©s poden incidir en això, sinó tambĆ© com a categoria biològica i, en conseqüència, social. Ćs el clar exemple que el fanatisme ideològic es creu capaƧ, fins i tot, de negar la realitat, pretenent canviar el paradigma del verb āserā pel dels verbs ādefinir-seā i āsentir-seā. El subjectiu es converteix en lāobjectiu.
A continuació i de forma argumentada, exposarĆ© les raons que, al meu humil parer, fan dāaquest avantprojecte un text que no sāhauria de convertir en Llei:
En primer lloc, es pretĆ©n la creació d’un nou dret a la identitat de gĆØnere lliurement manifestada sense necessitat de prova mĆØdica o psicològica, la conseqüència jurĆdica del qual Ć©s tambĆ© el dret al canvi de sexe registral sense que hi puguiĀ mediar, entre altres coses, expressió de gĆØnere ni referĆØncia a les caracterĆstiques sexuals del solĀ·licitant, amb la voluntat de no patologitzar-lo.
Això vulnera un principi registral bastant bĆ sic que Ć©s el de la certificació, imprescindible per garantir una mĆnima seguretat jurĆdica. Aquesta laxitud registral podria suposar la porta dāentrada al frau, pertorbant la voluntat de lāavantprojecte que se suposa que Ć©s la protecció del colĀ·lectiu trans. Cal afegir que, en aplicació de les recomanacions de lāOMS al respecte, el canvi de sexe registral ja estĆ permĆØs i regulat, mitjanƧant, però, certificat mĆØdic o psicològic.
En segon lloc, es pretĆ©n, pel que fa als menors i en l’Ć mbit educatiu, que els menors de 12 a 16 anys puguin solĀ·licitar el canvi registral de sexe mitjanƧant una simple declaració de voluntat expressa sense necessitat de prova mĆØdica o psicològica a travĆ©s d’un dels seus representats legals -pares- en el cas que hi hagi discrepĆ ncia entre ambdós al respecte, obrint la porta a la discòrdia familiar en un tema tan complex i amb conseqüències de carĆ cter psicològic pel menor en qüestions tan adverses.
En lāĆ mbit educatiu es pretĆ©n la difusió dāaquest nou paradigma, sense fonaments objectius i amb greus conseqüències pel que fa a la confusió i la manca de fonaments objectius pel lliure desenvolupament de nens i adolescents.
En tercer lloc, es pretĆ©n, pel que fa a la salut, situar els endocrins a cĆ rrec dels tractaments de canvi de sexe en una complicada situació, sense massa a dir sobre la idoneĆÆtat i la quantitat de fĆ rmacs hormonals (els quals afecten de manera notable la salut) a subministrar als pacients que estiguin en tractament. Aquesta facilitat a lāhora dāaccedir als esmentats tractaments hormonals i la inconsistĆØncia de la legislació al respecte ha provocat que al Regne Unit, amb una regulació aplicable semblant a la pretesa a lāavantprojecte, hagi augmentat un 4.500% el nombre de nenes derivades a clĆniques de gĆØnere on se les sotmet a tractaments de bloqueig hormonal a conseqüència de la promoció dāidees acientĆfiques a les escoles davant de malestars entre algunes dāelles que poc tenen a veure amb la transsexualitat. Com afirma el colĀ·lectiu FeministaĀ IlustradaĀ al respecte, una nena que juga a futbol ni Ć©s una nena lesbiana ni Ć©s una nena transsexual, Ć©s una nena que juga a futbol.
En quart lloc, es pretĆ©n en lāĆ mbit esportiu que el sexe registral pels majors de 16 anys i la identitat de gĆØnere per als menors de 16 anys i els immigrants que no satisfacin els requisits per solĀ·licitar la rectificació del sexe registral, sense que en cap cas es puguin fer verificacions del sexe dels esportistes, sigui el que defineixi si juguen a la secció masculina o femenina, el que comportaria situacions dāavantatge competitiu injustificat en favor dāesportistes trans.
Un es pregunta si participar amb lāesmentat avantatge a determinades disciplines esportives Ć©s un ādret transā o una arbitrarietat camuflada de dret. En tot cas, això donaria pas a la confusió entre els joves esportistes, particularment entre les nenes, sobre lāorigen de les seves incomoditats en relació amb els rols de sexe, el que podria abocar-les, com indicava amb relació al precedent britĆ nic, al consum de bloquejadors hormonals. Ćs tambĆ© això un ādret transā?
Finalment, cal preguntar-se quin sentit tĆ© que, sota el pretext de protegir i emparar el colĀ·lectiu trans, es pretengui dāuna forma tan matussera i arbitrĆ ria negar una realitat biològica i social tan objectiva com el sexe. No es pot fer de cap altra forma mĆ©s constructiva? Afortunadament, però, si DĆ©u vol, si finalment el seny preval sobre aquesta absurda guerra cultural que victimitza i cerca culpables, tot plegat nomĆ©s quedarĆ en una confrontació en seu parlamentĆ ria dāarguments favorables i contraris en relació amb un text, un simple text i no una Llei.
Hi ha marge a lāesperanƧa.
Si haguĆ©s de resumir en una frase el contingut de lāavantprojecte, diria que aquest Ć©s un esforƧ deliberat i arbitrari dāesborrar una realitat tan objectiva com el sexe Share on X