Si les enquestes van a missa, el tripartit torna perquè és l’única combinació clara de majoria absoluta. D’aquesta manera tindríem el mateix govern a Catalunya i a Espanya. Realment un resultat sorprenent per a partits que com ERC ara diuen que aixequen la bandera de la independència.
El segon atzucac fa referència a Junts per Puigdemont. Si dona suport a Sánchez en el vot de confiança, perdrà tota una part de l’electorat que, més que creure en el projecte polític, el veu com un incordi per a Sánchez. Però si rendeix acatament ara, aquest encanteri desapareixerà. Però és que si no ho fa i Sánchez no guanya la confiança, l’amnistia pot penjar d’un fil i aquest és un cost que ni personalment ni col·lectivament es pot permetre, perquè la realitat és que Puigdemont s’alimenta de dues fonts: la de sempre, la de l’independentisme que encara creu que és possible, i una segona, el refugi dels que volen confrontar amb Sánchez sense pagar la hipoteca de transitar pels carrers tan poc catalans dels populars, no diguem ja de Vox.
I això és així perquè més enllà de la persona de Puigdemont, el programa que presenta Junts és d’un progre descolorit. Utilitza el mateix llenguatge políticament correcte del bloc del tripartit, però amb colors més tènues. Mirin que diuen en relació amb l’empresa, per exemple: “treballem a favor d’una societat activa i emprenedora en tots els àmbits, amb capacitat i voluntat per donar resposta als reptes col·lectius en cooperació amb les administracions en contra de la resignació, la subordinació o la contemplació”. S’hi pot sentir representat un empresari petit o gran? Bé, i així tota la resta.
L’única característica que marca la diferència és un clar posicionament per reduir impostos, però cal veure si això és suficient.
La veritat és que amb la carta de Sánchez la campanya catalana de moment ha desaparegut de l’escenari i caldrà veure quan i com es recupera. Mal senyal. Una manifestació més del sucursalisme real de la política al nostre país. Allò que havia estat un dels eixos de la política dels bons anys de Pujol, evitar que el fragor espanyol es mengés el debat català, ara impera.
El resultat segons les enquestes el dia d’avui, és que l’independentisme perd la majoria al Parlament.
Cal veure amb tots els enrenous si això es manté o canvia, però avui és el que es pot constatar. Si es confirma, serà un cop duríssim per a aquells que fins ara s’han acostumat a parlar en nom de la majoria del país i a més mostrarà que en aquestes eleccions els dos grans beneficiats serien els socialistes i els populars. Quina gran visió estratègica la de les forces catalanes.
Sánchez tenia previst fer cinc visites a Catalunya en els 15 dies de campanya. Pràcticament s’instal·lava aquí. És lògic, volia apuntar-se la previsible victòria d’Illa. Ara ja només en seran quatre i caldrà veure a partir de dimarts si la seva presència porta vots o en resta.
Finalment, Illa que s’esforça a presentar-se com un personatge seriós, fa la campanya començant per un brindis al sol, confiant en la falta de coneixements de periodistes i ciutadans. Per exemple, s’ha compromès a què en el finançament de Catalunya imperi l’ordinalitat, de manera que si ocupa el 5è lloc en aportacions a l’erari comú, també ha d’ocupar el 5è lloc en la recepció de recursos. Doncs bé, això traduït en xifres que és el que compta, significaria 3.400 milions d’euros addicionals per a Catalunya, i o bé la gent d’Illa no ha fet les xifres o bé senzillament ens enganyen, perquè saben perfectament que el govern espanyol mai ho assumirà.
Allò que havia estat un dels eixos de la política dels bons anys de Pujol, evitar que el fragor espanyol es mengés el debat català, ara impera Share on X
Loading ...
