La bona notícia és que el nombre de casos de coronavirus està decreixent a Catalunya i a tota Espanya, malgrat que les UCI continuen sota pressió i el nombre de morts és molt elevat. Però es produeixen sobre una certa insensibilitat col·lectiva, i sobretot política, segurament perquè les morts no porten aparellades res espectacular, cap destrucció física, cap terrabastall.
Imaginem un escenari en el qual cada dia matessin a Catalunya 80, 60 persones. Cada dia, dia rere dia. Estaríem terriblement preocupats, tindríem por, viuríem alarmats i sobretot exigiríem mesures més eficaces. Imaginem que hi ha un conflicte i que cada dia moren, a un país de 7 milions i mig d’habitants, 80, 60 persones fruit dels atemptats o dels tirotejos. Veuríem aquesta situació com a una gran desgràcia.
Però aquesta és la xifra de morts diaris a Catalunya per coronavirus, i malgrat haver-hi unes eleccions, tots els partits hi han passat per sobre sense fer-ne una especial qüestió. És una ceguesa molt gran i preocupant.
L’exministre de Sanitat en el debat que es va fer ahir a TV3 va exposar els seus 5 punts sobre aquesta matèria i va afirmar que seríem salvats per la ciència. Home, estaria bé que també fóssim salvats per la prevenció i control de l’epidèmia i perquè la taxa de mortalitat sigui més baixa. Però deixem-ho aquí. El que no va esmentar és per què a Espanya i Catalunya hi ha hagut tantes morts, que ens fa diferents a la resta d’Europa en relació amb la grandària de la nostra població. En el cas català per exemple, encapçalem el rànquing espanyol de morts en residències per coronavirus. Terrible.
I el que tampoc va esmentar és el gir que està fent entre els especialistes la finalitat que ha de perseguir la vacunació, i que tampoc és fruit de consideració política ni debat públic. Les creixents mutacions del virus i les dificultats que presenten algunes de les vacunes per afrontar-les, com la d’AstraZeneca amb la variant sudafricana, fa considerar els especialistes que s’allunya l’objectiu de la immunitat de grup per frenar l’epidèmia, i que ara la prioritat és protegir els més vulnerables.
Però a Catalunya, com a la resta d’Espanya, hem entrat al mes de febrer i encara ha d’iniciar-se la vacunació dels més grans de 80 anys i de les persones de risc, i no té data previsible el grup més nombrós en el que la mortalitat castiga més, que són els majors de 65 anys. No només s’està vacunant de manera lenta, sinó que s’està fent com si res estigués canviant en aquesta perillosa i continuada transformació del SARS-CoV-2. I un dels exemples que podem trobar en aquest sentit, és el que està passant a Olot del que a partir de la primera informació, la notícia ha desaparegut de la primera pàgina. La capital de la Garrotxa presenta un altíssim nivell de contagis i s’estava estudiant si podia ser la variant britànica la causa. No s’ha dit res més. Els ciutadans tenim dret a ser informats curosament de la realitat d’aquesta pandèmia que causa tants morts, que només el desastre de la Guerra Civil el supera.
El govern exigeix molt de la ciutadania, fins i tot la ruïna, però la veritat és que ens dóna no ja poques certeses, que això és evident, sinó també molt poca informació de la realitat.
A més aquest diumenge es produiran eleccions per decisió de la justícia. Sembla que hi ha una opinió molt formada que el risc de contagi no és suficientment potent per ajornar-les. No discutirem la qüestió, però sí que recordarem un fet ben evident: el greu problema que ha viscut Portugal i que tot just ara comença a temperar-se té evidentment el seu origen en el relaxament durant les festes de Nadal, però el que no es pot oblidar per la seva durada i intensitat és que amb posterioritat es van produir unes eleccions a la presidència de la República. Deixem-ho aquí.
Finalment, continua el degoteig de casos publicats i de protestes dels ciutadans per la irregularitat i forats de les mesures de prevenció i dels sistemes de control. Que, a hores d’ara, la solució per als espais tancats, com bars i restaurants sigui, la de deixar-los al pacte de fam, en lloc d’introduir instruccions i orientacions per lluitar contra els aerosols en espais tancats, diu molt poc d’una societat que es vol científica i tecnològica i de governs, que, com va fer Illa, reclamen que la ciència és solució.
Se segueix manifestant que no hi ha un bon control sobre les persones que han contret el coronavirus i la seva quarantena, i que les mesures i restriccions de vegades resulten incomprensibles. Per exemple, nombrosos ciutadans francesos continuen travessant la frontera per anar a prostíbuls d’aquesta banda. I la policia en detecta una mínima part d’aquests casos. Com és possible? La prostitució continua funcionant en plena pandèmia? Al mateix temps, els Mossos van denunciar a 6 pelegrins, 6, que havien sortit del municipi de Tossa de Mar per fer una caminada tradicional que es fa des del segle XV i que surt cada 20 de gener en processó cap a Santa Coloma de Farners. Sis persones caminant, una darrere l’altra perquè duien a terme una tradició cultural i religiosa, van ser sancionades pels Mossos. Mentrestant, els prostíbuls continuen funcionant sense cap mena de control ni garantia.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
El govern exigeix molt de la ciutadania, fins i tot la ruïna, però la veritat és que ens dóna no ja poques certeses, que això és evident, sinó també molt poca informació de la realitat Share on X
Loading ...
