Atenció a ERC i a l’abstenció

A hores d’ara sembla clar que les eleccions catalanes, previsiblement al febrer, tindran una abstenció important perquè una part de l’electorat no independentista es desmobilitzarà. És possible que també ho faci el partidari de la independència, però sembla que en una mesura molt inferior.

Aprofundir sobre les causes d’aquesta abstenció és plantejar-se una qüestió política de primera magnitud i no només pel fet d’independència sí, independència no, sinó perquè estan en joc altres factors molt importants com el desencís amb la política o no trobar l’opció política que hom consideri que el representa mínimament.  Aquesta es la raó per la qual la II Trobada d’Independents, que se celebrarà el 11 de novembre, se centrarà en els possibles escenaris i repercussions.

Si aquest factor abstencionista no se li espatlla, ERC té en aquesta ocasió tots els ingredients per convertir-se en la primera força, deixant en un segon carril a Puigdemont. La raó d’aquesta expectativa és que el seu electorat està molt més diversificat. Mentre que JxCat obté els seus vots bàsicament de l’electorat que es declara només català o més català que espanyol, ERC obté vots a més a més d’altres segments. És forta en la banda de més català que espanyol perquè obté un 44%, i un 35,6% dels que es declaren només catalans. Però ja en les eleccions del 21 de desembre del 2017, ERC va obtenir el 18,6% dels votants que es consideraven tant espanyols com catalans i ara es mou entre xifres que van entre el 16 i el 19%. Cal dir, però, que la possible fixació d’una part d’aquest electorat també li comporta algunes reduccions en qui es considera més català que espanyol.

Per tant, la victòria d’ERC juga amb la seva capacitat, per una banda, de mantenir o millorar el seu percentatge de vot en els que són tant una cosa com l’altra i no reduir més la seva participació en l’electorat que es contempla com més català que espanyol. Aquest fet explica l’estratègia electoral de Junqueras que, podríem qualificar de “les dues mans”, que implica sens dubte una notable capacitat per modular i equilibrar contínuament el seu missatge. I també serveix per explicar la frontalitat de JxCat, que sap que en té prou en guanyar-li terreny entre el vot dels que es consideren més catalans que espanyols per desbancar ERC. De fet, els papers estan repartits en funció de les seves perspectives electorals.

Des d’aquest punt de vista, i per efectuar una previsió coherent amb ell, podríem dir que el candidat Damià Calvet no té possibilitats d’imposar-se a Laura Borràs perquè aquesta última representa molt millor quin és el públic objectiu que cerca JxCat. Malgrat que aquest mateix perfil també el donen altres possibles opcions com Jordi Puigneró o Elsa Artadi.

Les eleccions catalanes, previsiblement al febrer, tindran una abstenció important perquè una part de l’electorat no independentista es desmobilitzarà Share on X

El divendres, 9 d'octubre, el rei Felip VI estarà a Barcelona. Estàs d'acord que el rei vingui a Catalunya?

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.