L’assalt al Capitoli de la setmana passada per part de centenars de seguidors de Donald Trump ha tingut una repercussió sense precedents. Les conseqüències en nombrosos àmbits s’anuncien majors, i ja s’han començat a fer sentir, com la supressió permanent per part de Twitter del compte de Donald Trump.
Convençuts de la victòria electoral del candidat republicà, bona part dels manifestants que assaltaren el Capitoli consideraven l’acte com una protesta contra la oligarquia a qui acusen de trair els principis fundacionals dels Estats Units. Certament, d’altres estaven motivats per idees antidemocràtiques.
També es tractà d’una escena anacrònica: lluny queda l’època quan una revolució es feia assaltant la seu parlamentària del país, com apunta el professor canadenc Mathieu Bock-Côté a Le Figaro.
De fet, si no fos per la seva dimensió de tragèdia humana (5 morts, dels quals 4 són manifestants i el cinquè un policia), l’assalt fou en realitat una mena de festa de carnaval violenta.
L’ocupació del Capitoli fou el dia en que una minoria dels seguidors de Trump caricaturitzaren tots els ciutadans que al 2016 i al 2020 votaren al Republicà. Per entendre-ho només cal pensar en l’home disfressat de parent pròxim al Chewbacca de Star Wars posant per la foto al bell mig d’un hemicicle buit.
Els manifestants que entraren violentament al Capitoli, encoratjats certament per Donald Trump, brindaren al món la imatge exacta que els progressistes nord-americans porten anys treballant: una població blanca, moguda per instints primaris, violenta i manipulable. Habitants d’un món totalment depassat, autèntics anacronismes en ple segle XXI que cal eradicar del tot urgentment.
A banda i banda de l’Atlàntic, la immensa majoria de mitjans de comunicació han volgut vendre els fets com una insurrecció feixista. Indirectament, s’ha volgut comparar la marxa al Capitoli amb la marxa sobre Roma dels camises negres de Mussolini.
La realitat és ben diferent.
És evident que els grups mobilitzats dimecres passat són violents i foren instigats per Donald Trump. Els fets, i les paraules del encara president, són totalment condemnables. També ho és que part dels assaltants estan moguts per idees obertament antidemocràtiques. Però no es pot generalitzar ni pretendre que els pocs centenars de persones que entraren al Capitoli constituïssin una amenaça seriosa de sedició.
Cal notar que la setmana passada no fou la primera vegada que la violència entrà en força en l’escenari polític nord-americà, incloent les revoltes als marges del moviment Black Lives Matter. L’assalt al Capitoli és un altre indici de la polarització extrema que viuen els Estats Units.
Malgrat les seves queixes per falta de seguretat entorn a l’edifici (d’altra banda, totalment comprensibles), l’esperpèntic assalt farà bon servei als Demòcrates que es preparen per assumir la presidència dels Estats Units. Joe Biden serà més que mai aclamat com restaurador de la democràcia.
Els partidaris serens de Donald Trump es veuran obligats a reconèixer que el seu president estava boig. Els Republicans veuran l’obra de govern dels darrers quatre anys més qüestionada que mai. Els progressistes esperen amb impaciència actes de contrició.
Però el moviment de fons que ha engendrat Trump seguirà ben viu. És el mateix malestar que trobem en totes les societats occidentals, cada cop més dividides entre perdedors i guanyadors de la globalització, entre els que senten la seva cultura amenaçada i els cosmopolites.
