Google ha dominat de forma aclaparadora, per sobre del 90%, les recerques mundials a internet durant els últims 15 anys.
El domini de Google i de la seva empresa matriu, Alphabet, ha aixecat cada cop més dubtes entre les instàncies governamentals, els activistes i, és clar, la competència industrial.
No obstant això, no ha estat fins fa uns dies que el Departament de Justícia dels Estats Units ha posat sobre la taula un conjunt de mesures que podria desplegar contra l’empresa després que aquesta perdés el passat agost un cas important als tribunals de competència.
Entre les mesures esbossades per la justícia nord-americana, destaquen el trossejament d’Alphabet (a l’estil de la Standard Oil de començaments del segle XX, la gran referència de l’anti-trust), però també l’obligació a Google de compartir dades clau amb els seus rivals o la de donar-los accés a la seva xarxa d’anunciants.
A l’agost, el jutge federal Amit Mehta dictaminà que durant més d’una dècada, Google havia desplegat un conjunt d’acords d’exclusivitat amb altres companyies per assegurar-se que el seu motor de recerca rebia la primera posició en mòbils i altres aparells, il·legalment excloent els seus rivals. L’acusació provenia ni més ni menys que del govern federal i de diversos estats.
Per exemple, Google paga anualment la increïble quantitat de 20.000 milions de dòlars a Apple perquè els iPhones posicionin Google com a motor de recerca per defecte.
De moment, caldrà esperar fins al 20 de novembre (escassos dies després de conèixer qui serà el nou resident de la Casa Blanca) perquè el govern presenti davant el jutge Mehta les mesures concretes que proposa per evitar les pràctiques d’anti-competència de Google.
A l’espera de què pugui passar llavors, les accions d’Alphabet només perderen un 3% la setmana quan es conegué la decisió. Una clara evidència que els inversos consideren que el Departament de Justícia té un camí molt llarg a recórrer abans de fer veritablement mal al lucratiu negoci de Google.
I és que per posar en perill el gegant d’internet, cal primer que el govern federal convenci el jutge Mehta de les seves mesures. A més, és previsible que l’empresa presenti recurs en una trama que es podria allargar fins al Tribunal Suprem.
Però si el cas prospera, les conseqüències podrien ser demolidores per a Alphabet, tenir implicacions molt concretes i palpables per a milers de milions d’usuaris arreu del món, i suposar un veritable canvi de joc en la indústria digital dominada per les Big Tech, que sovint ocupen cadascuna una posició massivament dominant en el seu àmbit corresponent.
En darrer terme, la decisió judicial podria fer baixar dràsticament el preu dels anuncis a internet, però també posar punt final a la gratuïtat de molts dels serveis de Google, com el sistema operatiu Android i el navegador Chrome, emprats massivament arreu del món pels professionals del desenvolupament i la indústria del software.
Loading ...
