La històrica apagada que va deixar a les fosques gran part d’Espanya el 28 d’abril, no només va interrompre la rutina de milions de persones, sinó que va encendre les alarmes sobre errors estructurals, negligència institucional i la persistent ombra d’estar recomanat al cor d’una empresa paraestatal clau. Estem davant d’un símptoma puntual o davant d’un senyal clar que el sistema trontolla?
El context: una nit llarga i fosca
Durant hores, hospitals, estacions de tren, comerços i llars van quedar sense subministrament elèctric. Tot i que els talls de llum no són aliens a la realitat espanyola, la magnitud i la durada de l’apagada el converteixen en un dels pitjors en la història recent. No va ser només una fallada tècnica: va ser una sacsejada al sistema.
Una xarxa a la vora del col·lapse
Experts havien advertit des de fa anys sobre la fragilitat de la xarxa elèctrica espanyola. Però les inversions es van postergar, el manteniment es va retallar i la prioritat política va mirar cap a una altra banda. El resultat: una infraestructura crítica incapaç de resistir una sobrecàrrega o una contingència mínima. L’apagada va ser el símptoma visible d’una malaltia que fa temps que es gesta.
Anar recomanat: el curtcircuit intern
Un dels factors més alarmants que posa en evidència aquest episodi és el fet d’anar recomanat a Espanya: la pràctica, encara vigent, de col·locar en càrrecs tècnics o estratègics persones sense la formació ni l’experiència necessària, però amb els contactes adequats. El deteriorament de la meritocràcia no només redueix l’eficiència del sistema: erosiona la confiança pública i ens deixa perillosament vulnerables davant de crisis que requereixen competència, no favors.
Espanya i el mirall cubà
La comparació és inevitable. Durant anys, hem vist amb certa condescendència les apagades cròniques de països com Cuba, interpretant-los com a fruit de l’endarreriment, la manca d’inversió o la gestió dolenta. Avui, aquest mirall ens torna una imatge inquietant: estem replicant alguns d’aquests errors, envoltats d’una falsa sensació de modernitat? Quan la política colonitza la tècnica, el resultat s’assembla massa.
Alemanya inverteix, Espanya improvisa
Mentre potències com Alemanya han prioritzat la modernització de les xarxes elèctriques, diversificant fonts i blindant l’estabilitat del sistema, Espanya continua improvisant sobre pegats antics. Allò que a altres països s’afronta amb visió d’Estat, aquí es tapa amb comunicats i dimissions simbòliques.
Les conseqüències: més enllà de la foscor
L’apagada no només va deixar a les fosques els carrers. Va paralitzar centres mèdics, va interrompre operacions comercials, va afectar la mobilitat i va sembrar incertesa. El cost econòmic és difícil de calcular, però el cop a la imatge institucional ja està fet. I el mal a la confiança ciutadana potser és el més difícil de reparar.
Cap a una sortida real: professionalització i transparència
La lliçó és clara: no són suficients discursos ni rodes de premsa. Espanya necessita professionalitzar de manera urgent la gestió de les seves empreses públiques, blindar-les davant del clientelisme polític i assumir que la infraestructura crítica requereix inversió sostinguda, planificació i rendició de comptes. En cas contrari, la pròxima apagada no serà una excepció, sinó part d’una rutina que ens acosta més al que ens pensàvem haver deixat enrere.
Twitter: @lluciapou
Espanya necessita professionalitzar de manera urgent la gestió de les seves empreses públiques, blindar-les davant del clientelisme polític Share on X
