Una reivindicació permanent de Catalunya ha estat la insuficient inversió pública de l’estat, i vet aquí que ara es produeix una gran paradoxa. Una important inversió precisament en una infraestructura clau com és l’aeroport de Barcelona que vol fer AENA, corre el risc de perdre’s perquè Ada Colau i els Comuns, amb la col·laboració d’ERC, s’hi oposen.
Davant aquesta tessitura, el nou govern de Pere Aragonès en lloc de mostrar una visió clara, la que sigui, però clara, que és signe del bon governant, ha decidit no pronunciar-se sobre l’ampliació i anunciar una magna taula de treball que, a més de l’executiu hi haurà una representació del govern espanyol, d’AENA, dels ajuntaments implicats, dels ecologistes i (?) dels veïns, sense tenir molt clar què significa aquest concepte. És tan àmplia la comissió que el dia que es reuneixi es corre el risc que persones que passin a prop del lloc de la taula de treball les acabin captant per a aquesta.
Realment, no és seriós per part del president de la Generalitat aquesta resposta, que només fa que fugir d’estudi, perquè ha tingut temps i informació sobrada, com a vicepresident en funcions de president, per tenir una composició de lloc precisa del problema. El que falta és valor de prendre la decisió. Comencem malament.
Però, la qüestió és més àmplia, el que hi ha darrere d’aquest i altres problemes és un dèficit de planificació del territori que, a la vegada, significa una manca de visió global. Allò que sempre ha caracteritzar el govern de Catalunya, en la Mancomunitat, en la Generalitat republicana i en la Generalitat de la monarquia, ha estat precisament disposar d’unes directrius clares expressades en plans territorials. Fins i tot, en el període franquista, quan existien aquestes instàncies d’autogovern, àmbits locals com l’antiga autoritat metropolitana, havien fet ambicioses propostes de planejament, tant que ja en els anys setanta contemplaven un nou aeroport per a Barcelona situat al Penedès. No hi ha en aquest moment una visió clara de quin ha de ser el sistema aeroportuari català. Si fer créixer molt l’aeroport de Barcelona, que és fonamental, o treballar amb un sistema amb tres centres, sobretot Girona i també Reus, units per una línia aeroport a aeroport d’alta velocitat. Perquè, en definitiva, el temps de trasllat d’un a l’altre per aquest sistema no superaria la mitja hora.
Ara, 200 entitats reclamen l’ampliació. És lògic que ho facin, però aquesta reclamació no altera el problema més general que ara afecta l’aeroport, com també guarda relació en un altre ordre de coses amb les comunicacions amb el sud de Catalunya o el sistema ferroviari i del transport públic que volem pel país, i així una sèrie de qüestions. Fa massa anys, potser dues dècades, que ha desaparegut la ment individual i col·lectiva que podia tenir tot el país al cap.
Loading ...
