Catalunya és la primera comunitat autònoma que ja ha regulat amb una legislació pròpia l’aplicació de la llei de l’eutanàsia. I ho ha fet per la via del decret llei. Aquest va ser revalidat per una àmplia majoria, perquè tots els partits van votar a favor excepte PP i Vox. El diputat d’Units per Avançar, Ramon Espadaler, es va absentar de la sessió i per tant no va votar.
En plena cinquena onada de la Covid-19 i davant el fracàs rotund del conseller de Sanitat, reconegut per ell mateix, però que no l’ha portat al gest de dimitir, té temps i ocasió per portar al Parlament de manera urgent l’aprovació d’aquest decret llei del govern. Junt amb la inusitada diligència per empènyer endavant l’eutanàsia a Catalunya, cal criticar la via utilitzada: igual que fa Sánchez, el president de la Generalitat abusa del decret llei, que és una fòrmula vàlida si és ben utilitzada, però com a abús degrada la democràcia i el Parlament.
Aquesta figura jurídica està pensada per ser utilitzada en situacions excepcionals que requereixin una gran urgència en la resposta, perquè pràcticament liquida tota la tramitació parlamentària i les garanties que aquesta comporta per un debat reflexiu de les lleis, i es converteix en un “vist i no vist”. No sembla lògic que un tema d’aquesta envergadura, el govern català el col·loqui per la porta del darrere i el liquidi en unes hores, com ha fet.
Cal dir que una vegada més i dissortadament, la consideració al Parlament de Catalunya i les pràctiques democràtiques per part del govern d’ERC i JxCat, és perfectament descriptible. Ja ho va ser en el seu origen quan va aprovar per majories no qualificades les lleis de desconnexió i la liquidació de l’Estatut, i ho ha estat repetint quan li ha interessat, com aquest últim cas, sobre l’eutanàsia.
Al mateix temps que es donen tanta pressa a tirar endavant aquesta disposició, es produeix l’increïble retard en resoldre l’escàndol de la renda garantida de ciutadania a la qual, malgrat el temps que fa que va ser aprovada, continua sense poder-se accedir per la majoria de la població que la necessita. Revisar la legislació sobre aquest àmbit sí que és una urgència vital que no està a l’agenda del govern. Com no hi és una altra qüestió d’extremada necessitat i urgència com és la legislació que permeti afrontar amb major eficàcia l’actual pandèmia i establir un marc pel que pugui venir.
Una vegada més es constata que el govern de Catalunya, més que per interessos de la majoria de la població, es mou per criteris ideològics. No és acceptable que amb la pobresa d’ajuts socials que existeix, les llargues llistes de dependència i la migradesa de recursos per les cures pal·liatives, s’atorgui prioritat en un decret llei a la qüestió de l’eutanàsia. Quin exercici de llibertat ens ofereix el govern d’Aragonès quan l’opció que ens dona és patir o acabar amb el patiment a força que el metge et mati, i deixi sense aplicar els recursos socials econòmics i sanitaris que permeten alleugerir o suprimir totalment el sofriment de les persones?
Loading ...
