Què tenen en comú els activistes transsexuals i els pagesos europeus? Poca cosa a primera vista.
Certament, els primers es poden comptar -en general- entre els “guanyadors” de la globalització econòmica i mundial. Corresponen a una població majoritàriament urbana i de posicions socioeconòmiques prou elevades per manifestar reivindicacions postmodernes, és a dir, no vinculades a necessitats materials.
Les seves connexions amb les elits polítiques i inclús econòmiques són, d’altra banda, excel·lents, i gaudeixen d’una atenció mediàtica molt regular i favorable.
Els pagesos europeus, en canvi, se situen clarament entre els perdedors del procés de globalització. Penalitzats per les càrregues administratives i reguladores de la kafkiana Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea, han, a més, de fer front a una competència deslleial provinent de països exteriors, que no tenen en absolut les mateixes restriccions, i que paradoxalment la UE no sols tolera sinó que fomenta.
La UE gasta dues cinquenes parts del seu pressupost total en aquest monstre anomenat PAC, que rega de subvencions els sectors agrícola i ramader del Vell Continent a canvi d’una densa selva de regles mediambientals i de quotes de producció.
La causa pagesa, malgrat això, no capta l’atenció ni dels partits polítics ni del gran públic, i els mitjans en solen parlar únicament quan hi ha risc d’una “tractorada” que dificulti la circulació.
A més, a diferència dels primers, les reivindicacions recents dels pagesos europeus tenen un caràcter purament material. Es manifesten per millorar la seva situació econòmica, a vegades precària.
Tot això deixant de banda la diferència fonamental entre uns i altres, que és, per descomptat, que els pagesos són encara avui un pilar indispensable de la nostra societat, ja que literalment l’alimenten a pesar de constituir un minúscul reducte en termes d’importància demogràfica.
I aquí arriba precisament el punt en comú entre el transsexualisme i la pagesia. Tots dos són grups molt minoritaris dins del conjunt de la població europea, i tenen alhora interessos molt delimitats i ben definits. Aquesta és la clau dels seus èxits recents.
Els pagesos sumen entorn del 4% dels treballadors del Vell Continent (menys encara en els països més desenvolupats de l’oest). Pel que fa als transsexuals, diverses estimacions els situen entre el 0,1 i el 0,6% de la població.
La rapidesa amb què diversos països europeus, començant per França, i la mateixa Comissió Europea, han fet marxa enrere i llançat una allau de concessions per calmar els ànims de la pagesia resulta senzillament esbalaïdora.
No entrarem aquí a analitzar el detall d’aquestes nombroses mesures, però n’hi ha prou amb dir que la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen ha fet marxa enrere immediata en nombrosos punts del seu cèlebre Pacte Verd.
Tampoc es tracta de valorar si les concessions són bones per a Europa. Resulta suficient afirmar que en general ho són, ja que nombrosos aspectes del Pacte Verd atempten greument contra el sentit comú i el mateix instint de supervivència de l’economia europea, com Converses ja ha detallat recentment.
El que més interessa aquí és constatar com un grup minoritari ben organitzat i disposat a ocupar els carrers al voltant dels principals centres de poder ha estat capaç d’obtenir una sonada victòria sobre unes institucions directament o indirectament democràtiques (sí, inclús la Comissió està presidida pel candidat del grup parlamentari europeu més votat).
Veurem com aquest moviment transforma el parlament europeu en les pròximes eleccions de juny
Sens dubte, els pagesos han capitalitzat la frustració creixent de nombrosos votants i polítics conservadors europeus, cada cop més preocupats per les restriccions imposades per la UE i els governs a l’economia productiva, i que afecten particularment els treballadors. Veurem com aquest moviment transforma el Parlament Europeu en les pròximes eleccions de juny.
Però no deixa de sorprendre, i negativament, el poder que tenen les minories ben organitzades en una societat on els vincles comuns patriòtics, culturals i socials es van deslligant de forma accelerada, de forma que cadascú vetlla només pels seus interessos immediats. Aquesta tendència, que trobem tant en la legislació desmesuradament favorable al moviment transsexual com en la marxa enrere davant la pagesia, no augura res de bo per al futur d’Europa.
Loading ...
