Les mascaretes, malgrat que el doctor Simón i el ministre Illa ho neguessin al principi, s’han revelat com un factor de protecció bàsic. Fa anys que ho saben els governs dels estats asiàtics, més experts en la qüestió. Naturalment, la mascareta per si sola no és suficient, perquè depèn de com es porti, ha de cobrir perfectament el focus de penetració, nas i boca, i el temps i condicions higièniques amb que s’utilitza, perquè totes elles tenen un període de vida útil variable en funció de la seva naturalesa.
S’han generalitzat les mascaretes de roba perquè presenten nombrosos avantatges. Acostumen a ser més còmodes, són reutilitzables, fins i tot permeten una certa estètica. També són d’ús generalitzat les quirúrgiques per comoditat i economia, però aquestes últimes presenten una important limitació perquè la seva utilitat radica en evitar que contagiem a tercers, però no ens protegeix de ser contagiats per ells; és una barrera en una sola direcció. Per això les persones de risc, els més grans de 65 anys, no haurien d’utilitzar-les.
Però ara es desencadena un nou criteri que té el seu origen en la propagació de la nova variant britànica del SAR-CoV-2 molt més contagiosa, entre un 30% i un 70% més en funció de les fonts. Alemanya i França ja han determinat que no s’utilitzin mascaretes de caràcter artesanal de roba per accedir al transport públic, als comerços i a qualsevol servei administratiu. Les persones que les facin servir, per tant, no podran utilitzar cap d’aquests models. Serviran per anar pel carrer i poca cosa més. I es demana que es facin servir les mascaretes professionals, això és les quirúrgiques, i les FFP2 que atorguen un grau de protecció també al portador. La idea és molt concreta i l’expressava el director de serveis tècnics del Consell de Farmacèutics d’Espanya, Antonio Blanes: “si tota la població portés una mascareta higiènica certificada, seria molt difícil la transmissió del virus. Una altra cosa és que no se la canviïn quan haurien, ja que no ha de portar-se més de 3 hores continuades, i 8 hores una FFP2”.
Això no significa que les mascaretes de roba no homologades no protegeixin, sinó que varia molt d’un model a l’altre i és difícil regular-les. I ara entrem en el problema concret d’Espanya: les que realment protegeixen a la persona, les FFP2, tenen a Espanya un increïble IVA del 21%, perquè només van procedir a rebaixar les mascaretes quirúrgiques. El seu cost és elevat, però ho és especialment per l’impost que les grava i que constitueix un ingrés que obté l’estat a compte d’una necessitat vital. La qüestió és com resulta possible que un bé necessari per protegir la salut i la vida de les persones encara tingui un IVA tan alt. Ara amb aquesta nova alarma reclamant que es generalitzi l’ús de mascaretes professionals, el govern té difícil de mantenir l’IVA del 21%, i aquesta és una inesperada patata calenta que queda a les mans d’Illa, que ha de defensar la salut davant els apetits d’Hisenda.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
