Dijous 25 de maig se sabé per l’Oficina Federal Estadística d’Alemanya (Destatis) que la primera economia europea havia reduït la seva activitat econòmica en un 0,3% durant els primers tres mesos de l’any.
Aquesta dada, acumulada a la mateixa referència pel període anterior (quart trimestre del 2022) i que fou de menys 0,5%, implica que Alemanya ha entrat oficialment en recessió, definida segons els termes més estesos com una contracció del Producte Interior Brut durant més de 6 mesos consecutius.
De fet, Alemanya ha enregistrat el pitjor comportament econòmic de tota l’eurozona, ja que Itàlia i Espanya creixeren un 0,5% durant el primer trimestre del 2023, i França un minso 0,2%.
Segons Destatis, les males dades alemanyes es deuen principalment a la disminució d’un 1,2% del consum de les llars, incloent una caiguda de les vendes de cotxes nous que s’explicaria en part per la reducció de les bonificacions públiques.
Les exportacions germàniques augmentaren un 0,4% en el primer trimestre de l’any, però les importacions, fonamentals per a l’activitat manufacturera del país, caigueren un 0,9%.
De fet, la potent màquina industrial alemanya fa ja 9 mesos que mostra senyals d’esgotament: el seu índex PMI (“Purchasing Managers’ Index”, o Índex dels gestors de compres) industrial ha tocat aquest mes de maig el seu nivell més baix (44,6 punts) des d’abril del 2020, en plena primera onada de la Covid a Europa.
El PMI és un indicador avançat de la salut econòmica i en particular industrial, ja que es basa en una enquesta factual feta als responsables dels departaments de compres i executius de les empreses, preguntant-los pels seus volums de comandes, de producció, d’ocupació i de preus, entre d’altres.
Si el resultat del PMI per a un país concret és superior a 50, es considera que la seva economia es troba en expansió. Si en canvi resulta inferior a aquest llindar, hi ha símptomes clars de contracció econòmica. No obstant, els problemes no tenen perquè manifestar-se immediatament a l’economia en el seu conjunt ja que el que mesura el PMI és en certa manera la confiança de les empreses en el futur proper.
Doncs bé, el PMI industrial alemany porta des de l’agost del 2022 per sota dels 50 punts, deixant en evidència que malgrat els discursos oficials dels governs, de la Comissió Europea i del Banc Central Europeu, l’economia del Vell Continent es troba en una cruïlla.
Els països del sud compten almenys amb l’esperança de la temporada estival que s’apropa per a sortir-se’n durant uns mesos més. Però els desajustaments estructurals acabaran afectant també estats com Itàlia, França i especialment, Espanya, que recordem és l’únic país de l’eurozona que encara no ha recuperat el PIB que tenia abans de la pandèmia de Covid.
En aquest context, les mirades dels experts i comentaristes econòmics es dirigeixen cap al BCE. La seva màxima responsable, la francesa Christine Lagarde, es negà en un primer moment a reconèixer que la inflació que pateix Europa des de finals del 2021 és un problema estructural causat en bona part per l’excessiva despesa pública.
No obstant, com el seu homòleg Jerome Powell de la Reserva Federal dels Estats Units, s’hagué d’acabar rendint a l’evidència, i en menys d’un any ha augmentat els tipus d’interès a un ritme històric passant del 0 al 3,75% aquest mes de maig.
Mentre els efectes sobre la inflació d’aquesta escalada són molt limitats (al maig l’eurozona encara patia un 7% d’inflació total després del pic del 9,2% l’any passat, i no ha reduït una sola dècima la inflació subjacent), sí que sembla en canvi que l’increment del cost dels diners està paralitzant l’economia europea.
Amb aquestes crues dades, és esperable que el BCE segueixi incrementant els tipus d’interès en els propers mesos, fet que ens abocaria al pitjor escenari econòmic possible durant el segon semestre de l’any: el de l‘estanflació. Això és, caiguda de l’activitat econòmica combinada amb una inflació elevada. La recessió alemanya que obria aquest article podria així doncs marcar l’entrada en aquesta fase de fortes turbulències.
Loading ...
