La ministra de defensa de la República Federal d’Alemanya, la social-demòcrata Christine Lambrecht, ha afirmat recenment que el seu país havia d’assumir un paper militar líder a Europa.
Lambrecht, que per cert no disposa de cap experiència en polítiques de defensa i seguretat (el seu càrrec previ al govern federal va ser ministra de família i presenta curiosament un recorregut molt similar al de l’actual presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen), argumentava aquesta necessitat per l’efecte transformador que ha tingut la invasió russa d’Ucraïna.
En concret, arran de l’ofensiva armada de Vladimir Putin, el canceller d’Alemanya Olaf Scholz ha confirmat augmentar el pressupost de defensa fins al 2% del PIB anual de manera permanent, a més d’un paquet únic de 100.000 milions d’euros destinat a modernitzar i adquirir nous equips.
El paper de les forces armades alemanyes segueix sent molt delicat en un país que es debat entre el trauma de la Segona Guerra Mundial i les acusacions de ser còmplice de Rússia per la dependència de la seva indústria.
Però, més enllà del debat intern a Alemanya, el seu ressorgiment militar corre el risc de generar un autèntic terratrèmol a escala europea.
Això per dues raons. La primera és la desconfiança en Alemanya que tenen pràcticament tots els seus veïns, però d’una manera especialment intensa els de l’est. Polònia, però també els Països Bàltics, desconfien pràcticament tant de Berlín com de Moscou a pesar d’ésser nominalment aliats al sí de la UE i de l’OTAN.
Els països de l’est d’Europa han deixat ben clar que l’únic veritable garant de la seva seguretat són els Estats Units
Des de la crisi ucraïnesa del 2014, i a mesura que Alemanya anava discretament avançant cap a posicions més pro-actives en l’àmbit de defensa, els països de l’est d’Europa han deixat ben clar que l’únic veritable garant de la seva seguretat són els Estats Units.
Ho han fet demanant a Washington l’obertura de noves bases al seu territori, comprant material militar nord-americà a gran escala i recolzant aferrissadament les iniciatives polítiques del gegant americà.
En segon lloc, els anuncis recents d’Alemanya inspiren el profund rebuig de França, que avui en dia encara és el principal actor militar europeu (i l’únic en disposar de l’arma nuclear i d’un seient permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides).
No es tracta tant d’una preocupació del president Emmanuel Macron, però sí del cos d’alts funcionaris francesos, i en particular del ministeri de defensa, que mai acceptarà que Alemanya adopti un paper militar preponderant a Europa.
La defensa és l’últim àmbit en que França manté un avantatge sobre Alemanya
Com Converses ja ha exposat, entre França i Alemanya existeix un acord informal segons el qual la primera es reserva el lideratge en matèria de defensa i seguretat, mentre que la segona pot exercir el polític i econòmic.
No és un assumpte menor per als francesos: en ple declivi econòmic des dels anys 80 del segle passat, la defensa (incloent el sector aeroespacial) és l’últim àmbit en que França manté un avantatge sobre Alemanya, i no està disposada a cedir-lo.
Que enguany el pressupost militar alemany superi el francès per 14.000 milions d’euros (55 contra 41 mil milions) és ja tot un trauma per a París.
El fet que França hagi recentment abandonat de facto el programa FCAS de desenvolupament de l’avió de combat europeu del futur per desacords amb Alemanya, i que sentencia a mort el projecte, demostra fins a quin punt tem l’auge militar del seu veí.
França percep les ambicions d’Alemanya com una maniobra dels Estats Units d’ésser encara més hegemònics a Europa en matèria de defensa i seguretat.
No endebades, Alemanya ha anunciat recentment la compra d’avions de combat nord-americans F-35 d’última generació. A més, el discurs sobre Ucraïna del govern tripartit de Scholz (bolcar-se en ajuda militar a Ucraïna i castigar el més severament possible a Rússia) suposa un gir notable respecte la posició tradicional de Berlín, i l’apropa molt a Washington.
No és d’estranyar, ja que demostrar fidelitat als Estats Units és la millor carta de presentació d’Alemanya per a rebaixar les tensions de cara els seus veïns i esvair els fantasmes d’un nou auge militar germànic.
En qualsevol cas, i tant si es tracta d’un acostament intencional com si no, l’actual increment de despesa militar de la principal economia de la UE rima amb el reforçament de la influència dels Estats Units sobre Europa.
Loading ...
