Davant la pressió de Moscou a Ucraïna d’aquestes últimes setmanes, Washington ha tornat a atacar amb fermesa el projecte Nord Stream 2.
Es tracta d’un gegantí gasoducte entre Rússia i Alemanya que, passant sota el mar Bàltic, evitaria les línies terrestres actuals que porten gas rus a Europa Central passant per Ucraïna o prop de Turquia, rutes molt sensibles a les tensions polítiques. També evita els països bàltics i Polònia, furibunds rivals de Moscou.
Fa uns dies, el president Joe Biden va llançar una advertència a Berlín afirmant que utilitzaria “tots els mitjans possibles” per aturar el projecte , promogut per un consorci entre Alemanya i la societat pública russa Gazprom.
L’advertència de Biden hauria de fer reflexionar Angela Merkel, líder d’un país que, tot i haver estat fundat en la seva forma moderna pel gran estrateg Bismarck, sembla haver oblidat tota lliçó de geopolítica.
En efecte, el govern alemany esperava que la transició entre Trump i Biden portaria major flexibilitat per part de Washington pel que fa als interessos alemanys a l’est d’Europa.
Error incomprensible, però que demostra de nou la manca de realisme estratègic de l’Alemanya actual. Va ser precisament Joe Biden, llavors vicepresident, qui va pressionar el 2014 a Barack Obama perquè intervingués a Ucraïna i fes fora al seu líder pro-rus del poder.
Des que va arribar a la presidència, Joe Biden no ha parat d’incrementar la pressió sobre Moscou. A Washington s’intenta despertar de nou la Guerra Freda amb Rússia per a, entre altres fins, liquidar el polèmic projecte amb Gazprom.
Els instruments utilitzats són força coneguts: amenaces verbals al més alt nivell, sancions econòmiques a les empreses europees que s’atreveixin a contribuir en el gasoducte i utilització de la situació política interna de Rússia per demostrar que amb aquest país Europa no ha de fer negocis.
Però Angela Merkel, que sembla que sent una profunda antipatia personal cap a Putin, sembla disposada a prosseguir amb el projecte perquè els beneficis econòmics per a Alemanya prometen ser abundants.
Els defensors europeus del Nord Stream 2 argüeixen a més que el gasoducte augmentaria la independència energètica d’Europa.
Pel que fa als Estats Units, s’ha convertit en un exportador net de gas, i busca col·locar-lo a Europa. Així doncs, l’interès de Biden no és només que la democràcia triomfi. Tampoc cal oblidar que el seu propi fill, Hunter Biden, ha rebut acusacions de corrupció relacionades amb el mercat de gas ucraïnès.
Caldria felicitar-se de que, aquesta vegada, Alemanya no sembli disposada a la seva habitual atlantisme submís. Els Estats Units necessiten aliats, no vassalls.
Caldria felicitar-se que, aquesta vegada, Alemanya no sembli disposada a la seva habitual atlantisme submís. Els Estats Units necessiten aliats, no vassalls.
Nombrosos experts nord-americans en política exterior, com Henry Kissinger, han entès des de fa temps que Europa serà molt més útil com a aliada si aquesta és capaç de decidir per si mateixa, i no en funció del que Washington disposi.
La indispensable aliança occidental entre Europa i els Estats Units no serà completa, ni arribarà tot el seu potencial, fins que les dues parts es reconeguin com a iguals.
Queda un llarg camí que recórrer, però la fermesa d’Alemanya en el projecte Nord Stream 2 és un pas en la bona direcció.
El segle XXI necessita amb urgència uns Estats Units i una Europa forts i sincerament units.
Loading ...
