El Govern espanyol ha despertat l’alarma en sol·licitar a les comunitats autònomes un inventari d’hotels, albergs i també poliesportius per destinar-los a allotjar persones portadores del coronavirus que no presentin símptomes, especialment aquelles que treballen en serveis essencials com sanitaris, empleats de residències de gent gran, policies o distribuïdors d’aliments, entre d’altres.
Amb aquesta finalitat els serien aplicats test serològics per als quals el Govern ha encarregat 5 milions d’unitats, i que per tant encara no disposa d’ells. L’alarma procedeix de diversos fets que acompanyen aquesta informació.
D’una banda, les declaracions del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska donant a entendre que aquestes persones podrien ser confinades en espais públics de manera obligatòria, i per tant a través de la policia, sota l’argument de mantenir la salut pública, malgrat la dubtosa constitucionalitat d’una mesura d’aquest tipus.
El Govern espanyol ha despertat l'alarma en sol·licitar a les comunitats autònomes un inventari d'hotels, albergs i també poliesportius per destinar-los a allotjar persones portadores del coronavirus Share on XAquest fet, lligat al fet que en la petició de llocs de confinament figurin expressament els poliesportius causa una impressió que, sense cap dubte, pot alarmar els ciutadans. Els mateixos experts que aconsellen al Govern no només accepten, sinó que citen explícitament l’exemple xinès, concretament el dels anomenats hospitals de l’arca de Noè, un eufemisme per designar internaments forçats de sospitosos de tenir la malaltia. Però clar, la Xina està als antípodes.
Un interrogant que sorgeix davant aquest plantejament governamental és per què es requereixen tants llocs per confinar positius asimptomàtics, tants com per recórrer a poliesportius, a més d’hotels i altres tipus de centres, si una gran part d’aquests ciutadans portadors del coronavirus sense saber-ho disposen d’una casa pròpia on passar la quarantena. El Govern ha de donar resposta a aquests dubtes que contribueixen a accentuar la desconfiança ciutadana davant els continus vaivens, que semblen regir-se per la llei del pèndol, com succeeix amb les mascaretes.
Aquesta nova iniciativa té un punt flac. Necessita milions de tests serològics perquè pugui dur-se a terme, i de moment aquestes necessitats estan lluny de ser cobertes.
No és un fet menor que tot i que regeixi l’estat d’alerta, que estableix el comandament últim i únic al Govern espanyol, es produeixin contradiccions, com el que ara es dona entre l’anunci d’aquestes mesures i el que a Catalunya s’hagin donat instruccions al personal mèdic que acudeixi a la feina, encara que presenti indicis de poder estar afectat per la Covid-19. Demostra una pèssima coordinació i falta de decisió del Ministeri de Sanitat que admeti aquesta pràctica mentre estan reflexionant sobre com aplicar aquelles mesures extremes de confinament a aquest mateix perfil de persona.
Al mateix temps que el Govern planteja aquesta mesura extraordinària, que requereix, si és que es porta a terme, grans esforços, es manté la manca d’un pla per abordar la situació de la gent gran a les residències i la gent gran que viu en els seus respectives llars, sobretot els que viuen sols, donada l’elevada mortalitat que pateix aquest grup de població, i el sedàs que practiquen els serveis de salut d’algunes comunitats autònomes. En concret la de Catalunya, que a més especifica en escrits oficials com s’ha de dur a terme aquest cribratge, sobre el qual hi ha seriosos dubtes que no representi un il·lícit penal.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
