L’ajut de 200 euros d’una sola vegada per a les llars de rendes baixes, estarà més que gastat quan arribi a fer-se efectiu. Si bé les peticions ja es poden començar a formular, hi ha l’estiu pel mig i l’administració té els seus ritmes, que com els de l’església no són d’aquest món. Fins a l’octubre la burocràcia no es posarà a la feina per revisar si les peticions s’ajusten a les condicions establertes i es pot rebre els 2OO euros d’ajut.
En principi la mesura afecta 2,7 milions de persones, però, com en el cas de l’ingrés mínim garantit, entre els que es calcula que el rebran i els que realment ho reben, hi ha un món de diferència. Les condicions són molt exigents.
Els ingressos per llar han de ser inferiors als 14.000 euros anuals, per tant, amb una sola persona que treballi i percebi el salari mínim ja no tindrà dret a la compensació. O si treballen les dues i cadascuna d’elles guanya 7.500 euros l’any, tampoc serà possible l’ajut. Com es pot veure són condicions que escanyen molt i encara més si es considera que han de tenir un patrimoni que no superi els 43.196,4 euros, o sigui que si un té un piset de propietat en un barri marginal i en un estat depauperat, ja es pot anar oblidant dels famosos 200 euros.
El procediment no deixa de ser curiós, perquè en lloc d’examinar les peticions en la mesura que van entrant, són acumulades totes i no es comencen a revisar fins que hagi finalitzat el termini de presentació, que és a finals de setembre, això fa que el gruix de la feina s’iniciï a l’octubre i que en conseqüència la pilota dels pagaments vagi a petar a finals d’any.
Si considerem que fins al mes de maig els aliments i begudes no alcohòliques s’han incrementat un 11%, l’habitatge, la llum i combustibles un 17,5%, el transport un 14,9% i que l’increment del que necessita de més una llar mitjana a conseqüència d’aquesta dinàmica de preus són 260 euros més mensuals, queda clar que l’ajut es queda molt curt i encara ho serà més quan es percebi.
Aquest fet ajuda a entendre perquè entre les explicacions sempre tan positives del govern per controlar la inflació i els resultats que s’obtenen sobre l’economia de les llars, tingui valoracions ben diferents, perquè el govern prescindeix dels terminis perque els diners arribin realment a qui els necessita i si la mesura és suficient o no, cosa que ja veiem que en aquest cas clarament no ho és.
La paradoxa de tot plegat és que ensems el govern nada en l’abundància econòmica a conseqüència d’allò que fa mal a l’economia de les persones, la inflació, perquè de manera automàtica li fa augmentar els ingressos dels impostos, de tal manera que en el primer període de l’any l’Estat ja havia recaptat de l’ordre de 100.000 milions d’euros, un rècord històric de recaptació. És lògic, per tant, que s’alcin veus dient que l’ajuda més racional seria retornar una part d’aquest plus que cobra l’Estat gràcies a la inflació que pateixen els ciutadans i pal·liar d’aquesta manera els estralls econòmics que suporten.
En principi la mesura afecta 2,7 milions de persones, però, com en el cas de l'ingrés mínim garantit, entre els que es calcula que el rebran i els que realment ho reben, hi ha un món de diferència Share on X
Loading ...
