La sequera s’ha instal·lat a casa nostra. Catalunya pateix la situació més greu dels darrers 50 anys, la qual cosa ha obligat l’Agència Catalana de l’Aigua a decretar l’estat d’excepcionalitat, una mesura que afecta uns 6 milions de persones d’un total de 495 municipis.
Fa més de dos anys que no hi ha un règim normal de pluges. La sequera és un fenomen recurrent a la conca mediterrània, però amb el canvi climàtic cada vegada hi ha més episodis i són més llargs i intensos.
El canvi climàtic està convertint l’excepcionalitat en la norma.
Estem davant d’un repte que obliga a una nova gestió del cicle integral de l’aigua, l’element bàsic per a la vida. Cal un canvi de model per redistribuir i ampliar les fonts d’aprovisionament i assegurar-ne el subministrament de manera continuada. És l’hora de prendre decisions i accions que facin més sostenible la gestió i l’ús d’un recurs natural insubstituïble. El canvi climàtic està convertint l’excepcionalitat en la norma.
El Dia Mundial del Medi Ambient, que com cada any se celebra el 5 de juny, és una bona oportunitat per reflexionar sobre quina és la millor solució i accelerar-ne l’aplicació.
Aigües de Barcelona aposta fermament per una transició ecològica cap a models sostenibles, locals i resilients. Promoure l’economia circular, protegir els ecosistemes i la biodiversitat és el camí per lluitar contra l’emergència climàtica.
Aigua de proximitat, accessible i estable per no dependre de la pluja
L’Agència Catalana de l’Aigua estima que el canvi climàtic provocarà una reducció del 22% en la disponibilitat de recursos hídrics al litoral català el 2050.
Davant aquesta situació, Aigües de Barcelona considera que la millor solució per fer front a l’escassedat hídrica estructural i als episodis de sequera és la reutilització de l’aigua regenerada, aquella aigua que surt de les depuradores i se sotmet a un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar d’acord amb un model circular.
L’aigua regenerada permet assegurar la disponibilitat i la qualitat dels recursos hídrics sense dependre de la pluja o de l’extracció d’aigua de recursos superficials i subterranis. A més, contribueix a protegir i restaurar la biodiversitat i els ecosistemes i redueix la petjada hídrica humana dels usos finals de l’aigua perquè és una aigua de proximitat, accessible i estable.
La reducció de la petjada hídrica en els usos de l’aigua pot arribar a ser del 99% comparada amb altres fonts convencionals gràcies a la circularitat intrínseca d’aquest recurs. A nivell energètic, la demanda d’energia de l’aigua regenerada és fins a tres vegades menor que la de la dessalinització. Per això és l’opció més sostenible.
Nova combinació de fonts per garantir la resiliència hídrica de les ciutats
Aigües de Barcelona va regenerar el 2022 un total de 50 hectòmetres cúbics (hm3) d’aigua, és a dir, l’equivalent al consum d’aigua durant un any de prop d’1.250.000 persones.
En l’actualitat s’està destinant aigua regenerada des de l’estació de regeneració del Baix Llobregat aigües amunt del riu fins a Molins de Rei per ser reutilitzada com a aigua prepotable. D’aquesta manera, s’aporta aigua regenerada al riu per tal que la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí la capti aigües avall i la tracti de nou per convertir-la en aigua potable i seguir el cicle de l’aigua.
En un any normal, el 95% dels recursos d’aigua per a la metròpolis de Barcelona estan vinculats a la climatologia, és a dir, aigua superficial i subterrània, mentre que el 5% és aigua de mar dessalinitzada.
En una situació de sequera com l’actual, el 19% del consum correspon a aigua superficial (rius, principalment), el 23% és aigua subterrània (pous i aqüífers), el 33% aigua dessalinitzada i el 25% aigua regenerada. Això vol dir que, per garantir la resiliència hídrica de les ciutats, cal diversificar i trobar la combinació més sostenible dels diferents recursos d’aigua incorporant, sense dubte, l’aigua regenerada.
Per fer front a aquest repte, la col·laboració publicoprivada és essencial.
Aquesta col·laboració ha estat clau en grans desenvolupaments de la metròpolis al llarg de la seva història com, per exemple, el pla Cerdà i la gestió de les aigües residuals del pla Garcia Fària, que va donar lloc a la reforma del sistema de clavegueram.
Per això, Aigües de Barcelona, conjuntament amb l’Administració, impulsa actuacions cabdals basades en la reutilització de l’aigua regenerada.
Un clar exemple és el Pla Director d’aigua regenerada metropolità, en col·laboració amb l’Administració i els usuaris potencials d’aigua. Una peça estratègica per garantir la resiliència hídrica del territori.
Així mateix, sota el paraigua dels fons Next Generation, la companyia ha proposat un projecte per incorporar a la regió metropolitana 180 hm3 de nous recursos amb una major resiliència (60 hm3 d’aigües regenerades, 45 hm3 de dessalinització i 45 hm3 de recursos locals del Llobregat i el Besòs).
A més, la companyia està distribuint, a diferents ajuntaments metropolitans, aigua regenerada provinent de les estacions depuradores del Baix Llobregat i de Gavà-Viladecans per a usos urbans, com ara la neteja de clavegueram, viària i de contenidors, i el reg de zones verdes.
El canvi climàtic requereix respostes sostenibles. Calen solucions innovadores. És l’hora de dibuixar un futur on tenir aigua depengui més de nosaltres mateixos que del que cau del cel.
El canvi climàtic requereix respostes sostenibles. Calen solucions innovadores. És l’hora de dibuixar un futur on tenir aigua depengui més de nosaltres mateixos que del que cau del cel Share on X
