A l’agost de 2024, el monjo benedictí alemany pare Nikodemus Schnabel, de l’Abadia de la Dormició a Jerusalem Oriental, explicava que “per desgràcia, rebre escopi forma part de la meva vida quotidiana, quan surto del monestir forma part de la meva realitat. (…) Com a monestir també hem patit incendis provocats, pintades d’odi i finestres trencades, i cada cop va a més”.
Fa poques setmanes ens va commocionar la notícia de l’atac israelià contra la parròquia catòlica de la Sagrada Família a Gaza, una comunitat regentada pel Pare Gabriel Romanelli, sacerdot argentí de l’Institut del Verb Encarnat. L’atac, perpetrat per un tanc de l’exèrcit israelià, va causar tres morts i una desena de ferits, entre ells el rector.
La primera explicació donada pels israelians va ser que el temple era un refugi de terroristes, afirmació absolutament falsa i que va ser desmentida categòricament tant pel pare Romanelli com per monsenyor Pierbattista Pizzaballa, Cardenal Patriarca de Jerusalem.
La segona versió oferta pel govern israelià va ser que s’havia produït un atac “per error”, argument que tampoc ha estat acceptat per les autoritats eclesiàstiques de Terra Santa, ja que el tanc dels agressors es trobava a escassa distància de l’edifici bombardejat, que és sens dubte una església en la qual s’ofereix protecció a famílies tant cristianes com musulmanes.
Poc abans, a la Cisjordània ocupada, havia estat atacat el poble de Taibeh, els habitants del qual són cristians palestins. El passat 10 de juliol els serveis de premsa de la Santa Seu proporcionaven la informació següent:
“Ahir, una banda de colons jueus va incendiar àrees properes al cementiri cristià bizantí i a l’església de Sant Jordi, del segle V, un dels llocs de culte més antics i venerats pels cristians de Palestina. Els incendis segueixen a una sèrie de violències perpetrades contra els habitants cristians del poble, que han augmentat les últimes setmanes (…). L’activitat terrorista dels colons les últimes setmanes ha afectat, a més de Taibeh, diversos llogarets palestins propers als assentaments il·legals israelians, com Ein Samia i Kufr Malik, on han incendiat cases, cotxes i productes agrícoles. A finals de juny, quatre joves palestins que intentaven resistir les violències van ser assassinats brutalment. A Ein Samia, al llarg de la vall del Jordà, els colons van atacar destruint l’aqüeducte, la font d’aigua que, a través d’un sistema de canals construït en època romana, encara proveeix d’aigua centenars de milers d’habitants palestins”.
La mateixa font feia pública la crida dels rectors de les tres comunitats cristianes de Taibeh:
“La part est del poble, lamenten els tres sacerdots, «s’ha convertit en un blanc obert per als llocs avançats dels assentaments il·legals jueus que s’expandeixen silenciosament sota la protecció de l’exèrcit israelià». Els sacerdots demanen a la comunitat internacional i eclesiàstica que enviïn missions al terreny per documentar els danys soferts i el progressiu deteriorament de la situació”.
Aquesta notícia publicada al portal oficial de la Santa Seu, Vatican News, continua recordant els terribles greuges, atacs i espolis infligits per Israel a la població cristiana des de fa dècades.
La conseqüència d’aquestes persecucions a Terra Santa, o el que és el mateix, a Israel i als territoris il·legalment ocupats per aquest estat a la Cisjordània i a Gaza, és una contínua disminució de la població cristiana. Les dades sobre el nombre de cristians a Terra Santa en els darrers anys de la dominació turc-otomana són contradictoris i força diferents, segons unes fonts o altres. En tot cas, es pot estimar que els cristians eren aproximadament un 20% del total d’habitants de Palestina.
El 1917 el Regne Unit derrota Turquia, conquereix aquest territori i el converteix en una possessió colonial amb l’estatus de “mandat”. Simultàniament, es fa pública la famosa “declaració de Balfour”, per mitjà de la qual el govern britànic es compromet a recolzar els esforços del moviment sionista per assentar a Palestina a jueus procedents de tot el món.
L’arribada cada cop més nombrosa de colons sionistes, la finalitat dels quals és fundar un estat hebreu, provoca el rebuig dels àrabs, tant cristians com musulmans.
Sota el mandat britànic, les tensions i la violència creixen contínuament. Les organitzacions sionistes porten endavant actes de terrorisme contra britànics i àrabs, als quals tant els uns com els altres responen amb nova violència. I així comença la imparable migració de cristians palestins que abandonen Terra Santa.
Si en temps de la sobirania turca eren el 20% de la població, tres dècades més tard, al moment de la independència d’Israel el 1948, no sumen més del 10%. El 1970 són només un 5%. Avui no arriben al 2%.
Al llarg de dos mil·lennis mai no li havia anat tan malament a la població cristiana de Terra Santa com en els últims cent anys. Mai el nombre de cristians havia baixat de manera tan extrema. Aquesta evolució dramàtica s’inicia amb l’arribada dels britànics i dels colons sionistes i s’intensifica des de la fundació de l’estat d’Israel: els números freds de l’estadística de població són el reflex matemàtic d’una gran tragèdia i d’una llarga i mal dissimulada persecució ètnica i religiosa.
Els mètodes emprats en els últims mesos a la Cisjordània i, de manera atroç, a Gaza no són nous, són els mateixos dels darrers vuitanta anys, però ara la seva intensitat i la seva crueltat arriben a un nivell inimaginable, a la qual cosa cal afegir la total falta de cautela i de dissimulació en la comissió d’aquests crims en massa.
És molt possible que Israel aconsegueixi el seu declarat propòsit de deixar Gaza lliure de palestins, en part exterminant-los, en part obligant-los a fugir. Menys versemblant sembla la realització del somni de Donald Trump (que diu ser cristià i alguns fins i tot s’entesten a creure’l) i que consisteix a crear una “riviera de luxe” al territori de la franja una vegada eliminats els seus habitants, una canallada de desvergonyiment insuperable.
Un cop acabada la neteja ètnica a Gaza, tocarà el torn a la Cisjordània i al Jerusalem Oriental, on la gran substitució ja està en marxa. El fet que l’estat d’Israel renunciï a tota dissimulació i que hagi perdut tota inhibició i tot pudor és especialment inquietant: la finalitat d’aquesta desvergonya és que ens habituem a les atrocitats que llegim i veiem cada dia als diaris, que ens resignem, que acabem per ser indiferents a elles, que renunciem a reaccionar, que no ens importin.
Quan Jerusalem Oriental i la Cisjordània siguin tractats com ho és avui Gaza, i ja no hi falta gaire temps, la presència cristiana a Terra Santa entrarà en l’última fase de la seva agonia.
Els cristians de Terra Santa són, en la seva immensa majoria, palestins. Pertanyen al mateix poble que està sent exterminat i expulsat, pateixen la mateixa sort que els germans de religió musulmana. Amb ells, els hereus i descendents de les primeres comunitats cristianes de la història, no només es destruirà el seu poble, cosa que ja és una cosa monstruosa, sinó també s’acabarà amb una cosa que és de tots els cristians: la presència de la nostra fe a la terra que va veure néixer i morir Jesucrist.
Els mètodes emprats en els últims mesos a la Cisjordània i, de manera atroç, a Gaza no són nous, són els mateixos dels darrers vuitanta anys, però ara la seva intensitat i la seva crueltat arriben a un nivell inimaginable Share on X
