L’historiador afroamericà Wilfred Reilly, professor a la Universitat de Kentucky, es mostra molt crític amb el moviment «Black Lives Matters» i trenca tabús en una entrevista concedida al diari francès Le Figaro. Reilly forma part d’un col·lectiu anomenat Projecte 1776 format per acadèmics afroamericans que defensen el llegat històric dels Estats Units.
En comptes d’alimentar constantment el ressentiment, Reilly busca oferir una perceptiva inspiradora pels afroamericans, diferent de la proposada pel progressisme. Un relat que subratlli el fet que «malgrat els seus defectes, els Estats Units, com Gran Bretanya o França, són societats molt positives comparades amb el 99% restant que ha existit històricament».
Reilly parteix d’una premissa que pot semblar òbvia però que està cada cop més en qüestió als Estats Units: l’esclavatge no ha estat ni de bon tros el principal factor definidor de la història d’Amèrica.
Segons l’acadèmic, mentre l’esclavatge existí als Estats Units hi hagué també un moviment per la seva abolició, integrat per negres i blancs. Aquest va ser definitivament abolit al 1865, en una guerra destructora que conduí a la mort a una quarta part de la població adulta masculina dels estats confederats, defensors (entre d’altres cosses) de l’esclavatge.
Dades i fets que neguen la persistència del «racisme sistèmic»
Segons el professor, la comunitat afroamericana no es pot seguir emmirallant en el conflicte racial, la vessant institucional o «sistèmica» del qual va ser definitivament abolida al 1964 amb lleis sobre els drets cívics. Si bé Reilly no nega que existeixin «cicatrius i residus de tensió» racistes contra els negres, denuncia que el racisme tradicional als Estats Units és molt rar avui en dia.
Per demostrar-ho, afirma que la proporció de nord-americans que declaren que no votarien a un negre com president dels Estats Units és del 4%, mentre que el rebuig a un candidat d’origen irlandès se situa en el 5%!
D’altra banda, Reilly nega que la policia nord-americana es dediqui a la «caça de l’home negre», i afirma que la immensa majoria de joves negres assassinats ho són per altres joves negres.
D’altra banda, pel que fa a la composició dels cossos de seguretat, cal apuntar que actualment als Estats Units el percentatge de població afroamericana (entorn al 14%) es correspon pràcticament amb el pes d’aquest col·lectiu en les forces policials (13,3%).
De fet, diversos estudis apunten que els agents negres usen tant la força com els agents blancs, inclús contra la comunitat negre. Els detinguts afroamericans, al seu torn, són igual d’hostils contra un agent blanc que contra un de negre.
Segons Reilly, davant l’absència de racisme institucional o «sistèmic», les organitzacions de lluita contra el racisme han hagut de cercar nous conceptes per justificar-se, com el «privilegi blanc», la idea que existeix un substrat racista en els blancs del qual mai es podran alliberar.
El Projecte 1776 versus el Projecte 1619
El professor s’oposa a un moviment anomenat «Projecte 1619», llançat pel New York Times i cada cop més influent entre les classes superiors nord-americanes. 1619 vol revisar tota la història dels Estats Units sota el prisma del esclavatge. De fet, 1619 fa referència a l’any en que varen arribar els primers esclaus africans a Amèrica del Nord.
El Projecte 1619 busca doncs reescriure la història del país, i per tal de fer-ho exerceix pressió política i prepara un nou currículum de història pels nens. Reilly denuncia que aquest projecte dissemina determinades informacions totalment falses, com per exemple que la Guerra de Independència nord-americana tenia com a principal objectiu mantenir l’esclavatge.
Reilly forma part d’un altre projecte nascut per contrarestar la influència de 1619, anomenat 1776 en referència a l’any de la Declaració de Independència, i que uneix historiadors afroamericans, tant Demòcrates com Republicans, que volen abordar les seves inexactituds i inclús mentides.
Tot i que no tanca la porta a la qüestió de determinades reparacions econòmiques per motius històrics, el professor Wilfredy Reilly afirma que per tal d’afrontar l’actual injustícia social als Estats Units cal passar de la raça a preguntar-se perquè, tant els afroamericans com els blancs pobres tenen tants problemes per prendre l’ascensor social.
