En educació, l’adhesió, la connexió, l’alimentació i la retroalimentació és diversa i és mútua.
Educadors i educands es nodreixen mútuament, malgrat la seva diferència d’edat, de les seves peculiaritats personals, de les seves creences, del seu gènere … Cadascú agafa el que necessita de l’altre i se n’emporta, sense adonar-se’n, el que queda impregnat de l’altre.
Diuen les estadístiques (encara que hi ha estadístiques per a tot i que diuen de tot) que els resultats finals dels alumnes, aquest curs, no han diferit tant dels d’altres cursos anteriors.
Jo em pregunto, si això és així, quina necessitat hi ha d’ensenyament presencial, d’escoles, col·legis i instituts i d’una educació tal com l’hem entès fins ara? Estalviaríem un munt de recursos materials, personals i mals de cap, amb un model semblant al del confinament.
No obstant això, algú va dedicar temps a mesurar com van quedar els nostres alumnes en aquelles altres coses que no s’ensenyen a les escoles, però sí que s’eduquen? Parlo de coses com la socialització, la convivència, l’intercanvi d’idees, l’amistat, l’amor, la reflexió compartida, l’acompanyament personal i grupal, l’educació emocional, la pertinença al grup, la complicitat … I tantes altres coses fonamentals per al creixement de les persones.
Loading ...
