Acord comercial històric entre la Unió Europea i MERCOSUR

La UE és una de les economies més obertes del món i amb una orientació més gran cap a l’exterior, alhora que el lliure comerç entre els Estats membres és un dels seus principis fundacionals. Avui la UE compta amb el mercat interior més gran del món (500 milions de consumidors) i és també la primera potència comercial del món.

La política comercial és competència exclusiva de la UE. Això significa que és la UE, a través de la Comissió Europea, i no pas els seus Estats membres, la que és responsable de legislar sobre qüestions comercials i de negociar acords comercials internacionals. La UE col·labora activament amb l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i és partidària d’un sistema comercial multilateral sòlid i basat en normes (multilateralisme), just el contrari del que defensa Donald Trump.

Es diu que una vegada Stalin, en plena discussió amb els seus col·laboradors sobre la possible influència de determinades potències en els afers mundials, els va preguntar despectivament  el següent : “però, a veure,  de quantes divisions disposa el Papa?”. La UE no disposa (encara) de divisions  militars (només alguns dels seus Estats membres en disposen), però el seu nivell d’influència en els afers globals és gran per molts motius. Un dels principals és precisament la seva força comercial.

La UE està negociant els darrers temps acords comercials amb regions i potències molts importants, com per exemple MERCOSUR, Canadà o Japó. Amb això està demostrant que, en el nou món multipolar en el que estem vivint, sí que es poden assolir grans acords comercials i de cooperació, al contrari del que defensa Donald Trump que s’ha retirat del TTIP ( Transatlantic Trade and Investment Partnership ) o del TPP (Transpacific Partnership). En la gran reconfiguració geopolítica i comercial que estem vivint, Europa i Amèrica Llatina han sigut les primeres peces a encaixar.  L’Acord UE-MERCOSUR  és l’acord comercial més gran dels darrers temps, quatre vegades Japó i set vegades Canadà.

L’Acord de lliure comerç entre la UE i MERCOSUR s’ha   ultimat a Brussel·les el 28 de juny d’enguany, després exactament de vint anys de negociacions. Una de les parts, la Comissió Europea , encara presidida pel luxemburguès Jean-Claude Juncker,  ho ha celebrat amb adjectius com “ històric “ i l’altra ha vessat llàgrimes d’emoció quan ho ha anunciat en la persona de Jorge Faurie, ministre d’Afers Exteriors de l’Argentina. Els negociadors van esclatar en aplaudiments en el moment de l’acord. Molta emotivitat. Les converses van començar el 28 de juny del 1999 i van travessar més penúries que glòries en la llarga travessia fins recuperar l’optimisme en els darrers temps.

La Comissió Europea va tenir molt afany des del principi a destacar el missatge polític que s’enviava. En aquests temps que bufen vents proteccionistes , la UE i MERCOSUR demostraven  que el comerç internacional subsisteix malgrat les dificultats provocades per l’’America first o les guerres comercials de Donald Trump i el capitalisme d’Estat de la Xina.

És un acord per a un mercat de 780 milions de persones, de les quals 260 al Brasil, L’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai. En qüestió de reducció d’aranzels, és l’acord més gran que ha firmat mai la UE. Una dada ho avala :  les empreses europees s’estalviaran 4.000 milions a l’any en aranzels. A més, inclou facilitats per proveir serveis i accés a la contractació pública. Se’l sol caracteritzar com “un intercanvi de cotxes per vaques”, en relació amb els sectors en que cada part espera guanyar més. Les exportacions europees , principalment industrials, rebran un gran impuls. A canvi, la UE fa les seves concessions en el terreny agrícola, que ja han desencadenat alarma als dos països més sensibles : França i Irlanda. El Comissari europeu d’agricultura, l’irlandès Phil Hogan, s’ha apressat a dir que no permetrà que entri cap producte a la UE “que no compleixi al cent per cent els estàndards europeus”. Per la seva banda, la Comissària responsable del comerç´, la sueca Cecilia Mamström,  ha declarat que “s’obre per a nosaltres un mercat de gairebé 300 milions de persones i es tanca per als nostres competidors”. En definitiva, una victòria per al lliure comerç i per a Europa ( que ja ens convé, encara que sigui de tant en tant…).

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.