Han passat varis mesos més del previst degut a les divisions que marquen cada cop més la Unió Europa. Però finalment, la flamant nova presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula von der Leyen, assumirà el seu càrrec diumenge 1 de desembre. I arriba amb un programa ambiciós pels seus primers 100 dies mandat, estructurat en quatre punts clau.
Aquests són proposar un mecanisme jurídic per garantir sous mínims dignes arreu de la UE, llançar el pla de inversions ecològiques conegut com “European Green Deal”, obligar a la transparència salarial per assegurar l’equilibri entre homes i dones, i finalment proposar legislació per a fer front amb les implicacions humanes i ètiques de la intel·ligència artificial.
No obstant, Von der Leyen també haurà d’afrontar nombrosos obstacles i un seguit d’altres temes urgents sobre els quals tindrà escàs marge de maniobra.
L’OTAN, una aliança en desbandada?
El primer assumpte que Von der Leyen haurà d’afrontar és la cimera de l’OTAN, que tindrà lloc el dia 3 de desembre a Londres. Una reunió calenta per la presència d’Emmanuel Macron, que ha recentment afirmat que l’aliança es troba en estat “de mort cerebral”. El president turc Erdogan, que ha recentment comprat sistemes d’armes a Rússia desobeint una regla bàsica de l’OTAN, respongué al francès que és ell qui hauria de fer-se mirar la seva pròpia “mort cerebral”. I enmig de tots, el president dels Estats Units Donald Trump que arribarà desitjós de saber si els socis europeus estan invertint el 2% del seu PIB en defensa.
Guardians del comerç mundial
El segon tema que de ben segur influirà involuntàriament en els primers cent dies de Ursula von der Leyen és la regulació del comerç internacional. L’Organització Mundial del Comerç es troba a hores d’ara mig aturada degut a la retirada de l’Administració Trump i les seves polítiques proteccionistes, així com les del seu rival xinès. Aquest joc de titans afecta negativament les economies europees, atrapades entre les dues principals potències econòmiques mundials. La Comissió Europea haurà de doncs de fer mans i mànigues per contenir la ira de Washington i Pequin i evitar noves escalades massives d’aranzels.
Els pressupostos plurianuals de l’UE
El 12 de desembre els líders europeus es reuniran a Brussel·les per avançar en els pressupostos plurianuals de la Unió Europea, que s’elaboren cada set anys. Enguany les negociacions estan sent particularment àrdues i els propers pressupostos, que han de començar a aplicar-se al 2021, encara no estan llestos. Els estats d’Europa central i de l’est tenen prioritats molt diferents a les dels països més rics a l’oest i al nord. Mentre els primers exigeixen més ajudes al desenvolupament regional, els segons volen reduir al mínim les despeses. I Von der Leyen té una prioritat diferent a ambdós: finançar el “Green Deal” i augmentar un 30% la despesa en ajuda al desenvolupament.
Huawei i la 5G
Una altra qüestió delicada que robarà temps a Von der Leyen és el desplegament de les xarxes de telecomunicacions 5G. Mentre alguns països declaren la necessitat d’estudiar atentament les implicacions de permetre al campió xinès Huawei que desplegui les seves xarxes a través d’Europa, d’altres semblen dispostos obrir de bat en bat les portes a Pequin. Malgrat els perills per la seguretat nacional i la falta de privacitat que denuncia la Comissió Europea.
Tot plegat, sense comptar amb mols altres temes que causen divisió entre els estats membre i els euro-diputats, com la reforma de la política migratòria i d’asil, la política de veïnatge, la integració a la UE de Macedònia del Nord i Albània o la fiscalitat i competència dels gegants digitals nord-americans Google, Apple, FAcebook i Amazon (GAFA).
