Acaba una legislatura europea (2019-2024) i en comença una altra (2024-2029) que serà decisiva per al futur de la UE

Les pròximes eleccions europees del mes de juny

El català Jaume Duch, portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu des de 2017, ha declarat que les properes eleccions europees que se celebren entre el 6 i el 9 de juny als diferents estats membres de la UE (a Espanya el 9 de juny) són les més decisives de les darreres dècades. Pensa que això és així essencialment perquè la situació mundial ha modificat el rumb que s’havia fixat la UE fa cinc anys.

A l’inici  de  l’actual cicle legislatiu es varen fixar dues prioritats: l’agenda verda  i l’agenda digital.  No es deixaran de banda d’ara endavant, però “necessiten un nou enfocament de seguretat econòmica i d’autonomia estratègica”.

A la nova legislatura seran claus les polítiques de competitivitat i d’enfortiment del mercat interior, seguint les recomanacions dels informes recentment presentats per Mario Draghi i Enrico Letta. Draghi ha indicat que cal que Europa actuï més com un ens integrat i no  com una confederació. Letta planteja profunditzar el mercat únic com a peça central de l’estratègia econòmica europea.

El mercat únic de 1992 estava pensat per a un món menys integrat, on Europa tenia més pes i no estaven presents molts dels actors d’avui.

necessita més cessions de sobirania per part dels estats cap a la UE.

Les empreses europees necessiten grandària per competir globalment. En tres sectors crucials -finances, energia i comunicacions electròniques- el mercat està segmentat nacionalment. Es necessita un mercat integrat per explotar economies d’escala i poder fer les grans inversions necessàries, que requeriran col·laboració publicoprivada per acabar de fer les transicions verda i digital. Cal inversió en defensa atès el context geopolític per l’agressió de Rússia a Ucraïna, que pot ser “existencial” per a Europa, sempre segons Letta. També reclama menys burocràcia per a facilitar l’economia productiva i el desenvolupament de les pimes. Tot plegat necessita més cessions de sobirania per part dels estats cap a la UE.

Les transicions verda i digital seguiran el seu curs, però  de manera “reenfocada“, amb  més realisme. Tot això envoltat en un marc d’augment de la protecció dels interessos econòmics i comercials de la UE i en un context internacional molt volàtil dins del qual la UE és dependent de les cadenes internacionals de subministrament. La UE es troba al mig d’una  guerra, de moment comercial, entre els Estats Units i la Xina, i ha d’escollir el seu propi camí dins d’aquesta gran confrontació entre les dues superpotències del món. A la UE no li interessa un decoupling (desacoblament) amb la Xina que els americans li exigeixen.

Duch ha declarat que assolir una “autonomia estratègica que sigui al mateix temps oberta” és vital per a la UE. “Els anys vinents i amb una certa pressa, la UE ha de ser molt menys depenent de tercers països en temes que tenen a veure amb la seva pròpia defensa, la seva seguretat, el seu accés a l’energia i a productes bàsics, des de minerals fins a articles sofisticats com els xips que necessita una part molt important de la indústria europea”.

El Parlament Europeu que surti de les eleccions de juny veurà ampliat el nombre d’escons dels 705 actuals a 720, dels quals 61 corresponen a Espanya. 

Duch ha valorat el fet que “el 77% de la població espanyola aplaudeixi la pertinença a la UE, molt per sobre de la mitjana de suport que dona el conjunt dels 27 estats membres, que és del 50%”. “Espanya es juga continuar gaudint dels avantatges que ens ha donat ser part de la UE les darreres quatre dècades en un moment en què la situació política interna és molt més complicada, amb una guerra oberta en territori europeu i amb una posició per part de la Xina i Rússia que d’alguna manera amenaça el nostre sistema democràtic i el nostre sistema de llibertats. I sabent a més que els pròxims anys haurem de contribuir a fer que la UE tingui prou autonomia per continuar defensant els seus ciutadans en aquest nou món tan complex”.

Una reforma institucional prèvia, i a fons, serà necessària abans d’abordar aquesta nova ampliació cap a l’est.

Un altre tema fonamental que hi ha sobre la taula a Brussel·les, amb moltes conseqüències i previsiblement moltes dificultats, és la pròxima ampliació de la UE als Balcans occidentals i a les antigues repúbliques soviètiques d’Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia. Una reforma institucional prèvia, i a fons, serà necessària abans d’abordar aquesta nova ampliació cap a l’est.

Duch considera que “un ascens de l’extrema dreta, amb posicions intransigents en matèries com la política migratòria o mediambiental, tindria una influència directa en les noves lleis europees. Per això és important anar a votar, perquè el Parlament pugui continuar sent una institució que busca sortides constructives”. De totes maneres, l’emergència prevista de l’extrema dreta a les pròximes eleccions europees no és més que un símptoma. La població només es mou cap als extrems quan les coses fallen en el centre.

Qüestions clau de la pròxima legislatura europea

Hi ha tres àmbits fonamentals que preocupen especialment a Brussel·les. Per una banda, el problema de competitivitat de l’economia europea relacionat amb la carrera tecnològica entre els Estats Units i la Xina. En segon lloc, les tendències de l’economia cap a una desglobalització, que afecta principalment la UE, molt dependent del comerç exterior. En el cas dels Estats Units, el comerç exterior només representa una quarta part del seu PIB, però a la UE representa més de la meitat. En tercer lloc, les amenaces externes que representen potències com la Xina o Rússia.

Europa s’està quedant enrere en relació amb els Estats Units i la Xina

A Brussel·les existeix la percepció, fonamentada en dades, que Europa s’està quedant enrere en relació amb els Estats Units i la Xina, els grans competidors per l’hegemonia tecnològica i econòmica mundial. Des de l’any 1993 fins al 2022, el PIB per càpita dels Estats Units ha crescut més d’un 55%, mentre que el d’Europa ho ha fet només un 30%.

La gran diferència entre Europa i els Estats Units és el nivell de la productivitat, mentre que l’any 1990 era similar, el 2022 als Estats Units era un 20% més alt. Europa s’ha quedat enrere en inversió en matèria de recerca i desenvolupament, i també en produir patents en tecnologies clau per a l’economia digital. El desenvolupament de les grans plataformes tecnològiques que han transformat l’economia ha passat per sobre d’Europa. La capitalització de la borsa de la UE-27 és similar a la dels set gegants tecnològics dels Estats Units.

Algunes veus empresarials diuen que l’energia és tres vegades més cara per a la indústria europea que per a la nord-americana, i així resulta molt difícil competir al món. Per a moltes empreses europees, els costos energètics esdevenen insuportables. La Xina principalment, però també altres països, gaudeixen d’una posició avantatjosa en el subministrament de matèries primeres crítiques i béns intermedis necessaris per a dur a terme el procés de transició energètica. Europa el vol fer, però cada estat va al seu ritme.

A porta tancada, la preocupació per Europa és tema de conversació habitual en cercles internacionals rellevants. L’esperança que l’economia alemanya sigui la solució s’està esvaint per moments. Alemanya està al caire  de la recessió i molts alemanys fins i tot  pensen que  el seu país, a deu anys vista, podria arribar a perdre la seva indústria automobilística davant l’escomesa xinesa.

Europa no pot continuar sent sinònim de reglamentació

Després de tres anys de fons Next Generation, s’ha fet evident que no serveixen per si mateixos per transformar les economies europees en economies de tecnologia avançada. No és només qüestions de fons, sinó que el sistema acompanyi. I el sistema europeu, segons fonts empresarials europeus, està esclerotitzat per excés de fragmentació, reglamentació i burocràcia. Han declarat que “Europa no pot continuar sent sinònim de reglamentació; la prioritat absoluta de la nova Comissió Europea hauria de ser l’eliminació de la fragmentació destruint barreres, com es va fer a les primeres dècades del procés d’integració europea, quan es va fer tan exitosament el mercat comú”.

Des de 1999, any d’entrada en vigor de l’euro, fins avui la distància entre el creixement dels Estats Units (38%) i Europa (25%) no ha deixat de créixer. La causa és el diferencial existent en matèria d’innovació empresarial i tecnològica, és a dir, la capacitat de substitució de vella economia per nova economia.

Alguns analistes han escrit que “Europa s’ha quedat enrere i viu de les seves inèrcies” i també han recordat aquestes paraules que va escriure Raymond Aron l’any 1939: “Jo crec en la victòria final de les democràcies, però amb una condició: que vulguin sortir victorioses”.

 Loading ...