A partir del 21 de juny entrem en una dimensió desconeguda

Al final, el govern Sánchez ha tornat a modificar d’improvís les seves pròpies previsions en decidir que la fi de l’estat d’alarma coincidirà amb l’obertura de fronteres amb la Unió Europea i serà el 21 de juny en lloc de l’1 de juliol. Haurem passat així en poc temps de decretar una quarantena molt tardana per als visitants a entrar en la carrera pel turisme, que malgrat la seva importància per a Espanya, 14% del PIB, ocupava un lloc secundari en les prioritats del govern.  D’aquesta manera, en pocs dies el doctor Simón, sempre tan equivocat en les seves prediccions, haurà passat d’anunciar que el que li importava eren els casos importats, a l’obertura de fronteres. La política espanyola amb la Covid-19 ho és tot menys previsible.

Poc abans de Sant Joan els europeus de la Unió podran visitar Espanya, i se circularà lliurement pel seu interior. En alguns territoris, la revetlla de Sant Joan propiciarà les aglomeracions. Què passarà ara? Cal dir que la idea que el coronavirus ha perdut eficàcia no sembla prou suportada per raons científiques. És més, resulta que les persones que presenten símptomes no especialment greus acudeixen als hospitals i són atesos, cosa que no succeïa abans en el fulgor de la crisi, i per consegüent la seva càrrega viral és menor i les possibilitats d’intervenir són molt més ràpides. Aquests dos factors juguen a favor de disminuir la gravetat de l’afectació.

I tot això ens condueix a dues qüestions clau que determinaran si ara o en el futur podem conviure en condicions de raonable seguretat amb el SARS-Covid-2 o per contra patirem assalts que provocaran espasmes en el cos social i en l’economia.

Es tracta de la detecció ràpida de possibles malalts i la intervenció immediata en una fase primerenca de la infecció. Aquests dos factors són decisius, perquè significa tallar més aviat la cadena de contagis, una cosa decisiva per evitar que el focus es propagui, i també que la infecció serà de molta menys gravetat. Se sap que una càrrega vírica elevada significa molt més risc de complicacions, i que aquesta situació es troba entre les 10.000 i 100.000.000 de còpies del virus per mil·límetre. A més càrrega, més presumpta gravetat. També és conegut que la reproducció de còpies que produeix la pròpia cèl·lula infectada és un procés acumulatiu, a més temps, més càrrega, fins a aconseguir un màxim, i que en aquest procés la major càrrega es dona a l’inici amb símptomes no necessàriament molt potents. La manera de detectar no sols el contagi, sinó la càrrega viral, és mitjançant els famosos diagnòstics PCR.

En resum, disposar d’una gran capacitat de PCR per detectar asimptomàtics, i aplicar-los a tota consulta hospitalària o ambulatòria encara és millor, i disposar del resultat amb rapidesa. A partir d’aquí, tractar el malalt des de l’inici, aïllar-lo i identificar la cadena de contagi no sols reduiria que sorgissin sorpreses perilloses, sinó que reduiria la gravetat de la malaltia.

Està preparat el sistema sanitari espanyol, amb totes les variables autonòmiques que es vulguin? La resposta és que, malgrat el temps transcorregut, no ho està, ni tan sols és clar que totes les autonomies adoptin aquesta estratègia o més aviat es limitin a perseguir els focus quan aquests ja s’han declarat. És l’equivalent a combatre l’incendi forestal quan aquest ja ha devorat centenars d’hectàrees en lloc de practicar una detecció precoç.

El que s’ha dit: a partir del 21 entrem en una dimensió desconeguda. No és gens clar que el govern hagi après dels seus errors.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

 Loading ...