Pel ciutadà que no entén de política i que se li escapen les motivacions reals que mouen els partits polítics a prendre una decisió, el “no” a Iceta com a candidat a presidir el Senat ha sobtat i molt.
Se sap que més aviat que tard un socialista serà l’escollit per aquest càrrec, i si és així, no seria millor pels interessos dels catalans que fos un socialista del PSC?
Segons sembla, el “no” d’ERC i JxCat és més una qüestió de formes que no de fons. Per tant, a hores d’ara penso que cal mirar més enllà dels gestos i les formes. Aquesta decisió pot tornar a pujar uns quants graus la crispació.
Al final qui se’n surt més beneficiat és el President Sánchez que apareix com un home moderat davant els tres partits de dreta i els independentistes.
Vaig votar el 28 d’abril a ERC pel seu gir a una moderació per aconseguir més diàleg, però ara veig que els importen més els gestos que pensar a llarg termini. Em semblen tots plegats molt curts de mires. Això no és fer política.
