La candidatura independentista promoguda per l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) pot arribar a controlar la Cambra de Comerç de Barcelona en assolir 31 (epígrafs) llocs dels 40 del plenari que es distribueixen segons els diversos sectors econòmics. El ple de la Cambra està format per més components, però és evident que amb aquesta forta representació en els grups, el pes de l’independentisme organitzat serà per primera vegada molt fort.
Els resultats també han produït alguna paradoxa, com el fet que Enric Crous, un dels tres candidats a presidir la institució, no ha aconseguit formar part del plenari per part de l’epígraf al qual es presentava, i ha estat desplaçat per un dels candidats proposats per l’ANC. La paradoxa radica en que Crous era presentat com un possible president favorable a l’independentisme, donat que formava part de Fem-Cat i estava recolzat per la Pimec, però aquests avals no han impedit que la força de l’ANC el derrotés. Tampoc ha assolit la representació Ramon Macià, i només Carlos Tusquets ho ha aconseguit. Però això no implica que la seva candidatura pugui acabar obtenint els vots necessaris per ser president de la Cambra, donat que només ha aconseguit 2 dels 40 epígrafs dels sectors representats al plenari.
Un factor important en aquesta nova situació radica en el fet que per primera vegada s’ha implantat, per decisió de la Generalitat, el vot electrònic, que ha facilitat la participació, si bé aquesta continua sent molt baixa, pràcticament marginal. Només un 4% de les més de 400.000 empreses representades hi han participat. És clar que una gran part d’aquesta elevada xifra d’empreses són en realitat professionals autònoms que no estan vinculats al món econòmic i que, per tant, el seu nivell d’informació de la contesa és baix.
El resultat posa de relleu dos fets. Un, que malgrat que existeixen amplis espais de participació a la nostra societat, els concernits no tenen cap interès per utilitzar-los. Ara és el cas de la Cambra de Comerç, una entitat important, i que amb un 4% de participació es considera que ha batut rècords. Però aquesta mancança cívica també és fa patent en molts altres àmbits, des de les associacions escolars de pares i mares a les diverses possibilitats de participació que atorga, des del Parlament de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona. La ciutadania redueix la democràcia al ritus de votar cada 4 anys.
L’altra característica és que l’existència d’una força organitzada, en aquest cas l’ANC, que practica la participació, va ocupant espais creixents de poder en els diversos àmbits de la societat. Tampoc és que sigui una novetat. Aquesta és una pràctica inveterada que ve a dir que aquells grups més organitzats i més actius, malgrat siguin minoritaris, són els que acaben marcant el rumb de la societat.
