És una evidència que els conflictes polítics portats a la xarxa prenen en determinades persones tonalitats insultants i desqualificacions explosives. L’únic avantatge és que els productors d’aquest desastre són persones socialment irrellevants i per tant el seu efecte és limitat. La qüestió pren tota una altra dimensió, es fa realment greu i perillosa, quan l’autora d’aquestes malifetes morals és tota una expresidenta del Parlament de Catalunya. Per tant ha estat la segona autoritat d’aquest país i a més acaba de ser escollida per la Generalitat per atorgar-li la Creu de Sant Jordi.
És el cas de Núria de Gispert. L’escàndol és prou gran per ser conegut com a conseqüència d’haver retuitejat un missatge que equiparava membres, amb noms i cognoms, del PP i de Cs, amb porcs. Posteriorment, mitjançant una entrevista ràpidament construïda a TV3 es va intentar apaivagar el foc. Més aviat han aconseguit el contrari. Primer, perquè la raó adduïda per l’expresidenta del Parlament és inversemblant. Argumentar que només havia vist la primera part del tuit no té versemblança. Segon, perquè l’impacte de la imatge, la més visual, ve de la segona part, del porquet i del porcat. Tercer, perquè la primera part del text no tindria cap mena d’interès perquè es limita a dir “Girauta, …… Dolors Montserrat …”.
La “gràcia” de la piulada radica en relacionar aquests fets amb l’augment de les exportacions de porc, això és una evidència. Però, sobretot, més enllà de la credibilitat escassa de Núria de Gispert, van ser el fil de les seves declaracions posteriors a l’aclariment, les que van mostrar el caràcter agressiu i excloent d’aquesta persona. I a més la seva continuïtat en aquesta línia. Al 2018 va sofrir un fet insòlit en la democràcia catalana com és la seva reprovació al Parlament com a conseqüència d’una altra piulada que expulsava a Inés Arrimades de Catalunya.
De fet, amb l’actual polèmica ho ha tornat a fer. La tendència de Núria de Gispert i d’altres del seu entorn polític de voler qualificar els catalans en funció de les seves idees polítiques respon a les pitjors versions actuals del xovinisme europeu. Són improcedents en una democràcia, i el que és pitjor, fan mal a Catalunya, que és un país construït cercant la cohesió d’una població on més de la seva meitat és immigrada o de pares immigrants. Actuar així és un suïcidi col·lectiu.
Però tot i ser tant negatiu, el fet empitjora per l’actitud del president Torra, que una vegada més demostra la seva incapacitat per exercir el càrrec de president de Catalunya, que implica d’alguna manera tenir un cert grau de reconeixement per a tots els catalans que no ho són en raó de les seves idees sinó pel fet d’haver nascut o de viure aquí.
La concessió de la Creu de Sant Jordi implicarà un pas més en la degradació de les institucions d’autogovern. Tenim un Parlament bloquejat per interessos de partit, un govern que fa anys que no assumeix les seves responsabilitats malgrat gestionar més de 90 milions d’euros al dia. Han trinxat la policia catalana, una estructura d’estat ben real, han utilitzat la capacitat informàtica de la Generalitat per a finalitats partidistes i ara degradaran el que era una distinció senyera de la Generalitat.
I com tot el que és dolent pot empitjorar, el problema es multiplicaria si anteriors receptors de la Creu de Sant Jordi comencessin a retornar-la quan li sigui concedida a Núria de Gispert. Perquè diguem-ho clar, no és normal que un país lliuri una de les seves més preuades distincions a qui ha estat reprovada pel Parlament de Catalunya.
