Els darrers dies han estat marcats pel intent del líder opositor Juan Guaidó de provocar un alçament militar des de la base de La Carlota a Caracas. No obstant, la seva crida a les forces armades ha tingut escàs ressò entre la cúpula militar del país, que segueix lleial a Nicolas Maduro.
A pesar dels recents enfrontaments a Caracas, Guaidó, que intenta cada cop més desesperadament provocar un efecte dominó que posi fi a la dictadura chavista, no ha encara aconseguir posar en risc imminent el règim.
La causa més evident del bloqueig actual és que Guaidó no compta amb el recolzament de l’alt comandament veneçolà. A part de dos tinents coronels i un grup de soldats que es presentaren el líder opositor juntament amb el també opositor Leopoldo López, la disciplina no s’ha trencat pràcticament enlloc.
De moment les desercions militars es produeixen amb compta gotes i afecten a militars de baixa graduació, com per exemple un grup de 25 reclutes que demanaren asil a l’ambaixada del Brasil a Caracas. Aquest gest, però, més que suposar un desafiament a Maduro sembla un acte motivat per la por a represàlies.
Veneçuela està armada fins a les dents
No obstant, hi ha un factor de risc que podria desestabilitzar ràpidament la situació i conduir a un caos molt més gran que no pas un alçament militar en massa: Veneçuela és un dels països del món que disposa de més armes de foc.
Si partidaris civils de Guaidó aconsegueixen fer-se amb parts d’aquest arsenal, la repressió de Maduro es faria molt més sagnant i difícil, obrint la porta a una guerra civil oberta en que països com Brasil o els Estats Units podrien intervenir.
L’immens arsenal veneçolà fou acumulat per Hugo Chávez fer front a una suposada invasió nord-americana. Amb aquesta excusa reuní una quantitat ingent d’armes, sobre tot de fabricació russa.
Els estocs inclouen centenars de milers de rifles d’assalt Kalashnikov, que podrien causar massacres entre partidaris i opositors al règim. Però Chávez també ha adquirit armament molt més sofisticat que podria caure en mans de traficants, i a través d’ells, de terroristes, si l’exèrcit perd el control de la situació.
Es tracta de sistemes de míssils antiaeris de llarg abast S-300 i de 5.000 llançadors de míssils antiaeris portàtils, que es disparen sobre l’espatlla. I això tan sols són dos exemples que s’han filtrat a la premsa, però hi ha milers d’altres armes que romanen en secret.
Tant grups insurgents colombians com traficants de drogues brasilers estan sense dubte molt interessats en aconseguir una part del arsenal del chavisme.
El perill que suposen els llançadors de míssils portàtils és particularment agut: el model que Venezuela adquirí, de fabricació russa, és capaç d’enderrocar un avió comercial volant a una alçada de sis kilòmetres. Entre 1975 i 2017 hi han hagut 40 llançaments de míssils similars contra avions comercials, que han resultat en 28 avions enderrocats. Una proporció altíssima.
És doncs necessari que la comunitat internacional s’asseguri de que l’immens arsenal del chavisme no cau en mans de traficants.
Imatge de portada: JUAN BARRETO/AFP/Getty Images
