Durant més d’una dècada, el govern de la República Islàmica de l’Iran invertí milers de milions en un projecte per controlar l’ús d’internet al seu territori.
Oficialment denominada “Xarxa Nacional d’Informació”, ha estat adjectivada per experts informàtics com una “versió del pobre del Gran tallafoc” de la Xina comunista i com “l’internet halal” per sectors de l’oposició.
Sobre el paper, el seu objectiu era senzill: en temps de crisi, la xarxa havia de permetre aïllar la ciutadania del món exterior (i potencialment, els uns dels altres), i alhora seguir permetent el funcionament de les institucions de l’administració pública i la marxa de l’economia del país.
No obstant això, segons han apuntat experts a Financial Times, durant les protestes del 2019 el llavors ministre de la informació i tecnologies de comunicació Mohammad Jahromi s’adonà que el seu gran projecte era un colador: els opositors s’havien organitzat a través del xat d’un videojoc aprovat pel Consell Suprem del Ciberespai.
Seria llavors quan el govern iranià canviaria d’estratègia, i prepararia un nou pla per a prendre una mesura encara més dràstica: tallar l’accés a internet en cas de protestes que posessin en perill la continuïtat del règim.
Això fou exactament el que Teheran dugué a terme el 8 de gener del 2026: impedir l’accés general a internet que, segons els experts, fou una de les apagades “més profundes i sofisticades de la història“.
Sembla que inclús les persones que disposaven de les denominades “targetes SIM blanques”, que se suposa que han de seguir tenint accés a la xarxa en cas de tall intencionat del servei, es veieren sense connectivitat. De fet, el tall fou sec i general, i feu caure també els serveis governamentals i bancaris, generant danys col·laterals immensos i infligint encara més dolor a una economia ja molt tocada.
I aquí és on entra Starlink, el sistema de telecomunicació per satèl·lit de SpaceX d’Elon Musk. En disposar d’antenes a l’espai (els satèl·lits) i pel fet que aquestes disposen d’enllaços òptics de dades entre elles, qualsevol individu equipat d’un terminal receptor-emissor Starlink i d’un abonament actiu, pot en principi connectar-se a internet en qualsevol lloc del món, sempre que disposi de prou cobertura satel·litària.
Això és precisament el que pensà un projecte clandestí que començà a introduir terminals Starlink a l’Iran el 2022. Durant les actuals protestes, s’ha apuntat que l’empresa de Musk ha activat el servei sobre el territori iranià de forma gratuïta.
Hi ha només dues formes d’impedir que Starlink funcioni: trobar i requisar tots els terminals o bé sembrar el país de mitjans de guerra electrònica que interfereixen en les bandes de freqüència de Starlink, incloent-hi la del GPS que serveix al terminal per a orientar-se i trobar satèl·lits actius.
Experts russos podrien haver col·laborat amb les autoritats de Teheran, ja que Starlink s’ha convertit en el principal sistema de comunicacions sense fil de les forces armades ucraïneses.
Tanmateix, resulta molt difícil interferir la totalitat del territori d’un país, ja que es necessita un gran nombre d’antenes generadores d’interferències que, a diferència dels satèl·lits, estan situades a terra i, per tant, tenen camps de visió molt més limitats.
El règim iranià s’ha esforçat tant a requisar com en interferir, i usuaris de Starlink han informat de pèrdues en la qualitat del senyal. La qüestió, de nou, és que mantenir una interferència permanent i geogràficament extensa és difícilment inviable.
No obstant tots els esforços del règim, gràcies a aquests canals, hi ha hagut vídeos i imatges que s’han acabat filtrant a internet: morgues plenes de morts, el soroll de metralladores enmig de protestes, testimonis d’iranians que denuncien la mort de familiars i amics, etc.
Certament, no són tants com els que s’han vist en altres ocasions en què el règim estava molt menys preparat tecnològicament, com per exemple a l’Egipte el 2011.
Les autoritats de l’Iran feia anys que planificaven tallar internet, i havien pres mesures dràstiques com per exemple autoritzar un sol punt físic de connexió amb el tràfic exterior. Un fet insòlit en el món i que demostra la fèrria voluntat de control del règim.
Això fou exactament el que Teheran dugué a terme el 8 de gener del 2026: impedir l'accés general a internet que, segons els experts, fou una de les apagades més profundes i sofisticades de la història Share on X
Loading ...
