Avui és un dia especial a casa nostra: és la festa de la Mare de Déu de Montserrat, la nostra patrona. Parlarem una mica de l’himne conegut com El Virolai, que gairebé té 140 anys de vida.
Un virolai és una composició poètica, per a ésser cantada, d’origen provençal. Està composta per diverses estrofes amb tornada. L’any 1880, amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, Mossèn Jacint Verdaguer va publicar El Virolai, un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat i conegut també com Rosa d’abril, ja que aquestes dues paraules són les del començament del poema. Amb el temps El Virolai ha esdevingut el símbol espiritual dels catalans.
Coïncidint amb el Mil·lenari es va convocar un certamen artístic i musical en el qual s’oferia un premi a la millor melodia popular que s’adaptés al text de “Mossèn Cinto”. Va guanyar la composició titulada Virolai a la Verge de Montserrat del compositor barceloní Josep Rodoreda.
El Virolai de Verdaguer–Rodoreda no és el primer virolai dedicat a la Mare de Déu. En el Llibre vermell de Montserrat, del segle XIV, ja hi apareix una composició poètica amb l’estructura de virolai. Copio el començament de dues estrofes:
Emperadriu de la ciutat joiosa,
de paradís amb tot goig eternal,
neta de crims, de virtuts abundosa,
Mare de Déu per obra divinal, (…)
Verge sens par misericordiosa,
a Vós pertany que ens defenseu de mal
i no sigueu envers nos desdenyosa
pels falliments que fem en general, (…)
amb una tornada que diu:
Emperadriu de la ciutat joiosa,
de paradís amb tot goig eternal
plagui-us estar als fidels piadosa,
pregant per ells al Rei celestial.
Mossèn Jacint Verdaguer
Va néixer a Folgueroles el 1845, fill de pagesos modestos, entrà al seminari de Vic l’any 1855 i el 1865 guanyà el seus primers premis als jocs florals. Ordenat prevere el 1870, fou destinat a la parròquia rural de Vinyoles d’Orís, on compongué un gran nombre de poemes de to popular i d’apologètica religiosa i on, sobretot, treballà en la seva obra L’Atlàntida. Per raons de salut, el 1874 es traslladà a Barcelona i entrà com a capellà a la Companyia Transatlàntica, amb la qual féu nou vegades la travessia d’Amèrica i recuperà del tot la salut. El període comprès entre els anys 1877 i 1893 fou el més fecund i brillant de la seva creació literària. Els anys següents foren marcats per una sèrie de problemes i malentesos amb el seu protector, el marquès de Comillas i amb les autoritats eclesiàstiques de Barcelona i Vic. Els anys que passà al santuari de la Gleva esdevingueren per a ell un exercici ascètic que recull en uns versos desolats i dramàtics reunits en les Flors del Calvari. L’autor d’El Virolai va morir a Vallvidrera, l’any 1902.
Mestre Josep Rodoreda
Va néixer a Barcelona el 1851. Començà els estudis a l’Escolania de Nostra Senyora del Remei a Barcelona. Estudià solfeig, piano, harmonia i composició. Als 25 anys ja va ser professor al Conservatori del Liceu. Més endavant va ser Mestre-Director de la Societat Coral Euterpe, membre numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, Director de la Banda Municipal i de la banda de l’Escola Municipal de Barcelona. El 1896 marxà a Sant Sebastià com a Director de la Banda Municipal d’aquella ciutat. El 1910 es traslladà a Buenos Aires per dirigir l’Acadèmia de Música que havia fundat Joan Goula. Morí el 1922. Compositor molt prolífic, va escriure mes de quatre-centes obres de diferents gèneres. La més coneguda és el nostre Virolai a la Verge de Montserrat.
