És ben cert que l’opinió pública viu en gran mesura de tòpics, conseqüència dels estereotips amb els que ens bombardegen els grans mitjans de comunicació, que sovint sota l’aparença de l’objectivitat ens estan venent ideologia, una determinada visió del món.
Les enquestes, com tots els elements quantitatius, ajuden a desfer aquests tòpics. És el cas de la idea sobre la consciència europea com a contraposició a la sensibilitat nacional dels diversos països.
Si preguntem a un català quin país és més nacionalista i menys europeista, si Dinamarca o Hongria, estem convençuts que la resposta que es donarà estarà majoritàriament equivocada. Ho provem?
D’acord amb l’enquesta del Consell Europeu de Relacions Exteriors, a la pregunta si la vostra identitat europea és tant important com la vostra nacionalitat, el país menys europeista de tots és Dinamarca, que alhora és el que amb diferència considera més important la seva identitat nacional. No arriben al 30% els danesos que es consideren tan europeus com oriünds del país, mentre que supera el 40% els que estan en desacord amb aquesta afirmació. En contrapartida Hongria, amb més del 60% d’acord a l’equivalència amb aquelles dues afirmacions, Romania i Polònia encapçalen els països que consideren que la seva identitat nacional és tan important com l’europea i són una minoria els que discrepen d’aquesta posició.
Hi ha un segon bloc al voltant del 45% en el qual també es dóna l’equivalència entre identitat europea i nacionalitat, es tracta d’Àustria, Txèquia, Eslovàquia, Espanya, Alemanya i Italià, ocupant Grècia una situació lleugerament inferior. Els països disconformes amb aquesta equivalència, com ja hem dit abans, són Dinamarca en primer terme, i Suècia seguits dels Països Baixos i França, si bé en aquests dos últims les posicions estan pràcticament igualades.
No és cert per tant que els països de l’est i en concret Polònia i Hongria siguin euròfons, i Dinamarca i Suècia expressin el desideràtum europeu. Si les xifres del Consell Europeu de Relacions Exteriors no enganyen, l’opinió dels ciutadans és exactament a la inversa. A l’Est la identitat europea és tan important o més que la del propi país per a la gran majoria dels ciutadans.
