El cessament dels combats a Gaza i l’alliberament dels ostatges israelians vius foren ja de per si una gran victòria del president nord-americà Donald Trump.
No obstant això, el seu pla de pau en vint punts cerca un objectiu molt més ambiciós i que històricament s’ha demostrat impossible d’aconseguir per més a prop que altres presidents dels Estats Units, com Bill Clinton, semblessin arribar.
Un cop aturada l’ofensiva israeliana, la gran pregunta immediata és si realment Hamàs es desarmarà tal com l’acord signat a Egipte preveu. La resposta sembla cada cop menys clara a mesura que els dies passen, fins al punt que el 18 d’octubre un dels seus líders declarà des de Qatar no poder respondre “amb un sí o amb un no”.
Alhora, la Franja de Gaza ja ha estat l’escenari d’execucions sumàries de suposats col·laboradors d’Israel que han estat filmades i retransmeses per tal de “servir d’exemple”.
Amb aquest panorama, no sembla gens clar que Israel accedeixi al seu torn a retirar-se de la franja, com l’acord també contempla.
I si aquests dos primers punts no s’acompleixen, sembla encara més difícil que es pugui arribar a la següent etapa del pla Trump, que seria la formació a Gaza d’un govern tecnocràtic format per palestins. Difícilment resultarà efectiu (o inclús trobarà membres que gosin formar-ne part públicament) si els homes armats de Hamàs segueixen als seus llocs.
I d’aquest punt al següent del pla: en condicions d’un govern tecnòcrata que existeixi només sobre el paper, quins països consentiran enviar tropes de pau per a estabilitzar la zona? Sembla complicat que els estats musulmans que més probabilitats tenen de formar part d’aquesta missió (Egipte, Indonèsia, països del Golf Pèrsic, etc.) la duguin a terme si a més se’ls encarrega dur a terme una contra-insurgència contra Hamàs.
En definitiva, si Hamàs sobreviu a la Franja de Gaza, tot govern israelià, sigui del color polític que sigui, seguirà percebent l’enclavament com una amenaça. No sols es negarà a efectuar una retirada total del territori guanyat, sinó que podria estar temptat de reiniciar el conflicte per evitar una nova massacre com la del 7 d’octubre.
De moment, el que és segur és que ambdós bàndols estan interessats a aturar els combats de forma temporal.
D’una banda, Netanyahu té una cita electoral l’any vinent, i buscarà presentar-se com el líder que ha esclafat Hamàs, posant fi a la guerra i alliberat els ostatges. D’altra banda, Hamàs es troba extremadament afeblit i necessitarà temps per a reagrupar-se i tornar a aconseguir el control sobre les ruïnes de Gaza.
Si Hamàs sobreviu a la Franja de Gaza, tot govern israelià, sigui del color polític que sigui, seguirà percebent l'enclavament com una amenaça Share on X
Loading ...
