Aquell vigorós eslògan de l’època de Pujol, que va donar lloc fins i tot a una exposició “Catalunya fàbrica d’Espanya” que perseguia subratllar la importància del lideratge econòmic català en el context espanyol, al qual es va unir una altra formulació sota la idea de ser un dels quatre motors d’Europa, juntament amb la Llombardia, Baden-Württemberg i Alvèrnia-Roine-Alps perdura, i que va donar lloc a una organització que encara perdura, però amb més aparença que realitat, han passat a millor vida i les dades una vegada més ho mostren amb rotunditat.
L’Institut Nacional d’Estadística ha publicat les dades de la comptabilitat regional que permeten conèixer l’evolució econòmica de les diferents comunitats autònomes durant el període 2010-2024. El balanç de la darrera dècada ofereix un panorama desigual i sobretot un canvi profund en l’equilibri territorial de l’economia espanyola.
Madrid es col·loca al capdavant amb un creixement mitjà anual del 2%, molt per sobre de la mitjana espanyola, que amb prou feines arriba a l’1,3%. El dinamisme madrileny es consolida, reforçant la seva posició com a motor del país. El segueixen les Balears (1,8%) i Múrcia (1,5%), que també aconsegueixen superar la mitjana estatal. Catalunya, amb un 1,3%, ocupa la quarta posició: creix, però exactament en la mitjana, sense mostrar el lideratge d’abans.
Per sota, comunitats històricament fortes com el País Basc (1,1%) i Navarra (1,2%) amb prou feines mantenen el pols. Als últims llocs de la llista apareixen Astúries, amb un pobre 0,3%, i Extremadura i Castella i Lleó, totes dues amb un creixement modest del 0,6%.
La reducció de la bretxa entre Catalunya i Espanya
Si observem l’evolució de la renda per càpita en els darrers anys, la tendència és encara més significativa. La diferència de renda per càpita entre Catalunya i el conjunt d’Espanya s’ha anat estrenyent de manera continuada. El 2017, l’avantatge català arribava al 15,8% sobre la mitjana espanyola; el 2019 se situava en el 15,0%; el 2020 descendia al 14,0%; el 2021 amb prou feines superava el 14,4%; el 2023 ja havia baixat al 12,7% i el 2024 es mantenia al voltant del 12,8%.
La sèrie mostra amb claredat una tendència descendent: en només set anys la bretxa s’ha reduït en més de tres punts percentuals. Catalunya continua tenint un nivell de renda per habitant superior a la mitjana estatal, però el seu avantatge relatiu disminueix progressivament.
Madrid com a clau de la convergència
Aquesta convergència, però, s’ha de matisar. No es tracta que Catalunya estigui convergint amb les altres comunitats, sinó que Madrid experimenta un enlairament extraordinari, que en incorporar-se a la mitjana espanyola l’eleva artificialment. Balears i Múrcia també mostren bons resultats, però són regions petites amb una aportació absoluta al PIB modesta.
La dada central és que Madrid ja ha superat Catalunya en pes econòmic total des del 2017 i que la distància tendeix a augmentar. El 2024, Madrid aporta el 19,8% del PIB espanyol, mentre Catalunya baixa al 18,9%, una posició inèdita a la història recent. Una cosa semblant passa amb la renda per càpita: 44.755 euros a Madrid, davant de 37.426 euros a Catalunya el 2024. La diferència s’amplia, i ho fa de forma sistemàtica.
Un nou mapa econòmic
Espanya tendeix a concentrar el seu dinamisme a l’eix madrileny, amb un ampli territori central que atrau inversions, empreses i població. Catalunya, mentrestant, experimenta un declivi relatiu, incapaç de mantenir el pols davant de l’empenta madrilenya.
La visió global és aquesta: en termes estadístics es registra un declivi català i en termes reals allò que apareix és una distància creixent en tots els sentits amb Madrid. Catalunya perd lideratge al conjunt de l’economia espanyola, un canvi històric que redefineix el mapa productiu.
Cal afegir que la renda per càpita de Madrid podria ser encara més gran si no fos pel fort creixement de la seva població els últims anys, impulsat per la immigració. Fins i tot amb aquesta pressió demogràfica, Madrid ha aconseguit consolidar la seva hegemonia econòmica.
Una dècada de transició sense lideratge català
La fotografia dels darrers deu anys mostra un canvi d’hegemonia territorial: Madrid accelera, mentre Catalunya s’acomoda a la mitjana. La pèrdua d’avantatge relatiu no és tant pel que fa al conjunt de comunitats —excepte excepcions com les Balears i Múrcia— sinó sobretot davant de Madrid, que ja és, amb diferència, el veritable centre econòmic d’Espanya.
Si res no canvia, la segona dècada d’aquest segle assenyala la ruptura d’un escenari històric, la de Catalunya com a motor econòmic europeu i espanyol.
Si a més, tot això ho situem en el context que Espanya no convergeix en renda per càpita amb la Unió Europea, el resultat ho és tot menys positiu. Tot i que part del problema és més profund i ve de més lluny, el diagnòstic fàcil i en gran manera cert és evident; després de Pujol (2003) tot ha anat a pitjor.
Madrid ja aporta el 19,8% del PIB espanyol i supera Catalunya (18,9%). Canvi històric a l'economia. #INE #Madrid #Catalunya Share on X
Loading ...
