La tardor s’anuncia calenta a França. L’executiu en minoria del centrista François Bayrou anuncià una retallada massiva de la despesa pública en els pressupostos de 2026, per uns 44.000 milions d’euros d’estalvi.
Una gota d’aigua al costat dels 3,3 bilions d’euros de deute públic del país, però, tot i això, el pla de Bayrou implica una baixada molt sensible del que sortirà de les arques públiques.
Les mesures que el primer ministre francès anuncià durant una llarga roda de premsa el 15 de juliol inclouen la supressió de milers de llocs de treball de funcionaris, la reducció de 5.000 milions d’euros del pressupost de sanitat i el congelament dels sous dels empleats públics i de les prestacions socials, pensions incloses. La mesura més mediatitzada pel seu simbolisme ha estat la supressió de dos dies festius, que podrien ser el Dilluns de Pasqua i el 8 de maig (commemoració de la Segona Guerra Mundial).
Els principals partits de l’oposició, tant de dretes com d’esquerres, s’aixecaren immediatament contra Bayrou, fent que una moció de censura a la tardor sigui inevitable. A pesar d’això, la situació era totalment previsible; ja fa més d’un any que havien sonat totes les alarmes pel rumb descontrolat del dispendi estatal.
El problema de dèficit de França es podria considerar extrem inclús dins dels estàndards europeus: 5,8% del Producte Interior Brut (PIB) l’any passat segons dades oficials del govern, quan el país acumulava ja un 113% de deute públic sobre la seva producció econòmica anual.
França és el país europeu que menys marge té per a sortir d’aquest cercle viciós de dèficit i deute: França ja imposa la pressió fiscal més elevada de tota la UE (i per extensió, del món sencer) sobre les rendes de les persones actives, amb més del 57% la seva despesa pública sobre el PIB és igualment la campiona d’Europa i per acabar d’arrodonir la situació, els inversors li han retirat la confiança: el país ja paga més que Espanya o que Grècia per col·locar el seu deute.
Tanmateix, no es pot perdre de vista que els problemes que a França són extrems afecten també el conjunt dels altres països europeus, tot i que de moment amb menor intensitat.
De fet, el Fons Monetari Internacional preveu que fins al 2030 el conjunt de la UE incrementi el dèficit públic conjunt fins al 3,3% del PIB, i el deute total fins al 93% del PIB. Així doncs, no és solament França qui està seguint una tendència negativa. Tot plegat en un context en què els tipus d’interès pel deute contret des del 2022 no tenen res a veure amb l’excepcional finançament barat aconseguit entre 2014 i 2022, quan els tipus estaven en mínims històrics.
La gran majoria dels països europeus fan front als mateixos problemes de fons que França: envelliment de la població, elevada immigració escassament qualificada que no compensa els treballadors que es jubilen, i una llista de prestacions socials afegides al llarg de les darreres dècades que no para de créixer i que resulta molt difícil retirar.
En aquest context, el marge d’acció dels governs europeus serà cada cop menor. Com dèiem a l’inici, en el cas de França es veurà després de l’estiu com la població reacciona a l’única recepta possible per a sortir del carreró sense sortida actual.
Els problemes que a França són extrems afecten també el conjunt dels altres països europeus, tot i que de moment amb menor intensitat Share on X
Loading ...
