Ja abans que els bombarders furtius B-2 dels Estats Units amartellessin les bases del programa nuclear iranià a Fordo, Natanz i Isfahan, la possible implicació del president Donald Trump havia estat objecte de violentes intervencions i vius debats en el si del seu moviment polític. El mateix Trump semblava indecís i havia declarat públicament que “potser” intervindria, o “potser no”.
I és que dins del “MAGA” (per l’acrònim anglès de Fer Amèrica Gran de Nou), hi ha un camp de “falcons” i un altre de “coloms” pel que respecte a la política internacional.
Entre els primers, els darrers dies han destacat les intervencions a favor d’atacar l’Iran del senador Lindsey Graham i del locutor de ràdio Mark Levin. Entre els segons, l’estrateg de la victòria de 2016 Steve Bannon i el periodista Tucker Carlson, conegut en l’àmbit internacional entre d’altres per la seva entrevista de l’any passat a Vladímir Putin.
El posicionament de Donald Trump entre aquests dos camps és complicat, ja que una de les seves marques de fàbrica electoral ha estat aturar les guerres ultramarines dels seus predecessors, tant demòcrates com republicans. La major part d’analistes consideren Trump un “aïllacionista”. Però, d’altra banda, la seva imatge també s’ha basat reiteradament en un “que ningú gosi ficar-se amb Amèrica”, com ha quedat de manifest reiteradament amb la seva “guerra comercial”.
De fet, un dels punts que Carlson retreia al president era que en unir-se a Israel en els seus atacs contra l’Iran, traïa la seva promesa de posar punt final a les “guerres eternes” dels Estats Units, un pilar clau de l’agenda “Amèrica Primer”.
Més enllà d’un corrent intervencionista contra una altra aïllacionista, els aspectes que divideixen els suports de Trump en el cas particular de l’Iran són dos: el paper d’Israel i el mal record de les intervencions militars dels 2000 a la mateixa regió de l’Orient Mitjà.
Curiosament, Bannon apuntava en direcció a Israel en afirmar que no hi havia “cap peça d’intel·ligència creïble” que suggerís que l’Iran estava “apropant-se” a construir una bomba nuclear.
Aquest corrent també critica que Trump s’ha deixat arrossegar a la guerra pel primer ministre Benjamin Netanyahu després d’haver declarat públicament estar treballant en una via diplomàtica per clausurar el programa nuclear iranià.
De fet, als Estats Units hi ha un influent corrent conservador a les xarxes socials que critica ferotgement Israel, fins al punt de personalitats properes al moviment MAGA que han acusat Trump d’haver iniciat una “guerra il·legal d’agressió contra l’Iran” i de fer “la feina bruta a Israel”.
El criticisme amb Israel pot provenir de la idea, fortament arrelada entre els outsiders polítics nord-americans d’esquerres i de dretes, de l’existència d’un lobby jueu a Washington extremadament influent tant entre els representants republicans com entre els demòcrates.
Donald Trump, que ha arribat al poder des de posicions d’un outsider polític, però que compta també amb suports entre les personalitats conservadores de l’establishment de Washington, està ara en una delicada situació entre les seves bases i aquests darrers. Com un periodista del moviment MAGA exposava, Trump els hi deu una molt bona explicació.
Existència d'un lobby jueu a Washington extremadament influent tant entre els representants republicans com entre els demòcrates Share on X
Loading ...
