Les darreres enquestes electorals pinten un panorama favorable per a la dreta espanyola. Dos sondejos publicats aquesta setmana –un elaborat per Ipsos per a La Vanguardia i un altre de DYM per a 20 Minutos– coincideixen que, si ara se celebressin eleccions generals, el Partit Popular (PP) i Vox sumarien prou escons per governar amb majoria absoluta. Alhora, reflecteixen la dificultat del bloc d’esquerres, llastat per la divisió entre Sumar i Podem, per assolir una majoria parlamentària alternativa.
Metodologia dels sondejos: mida i tècniques de mostreig
L’enquesta d’Ipsos per a La Vanguardia
Es va realitzar entre el 15 i el 21 de maig amb una mostra àmplia de 2.000 persones, combinant entrevistes en línia (CAWI), 1.400 enquestats, i entrevistes telefòniques (CATI), 600 persones, a telèfons mòbils (81%) i fixos (19%) marcats aleatòriament. El mostreig va ser proporcional a la població espanyola, amb quotes demogràfiques i geogràfiques (per comunitat autònoma, mida de municipi, sexe i edat) per garantir la representativitat. El qüestionari va tenir una durada mitjana de 10 minuts i, després de ponderar les dades (incloent-hi per record de vot el 2023), el marge d’error estadístic s’estima en ±2,2 punts percentuals, amb un nivell de confiança del 95,5%.
Aquesta sòlida fitxa tècnica, juntament amb la promesa de publicar les microdades a la web del diari, aporta transparència a l’enquesta.
El sondeig de DYM per a 20 Minutos
Per la seva banda, el sondeig de DYM per a 20 Minutos va dur a terme 1.057 entrevistes en línia aleatòries entre el 14 i el 19 de maig. Es van aplicar quotes de mostreig per sexe, edat i ocupació, buscant reflectir l’estructura de l’electorat, encara que no es detallen quotes per territori a la fitxa publicada. El marge d‟error d‟aquest estudi és aproximadament ±3,1% per a un nivell de confiança del 95,5%, en el supòsit més desfavorable (p=q=0,5).
Ambdós sondejos cobreixen el mateix àmbit (votants de 18 anys o més a tot Espanya) i es van realitzar gairebé simultàniament al maig, si bé utilitzen metodologies diferents (mixta online/telefònica a Ipsos vs. panell online a DYM) i mides mostrals dispars. Aquestes diferències metodològiques poden ajudar a explicar algunes variacions als resultats de vot estimat que comentarem a continuació.
Intenció de vot: el PP avantatja el PSOE mentre Sumar i Podem cauen
En intenció de vot, els dos estudis assenyalen un avantatge còmode del PP sobre el PSOE, encara que difereixen lleugerament en la seva magnitud.
Segons el sondeig d’Ipsos per a La Vanguardia, el PP obtindria un 34,4% dels vots i el PSOE un 30,4% , fet que suposa una bretxa d’uns 4 punts percentuals. En canvi, l’enquesta de DYM per a 20 minutos amplia la diferència: assigna al PP un 35,9% del vot estimat, davant del 28,7% per al PSOE, és a dir, 7,2 punts d’avantatge popular. Tot i les discrepàncies, les dues fonts coincideixen en l’ordre de preferència: el PP es manté com a primera força, consolidant la tendència a l’alça que va iniciar després del sotrac patit la tardor passada (quan va arribar a caure al 33% després de la DANA d’octubre). Els socialistes, per la seva banda, estan estancats al voltant del 28-30%, uns tres punts per sota del seu resultat a les eleccions del juliol del 2023 (31,7%).
La tercera posició continua corresponent a Vox, amb una estimació de vot que ronda el 12%–14% segons la font. DYM li adjudica un 12,3% (un nivell pràcticament idèntic al 12,4% que va obtenir Vox a les urnes el 2023), mostrant una lleugera recuperació respecte a sondejos previs en què va arribar a baixar del 12%. Ipsos, en canvi, detecta un suport una mica més gran per al partit de Santiago Abascal (14,1% dels vots). En qualsevol cas, Vox es manté com a força clau i no pateix un desgast significatiu malgrat el creixement del PP, gràcies a una alta fidelitat de vot (segons DYM, el 84% dels que van votar Vox el 2023 repetirien ara).
On sí que hi ha diferències marcades entre les enquestes és a l’espai a l’esquerra del PSOE. Tots dos sondejos confirmen la caiguda de Sumar i Podemos en cas de concórrer per separat, però discrepen en el repartiment relatiu entre les dues marques.
L’estudi d’Ipsos reflecteix un desastre més gran per a Podemos, al qual amb prou feines concedeix un 2,7% de vot, davant del 5,8% per a Sumar. En total, l’“esquerra alternativa” sumaria al voltant del 8,5% dels sufragis, lluny del 12,3% que va assolir la candidatura unitària de Sumar el 2023. En canvi, l’enquesta de DYM mostra Podemos més fort, amb 5,1% d’intenció de vot –la seva millor dada des de la ruptura amb Yolanda Díaz- i a Sumar amb un 6,2%. Entre tots dos rondarien l’11,3% de vots, tot just un punt per sota del que va obtenir Sumar quan incloïa Podem fa dos anys.
És a dir, DYM suggereix que la base electoral conjunta de les dues forces gairebé no hauria minvat en vots totals, mentre que Ipsos apunta a una fuita més gran d’aquests suports cap a l’abstenció o altres partits (de fet, Ipsos destaca que l’espai conjunt de Sumar+Podemos hauria encongit prop de 4 punts percentuals respecte a 2023).
Part d’aquesta discrepància podria explicar-se per les metodologies: les enquestes en línia tendeixen a captar millor votants més joves o mobilitzats en xarxes –on Podemos manté més tirada–, mentre que les telefòniques podrien infrarepresentar aquest segment. Amb tot, tots dos sondejos coincideixen en el missatge central: la divisió de l’esquerra alternativa seria catastròfica electoralment.
Repartiment d’escons i possibles majories parlamentàries
La traducció d’aquests percentatges a escons parlamentaris confirma un escenari molt complicat per a la continuïtat de l’actual govern de coalició.
D’acord amb el sondeig d’Ipsos/La Vanguardia, el PP obtindria al voltant de 145 escons i Vox uns 43, consolidant junts una majoria absoluta folgada (188 diputats, quan la majoria és el 176). L’enquesta de DYM/20 Minutos ofereix un resultat similar: entre 153 i 157 escons per al PP, i 30–33 per a Vox, sumant en total 183 a 190 diputats per al bloc conservador. En paraules de 20 Minutos , “el bloc PP-Vox continuaria garantint-se al superar amb amplitud la barrera de 176 diputats”.
Cal assenyalar que, encara que Alberto Núñez Feijóo fregaria la xifra de 156-157 escons al millor escenari, el PP sol no arribaria a l’absoluta i necessitaria Vox com a soci d’investidura. Tot i així, amb aquests números la formació d’una coalició PP-Vox seria aritmèticament viable i comptaria amb un matalàs de fins a quinze diputats per sobre de la majoria.
En canvi, el bloc d’investidura progressista que va permetre la reelecció de Pedro Sánchez quedaria lluny de la majoria en aquests sondejos. El PSOE, amb 128 escons estimats segons Ipsos (al voltant de 117–121 a la projecció de DYM), podria fins i tot millorar lleugerament la seva representació actual (121 diputats) gràcies a haver recuperat al voltant de 7 escons respecte al 2023. No obstant això, els seus potencials aliats per l’esquerra s’enfonsarien: La Vanguardia xifra en només 5 escons els que obtindria Sumar i 2 escons els de Podemos, mentre que DYM els atorga entre 9 i 11 i 4 o 5 respectivament. Sumant les dues forces, amb prou feines aconseguirien de 13 a 16 diputats, aproximadament la meitat dels 31 escons que va aconseguir Sumar unificada el 2023.
Aquesta dràstica pèrdua de representació malgrat conservar gairebé el mateix percentatge de vots conjunts s’explica pel sistema electoral espanyol, que penalitza durament la divisió del vot en forces menors: en concórrer separades, Sumar i Podemos dilapidarien molts sufragis sense obtenir escó a províncies on cap de les dues arribi al llindar necessari. L’efecte net seria un Parlament on l’esquerra alternativa es torna gairebé irrellevant, frenant qualsevol suma majoritària progressista.
De fet, fins i tot afegint els escons de partits nacionalistes i independentistes –com ERC (7), EH Bildu (6), PNB (6), Junts (5), BNG (2), etc.– el bloc encapçalat pel PSOE no arribaria a l’objectiu.
A l’escenari d’Ipsos, per exemple, ERC repetiria amb 7 diputats, Bildu en conservaria 6, Junts baixaria de 7 a 5, PNB pujaria de 5 a 6 i BNG d’1 a 2, mentre Coalició Canària mantindria el seu escó i UPN (aliat tradicional del PP a Navarra) es quedaria sense representació. Encara sumant totes aquestes forces minoritàries al PSOE i a Sumar/Podemos, l’aritmètica no arriba als 176 escons. En canvi, la dreta podria fins i tot governar sense necessitar aquests partits regionals, una novetat respecte a la fragmentada legislatura actual.
La diferència fonamental entre les dues enquestes no rau en el percentatge de vots, amb l’excepció de Podemos on l’estimació d’Ipsos li atorga gairebé la meitat (2,7%) que a la de DYM (6,2), explicable en part per l’escàs nombre de vots i el marge d’error diferencial. L’empresa que enquesta per a La Vanguardia és molt més “optimista” amb Sánchez i “pessimista” amb Sumar, que DYM, una cosa comuna al CIS de Tezanos, encara que en aquest últim cas l’”optimisme” resulti desmesurat.
Amb la mida de la mostra, l’assignació d’escons per circumscripcions només és possible per l’existència de models que relacionen els vots amb els escons, atès que és impossible obtenir mostres representatives de cada circumscripció. És per tant el grau d’encert d’aquesta cuina, cosa que diferencia cada enquesta
Tendències polítiques i valoració dels resultats
Des d’una perspectiva tècnica, ambdós sondejos presenten dades consistents i coherents amb les metodologies respectives i amb l’evolució observada en mesos anteriors. Les petites divergències (per exemple, la diferent fortalesa relativa de Podemos o Vox) entren dins de l’esperable atès el marge d’error i les diferències en com es van recollir les dades.
Convé recordar que, amb 1.000 enquestes, les fluctuacions de 2 o 3 punts poden ser degudes a l’atzar mostral. En aquest sentit, la robusta mostra mixta d’Ipsos aporta més precisió estadística, mentre que el baròmetre de DYM –publicat regularment– permet apreciar tendències de manera continuada.
Tots dos detecten les mateixes tendències generals: lleugera recuperació del PSOE des de finals del 2023 però insuficient, fortalesa sostinguda del PP, un Vox estable després d’haver tocat fons mesos enrere, i un espai Sumar/Podemos debilitat i amb el seu electorat desmobilitzat i dividit. No s’aprecien contradiccions flagrants entre els dos estudis; per contra, es reforcen mútuament en el diagnòstic de la situació política actual.
La valoració política daquests resultats és clara.
Si les eleccions generals se celebressin ara, l’oposició de dretes tindria la via lliure per desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa. El Partit Popular de Feijóo es consolida com la primera força i recupera la iniciativa després de la seva decepció postelectoral del 2023. Amb al voltant del 35% del vot i una fidelitat altíssima (més del 88% dels seus votants del 2023 li tornarien a donar suport, segons DYM), el PP capitalitza tant el desgast natural del Govern com certs errors puntuals (per exemple, l’apagada elèctrica de l’abril va generar crítiques que han pogut passar factura al PSOE).
Vox, per la seva banda, aconsegueix mantenir el seu terra electoral i fins i tot mostra símptomes de millora, especialment entre els votants joves –Ipsos detecta que Vox és, sorprenentment, gairebé tan recolzat com el PSOE entre els menors de 35 anys, i més que el mateix PP en aquest segment–. Santiago Abascal podria retenir pràcticament tot el seu grup parlamentari actual i fins i tot ampliar-lo lleugerament, confirmant-se com a soci imprescindible per a un govern de dretes. La possible aparició de noves opcions a la dreta del PP, com l’efímer partit S’ha acabat La Festa (SALF) d’Alvise Pérez, no altera aquest equilibri: després d’un intent inicial, SALF s’enfonsa fins al 0,7% i perdria qualsevol opció d’escó, quedant irrellevant davant de Vox.
A la banda esquerra, les enquestes són un toc d’atenció sever.
El PSOE de Pedro Sánchez pot trobar cert consol a haver aguantat el tipus –fins i tot fregant el seu percentatge del 2023 al sondeig d’Ipsos– i en la millora de la percepció de la seva gestió (l’aprovació ciutadana del Govern ha pujat 8 punts des del novembre, situant-se en 36%). Tot i això, la seva pèrdua de suports respecte a les últimes generals (uns 3 punts menys) i la baixa retenció de votants (només 74% fidelitzats segons DYM) indiquen estancament.
Més greu encara és la situació dels seus potencials aliats: Sumar i Podemos pagarien molt car el seu divorci. La coalició de Yolanda Díaz reté menys de la meitat dels seus votants del 2023, amb importants fugues cap al PSOE (fins a un 15% dels seus antics suports) i cap al partit d’Ione Belarra (gairebé un 23% se n’anirien a Podemos). Per la seva banda, Podemos aconsegueix recuperar una mica de pols entre els descontents de Sumar, però difícilment podria traduir aquest 5% de vots en més de 4 o 5 escons. La suma de les seves forces dividides no aconsegueix per sostenir una majoria progressista, i el sistema electoral castiga durament aquesta separació. Aquest panorama augmentarà la pressió perquè les dues formacions trobin una via d’entesa abans dels propers comicis, so pena de facilitar una victòria aclaparadora de la dreta.
En conclusió, les enquestes de La Vanguardia i 20 Minutos dibuixen un escenari polític invers al de fa dos anys: el centredreta espanyol avantatja clarament a l’esquerra i estaria en condicions de formar govern sense dependre de forces minoritàries. Encara queda molt de temps –les eleccions generals toquen el 2027– i els sondejos no són prediccions infal·libles, però les tendències actuals són inqüestionables.
El Govern de coalició de Sánchez navega contra vent i marea, confiant a canviar el rumb els propers anys, mentre que Feijóo i Abascal veuen cada cop més a prop la possibilitat d’una majoria parlamentària per governar junts. Si es manté aquesta fotografia, la batalla política girarà al voltant de si l’esquerra aconsegueix reconstruir el seu espai i mobilitzar els seus votants per tancar la bretxa, o si per contra la dreta consolidarà l’avantatge que avui li atorguen les enquestes, aplanant el camí per a un relleu al poder en la propera cita amb les urnes.
Una dada cridanera, sobretot de l’enquesta d’IPSOS, és que no registra cap efecte negatiu per al govern de la “Gran apagada” ni de l’acumulació de possibles casos de corrupció, ni les anomalies sistemàtiques als ferrocarrils.
Encara queda molt de temps –les eleccions generals toquen el 2027– i els sondejos no són prediccions infal·libles, però les tendències actuals són inqüestionables Share on X
Loading ...
