El judici està deixant en la pell i els ossos tot el discurs independentista, mostrant que ningú creia realment en el que feia, i que tots sabien que era una via impossible. Passarà a la història com un dels grans absurds, més gran fins i tot que el 6 d’Octubre de Companys. Tot el que la política catalana semblava haver après dels errors del seu passat ha quedat malmès de la mà de la generació de polítics successors dels Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla
El judici duu a recordar els fets del procés: els 18 mesos per a la independència de Mas, “Referèndum sí o sí”, “Estructures d’estat”, “Ni un pas enrere”, “Els carrers seran sempre nostres”, “De la llei a la llei”, “Queda proclamada…” I altres que atenyen directament a Puigdemont: “el dilluns tot el govern als seus llocs”… i desapareix literalment per anar a Bèlgica. “Tornaré” en la campanya electoral del desembre del 2017. El descrèdit dels fets del procés és immens. La irresponsabilitat dels seus dirigents insòlita per extraordinària. Les seves pròpies manifestacions al judici, i sobretot les declaracions dels responsables dels Mossos ho han posat encara més de manifest
Durant el judici els responsables polítics del procés varen afirmar que no varen proclamar res ni pensaven fer res, ni tenien res previst. Per no tenir res, ni tan sols tenien el comanament de la policia de Catalunya, que estava disposada a detenir-los si així ho ordenava el jutge. En efecte, segons ha declarat el Major Lluís Trapero tenien preparat un dispositiu per detenir el llavors president de la Generalitat Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers, si s’aprovava la declaració unilateral d’independència el 27 d’octubre. No calia ni exèrcit, com varen fer córrer, ni GEOS, ni Guardia Civil. La policia de Catalunya tenia previst des de 48 hores abans l’operatiu per detenir-los:
“Desconeixíem la transcendència jurídica (en referència al 27-O) de què era allò i quins delictes comportava, però vèiem que era d’una certa gravetat i ens posàvem a disposició de l’òrgan judicial especialment per si ordenaven algun tipus d’acció“. Concretament, les accions que havia planejat realitzar, i que ja estava previst des de dos dies abans, era la “detenció del president i consellers si evidentment se’ns ordenava“.
Amb aquest relat, Trapero es distancia definitivament dels acusats i de l‘exGovern, liderat per Puigdemont, a qui ha qualificat d‘”irresponsables” per donar una imatge dels Mossos l’època del referèndum, l’1 d’octubre, que no era fidel a la realitat i que ara ell personalment i el cos estan pagant les conseqüències.
Que dirà ara la Pilar Rahola després d’haver-lo qualificat d’heroi de Catalunya?
El judici posa en relleu una realitat molt preocupant. La Generalitat estava-està políticament en mans de gent gens responsable, i els poders de l’estat són d’una ineficàcia espectacular. Uns varen llençar- encara ho fan, ara amb els llaços grocs- els Mossos als lleons, situant-los al mig d’una contradicció insuperable. Com a govern autònom, la seva policia ha de complir amb la llei de l’estat, com a partits que volen la independència unilateral, l’han de vulnerar des del propi govern. Han volgut anar a la professó i al mateix temps repicar les campanes. El resultat és el desgovern a Catalunya, i el deteriorament d’una veritable i potent estructura d’estat, la policia catalana.
Però les declaracions de Trapero i els altres responsables dels Mossos, fan evident la incapacitat dels representants directes de l’estat per assolir l’objectiu d’impedir el referèndum. Varen ser incapaços de descobrir on eren milers i milers d’urnes. Sort que no eren bombes. El jutge va donar unes instruccions genèriques sense cap instrucció de com complir-les: impedir la consulta sobiranista… tot indicant que actuessin “amb paciència, contenció, i garantint la pau social” cosa que per cert no varen fer moltes de les intervencions de la Policia Nacional, molt més immoderats que la Guàrdia Civil. Té raó Trapero quan afirma que amb 2 milions de persones al carrer, els Mossos no podien fer res més del que varen fer. I recorda que els Mossos només disposaven de 800 policies antiavalots, mentre que la Guàrdia Civil i Policia Nacional en varen traslladar 6000 a Catalunya, i varen romandre aquarterats fins a l’ordre del mateix secretari d’estat d’intervenir directament
I és que el referèndum només podia impedir-se blindant les escoles des del dijous abans i impedint després tot accés a elles. Però el propi govern Rajoy no va fer cap moviment en aquest sentit, ni el jutge de torn ho va percebre com a resposta necessària, malgrat que era una evidència. Ni tan sols el coordinador i gran responsable del desgavell, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, va voler o saber anar per aquest camí, que sí que havia previst la fiscalia, abans del pronunciament de la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya assenyalat més amunt, i que va ser tan inútil. Perquè la fiscalia sí que va demanar el precintatge dels centres escolars abans de la votació i una tanca a 100 metros.
Ens prometien la independència i ja sabien que no comptaven ni tan sols amb els Mossos. Ara s’entén l’estampida final i que ni tan sols despengessin la bandera espanyola del Palau. No era l’“exèrcit” i la “violència de l’estat el que temien, sinó el caporal de servei al Palau de la Generalitat entrant al despatx on estava Puigdemont dient: “senyor president faci el favor d’acompanyar-me a comissaria”.
