L’apagada, el que ja sabem o per què Sánchez és un perill per a tots nosaltres (i II)

Mesures necessàries per evitar futures apagades

Si no s’identifiquen bé les causes —i de moment Sánchez va pel camí contrari—, el risc que es repeteixi és evident, fins i tot més gran: condicions climàtiques més adverses, un horari de la incidència més desfavorable, per exemple.

Per enfortir la resiliència del sistema elèctric i prevenir esdeveniments similars, cal:

• Ampliar les interconnexions elèctriques: Actualment, Espanya té una capacitat d’interconnexió del 2%, lluny de l’objectiu europeu del 15% per al 2030. Projectes com la interconnexió submarina pel golf de Biscaia, prevista per al 2028, són essencials per augmentar la capacitat d’intercanvi i estabilitat del sistema. És un sistema agafat amb pinces.
• Integrar sistemes d’emmagatzematge energètic: La incorporació de bateries i altres tecnologies d’emmagatzematge permetria gestionar millor la variabilitat de les energies renovables, estabilitzant la xarxa en moments d’alta generació o baixa demanda.
• Mantenir i modernitzar infraestructures crítiques: És vital assegurar que les infraestructures elèctriques, les xarxes, els sistemes de transformació, etc., estiguin actualitzats i siguin capaços de respondre a situacions d’emergència.
• Desenvolupar protocols de resposta ràpida: Implementar sistemes automatitzats que detectin i responguin a desequilibris en la xarxa pot prevenir apagades massives.

La mala gestió del govern i de Sánchez

1. La compareixença inicial de Sánchez va ser tardana i no va explicar res. El mateix podia haver-ho dit molt abans per tranquil·litzar la població; 24 hores després, continua sense explicar res sobre les causes i, tot i això, assenyala responsabilitats a les elèctriques privades. REDEIA és una empresa que cotitza en borsa, però on mana el govern, que a través del SEPI en té el 20% de les accions i n’imposà la presidència. Exculpa les renovables i confirma el tancament de les nuclears.
2. Presenta com una decisió pròpia la creació d’una comissió per elaborar un informe, quan és un mandat de la Comissió Europea.
3. En realitat, no és cert que encara no sàpiga res; com a mínim sap el que coneixen els tècnics de REDEIA, però necessita temps per construir un relat —ja ha començat— on ell i el seu govern no tinguin cap responsabilitat, altres carreguin amb el mort, no hi hagi reclamacions econòmiques dirigides a l’administració i Europa no el vegi com a responsable.
4. Però la realitat dels fets apunta a la responsabilitat total del govern:

a. Des de fa anys, els tècnics dels àmbits públics i privats anuncien els greus problemes que comporta la injecció massiva d’energia renovable, sense adoptar les mesures complementàries que permetin modular aquesta oferta i evitar desajustos crítics, com així ha passat.

b. La Xarxa Elèctrica espanyola té un dèficit inversor molt important que ja ve de l’època de Teresa Ribera com a ministra, amb l’agreujant que el càrrec immediatament responsable, la secretària d’Estat per a l’Energia, és l’actual ministra. Tot això passa quan els ingressos fiscals són més elevats que mai i està en marxa una inversió massiva amb fons europeus per dotar l’economia espanyola de més competitivitat i resiliència, cosa que, pel que sembla, no afecta el sistema elèctric.

c. No pot ser que a hores d’ara ni la presidenta de REDEIA ni la ministra del ram hagin obert la boca per donar una explicació davant del succés que les afecta més greu de tota la història de l’energia elèctrica a Espanya. Beatriz Corredor va assumir el càrrec el febrer de 2020 i va ser reelegida el 2024 per a un nou mandat de quatre anys. Corredor és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid i pertany al Cos de Registradors de la Propietat i Mercantils des de 1993. A més, va ser ministra d’Habitatge durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. És una professional del PSOE, però el seu perfil no sembla el més adequat per a una empresa tan tècnica i tan estratègicament sensible. El carnet ho és tot i és al càrrec per decisió de Sánchez.

La ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic és Sara Aagesen Muñoz. Va ser nomenada el novembre de 2024, succeint Teresa Ribera, que va passar a ocupar un càrrec a la Comissió Europea. Aagesen és enginyera química per la Universitat Complutense de Madrid i ha estat vinculada al Ministeri des de 2018, exercint com a secretària d’Estat d’Energia des del 2020 fins al seu nomenament com a ministra. És, per tant, responsable des de fa anys de la situació del sistema elèctric.

5. El problema de fons que planteja Sánchez és que, sense un diagnòstic adequat —per conveniència personal de quedar lliure de tota responsabilitat—, és a dir, sense reconèixer que cal revisar els plans energètics d’Espanya i adoptar mesures urgents en relació amb les renovables i amb inversions a la xarxa elèctrica, el succés es pot repetir. No només això: l’entossudiment polític —segur que rectificarà més endavant— de tancar les nuclears agreuja el problema, més encara quan la Unió Europea ha declarat que l’energia nuclear és energia neta.

Sánchez és un perill per a tothom perquè la seva única política és instrumentalitzar-ho tot per seguir al poder i no assumir cap mena de responsabilitat, emmascarar-ho tot amb desqualificacions i buscar caps de turc. Amb l’obra hidràulica relacionada amb la DANA ja hi havia molt a tallar —que només la ineptitud massiva de Mazón permet emmascarar—, però el que passa ara és massa greu per no deixar encès el senyal: Sánchez = perill.

L’apagada, el que sí que ja sabem o per què Sánchez és perillós per a tots nosaltres (I)