L’Església catòlica, amb 1.378 milions de fidels, és amb diferència la confessió més gran del món, i la seva dimensió realment global i pluricultural explica les dificultats inherents a una organització d’una mida i pluralitat tan grans, que a més està subjecta al principi d’autoritat d’un sol home.
No hi ha res semblant al món i, si a això s’hi afegeix una continuïtat de més de 2000 anys, resulta evident que ens trobem davant el major esdeveniment humà de tots els temps.
Els fidels catòlics representen aproximadament el 17,7% de la població mundial, i la distribució per continents és la següent:
- Amèrica: 48% del total de catòlics (especialment Amèrica Llatina).
- Europa: 21%
- Àfrica: 18%
- Àsia: 12%
- Oceania: 1%
No té, per tant, res d’estrany que una complexitat tan gran generi tensió i conflictes.
De fet, el que representa l’Església catòlica és quelcom tan únic, que hauríem d’aproximar-nos-hi amb molta consideració perquè, des d’un punt de vista estrictament mundà, secular, resulta un fet fora de mida. Però segurament l’animadversió congènita d’alguns i la proximitat, i per tant l’hàbit de la nostra mirada per part de la majoria, ens fan perdre de vista el que hauria de ser la perspectiva correcta.
Quina obra humana ha reunit tantes persones en tants llocs del món durant tant de temps? Només per consideració a la cosa humana, d’entrada, la mirada comuna hauria de ser admirativa.
D’aquí que assenyalar els seus conflictes i tensions sigui també assenyalar aspectes problemàtics de les nostres cultures, de gran part de la humanitat.
Aquestes són els principals conflictes que haurà d’afrontar el pròxim Papa:
L’hermenèutica de la continuïtat vs. hermenèutica del desenvolupament
- El conflicte: els canvis impulsats per Francesc (per exemple, a Amoris Laetitia, la sinodalitat, la reforma litúrgica, l’ecologia integral) representen una evolució coherent dins de la tradició viva de l’Església o constitueixen una ruptura més o menys velada amb doctrines anteriors?
- Nucli interpretatiu: el debat no és només disciplinari o pastoral, sinó hermenèutic. La pregunta és com s’interpreta el desenvolupament del magisteri: com aprofundiment o com discontinuïtat doctrinal?
- Exemple: l’obertura a certes situacions d’accés als sagraments a Amoris Laetitia ha estat llegida per alguns com a aplicació legítima del discerniment pastoral; per a altres, com una ambigüitat que genera relativisme pràctic.
La tensió entre doctrina i pastoral
- El conflicte: Francesc ha subratllat que “la realitat és superior a la idea” (Evangelii Gaudium, 231). Fins a quin punt aquesta visió porta a subordinar principis doctrinals a l’atenció pastoral personalitzada?
- Nucli interpretatiu: la crítica profunda no és a la misericòrdia, sinó a la possibilitat que es dilueixi l’objectivitat de normes morals en nom de l’acompanyament pastoral. Existeix el risc de “casuística moderna” o relativisme de fet?
- Exemple: en el debat sobre els divorciats tornats a casar, alguns temen que el principi de gradualitat es converteixi en una dissolució de l’ideal evangèlic de la indissolubilitat matrimonial.
La naturalesa del ministeri petri i la sinodalitat
- El conflicte: està el Papa reconfigurant l’equilibri entre el primat petri i la col·legialitat episcopal mitjançant la sinodalitat?
- Nucli interpretatiu: el procés sinodal ha generat preguntes sobre si s’està redefinint l’autoritat doctrinal: és el Sínode un òrgan consultiu, deliberatiu o legislatiu? Fins on pot arribar sense comprometre la unitat doctrinal?
- Exemple: la “fase continental” del Sínode de la Sinodalitat i els temes debatuts (ministeris laicals, paper de les dones, noves formes de participació) han generat incertesa sobre els límits de reforma. D’altra banda, la sinodalitat és pròpia del govern de l’Església del Papa i els bisbes. Es perd aquesta característica catòlica davant l’afegit de persones que no reuneixen aquestes condicions? Aquesta “democratització” clerical liquida el govern tradicional de l’Església; i si és així, quin és el límit?
La universalitat de la doctrina davant la inculturació
- El conflicte: fins a quin punt pot adaptar-se l’expressió i vivència de la fe a les cultures locals sense comprometre el seu contingut universal?
- Nucli interpretatiu: la tensió sorgeix entre una visió “catòlica” (universal, homogènia en l’essencial) i una eclesiologia de “policentrisme” o pluralitat d’expressions.
- Exemple: al Sínode per l’Amazònia, la proposta d’ordenar homes casats o l’ús de símbols locals (com la “Pachamama”) va ser interpretada per alguns com a obertura legítima i per altres com a sincretisme.
La concepció de l’ordre moral i l’antropologia cristiana
- El conflicte: en temes com el canvi climàtic, la justícia econòmica o la sexualitat humana, el papa proposa una antropologia teològica coherent amb la tradició o una adaptació a categories modernes (ecologisme, drets humans, gènere)?
- Nucli interpretatiu: el magisteri social de Francesc ha generat preguntes sobre el seu fonament antropològic: és cristocèntric i teològicament estructurat, o més sociopolític, proper a certes ideologies seculars?
- Exemple: a Fratelli tutti o Laudato si’, es barregen referències teològiques amb categories globals (“cura de la casa comuna”, “fraternitat universal”) que alguns consideren poc definides o exposades a malentesos.
La litúrgia com a expressió de la fe
- El conflicte: la litúrgia és un camp de llibertat pastoral o ha de ser salvaguardada com a expressió privilegiada de la lex credendi (llei de la fe)?
- Nucli interpretatiu: la litúrgia no és només qüestió de gust o sensibilitat, sinó de teologia. La decisió de limitar la missa tradicional amb Traditionis Custodes ha estat entesa per alguns com a defensa de la unitat i per altres com a imposició autoritària.
- Exemple: què es vol salvaguardar amb aquesta reforma litúrgica? L’autoritat del Vaticà II, la unitat ritual o un estil eclesial concret?
La diplomàcia vaticana i la profecia cristiana
- El conflicte: l’actitud dialogant i diplomàtica del papa (amb la Xina, Rússia, Cuba, Veneçuela, etc.) compromet la funció profètica de l’Església?
- Nucli interpretatiu: ha de privilegiar l’Església l’obertura al diàleg fins i tot amb règims que persegueixen cristians, o està cridada a una denúncia clara, encara que perdi influència política?
- Exemple: l’acord secret amb la Xina sobre el nomenament de bisbes ha generat profundes divisions entre qui ho veu com realisme evangèlic i qui ho considera una claudicació.
En definitiva, els conflictes del pontificat de Francesc no s’expliquen adequadament des de categories ideològiques com “progressista” o “conservador”. Es tracta, més aviat, de tensions profundes entre diferents formes d’entendre la tradició, l’autoritat, la pastoral, la moral i la missió de l’Església en el món contemporani.
Francesc ha exercit un lideratge que interpel·la fortament una Església acostumada a pensar des d’esquemes binaris o abstractes. I justament aquí hi ha el centre dels malentesos: la seva aposta per una Església “en sortida”, encarnada i sinodal desafia estructures rígides, però també suscita preguntes legítimes sobre la fidelitat al dipòsit de la fe.
L'aposta del papa Francesc per una Església “en sortida”, encarnada i sinodal desafia estructures rígides, però també suscita preguntes legítimes sobre la fidelitat al dipòsit de la fe Share on X
Loading ...
