A les 7:35 del matí de dilluns de Pasqua, el cardenal camarlenc Kevin Farrell ha comunicat oficialment la mort del Papa Francesc.
«Ha tornat a la Casa del Pare. Tota la seva vida va estar dedicada al servei del Senyor i de la seva Església», ha declarat Farrell. «Ens va ensenyar a viure els valors de l’Evangeli amb fidelitat, valentia i amor universal, especialment pels pobres i els més marginats ».
La inesperada mort del Papa Francesc ha obert immediatament les especulacions sobre qui serà el seu successor. El nou pontífex serà elegit al conclave que, seguint la tradició, haurà de reunir-se en un màxim de quinze dies després de la mort del papa. Els 135 cardenals amb dret a vot, tots menors de 80 anys, s’aïllaran a la Capella Sixtina del Vaticà fins que la fumata blanca anunciï l’esperat “Habemus Papam”.
En l’actualitat, el Col·legi cardenalici compta amb 252 cardenals provinents de 94 països, però només 135 podran votar al pròxim conclave. D’aquests, una gran majoria van ser nomenats per Francesc (108), per Benet XVI (22) i per Joan Pau II (5). Europa, tot i que continua tenint una presència considerable amb 53 cardenals, ja no representa la majoria absoluta, reflectint una Església cada cop més globalitzada, amb presència destacada a Àsia (22), Àfrica (18), Amèrica Llatina (24), Amèrica del Nord (14) i Oceania (4).
Contràriament al que va passar després de la mort de Joan Pau II, quan la figura del cardenal Joseph Ratzinger destacava clarament com a successor natural, aquesta vegada no hi ha un candidat indiscutible.
El pontificat de Francesc va estar marcat per contradiccions aparents, combinant fermesa doctrinal sobre qüestions com l’avortament o la presència del diable, amb una intensa preocupació pels pobres, l’ecologia i una certa obertura en assumptes pastorals com l’atenció als homosexuals i la participació de la dona, encara que sense alterar les posicions doctrinals fonamentals.
Debats interns sobre temes com l’ordenació femenina o el matrimoni de sacerdots són assumptes polèmics, especialment a Occident, però irrellevants per a gran part del catolicisme global, on predominen postures més tradicionals.
De fet, experiències recents en esglésies reformades, anglicans, luterans i calvinistes i les seves versions a l’altra banda de l’Atlàntic, que van adoptar posicions de perfil progressistes, suggereixen que aquests canvis no només no enforteixen les comunitats, sinó que semblen contribuir a la seva decadència. Un dels casos més paradigmàtics és el d’Anglaterra, on la pràctica religiosa entre els catòlics supera l’anglicana, especialment entre els joves.
Entre els cardenals més esmentats com a possibles successors destaquen: Matteo Zuppi, arquebisbe de Bolonya, conegut per la seva tasca social; Pietro Parolin, secretari d’Estat i figura moderada; Luis Antonio Tagle, filipí amb perfil progressista i popularitat global; i Fridolin Ambongo, congolès emergent com a veu forta de l’ortodòxia africana. Altres noms com Peter Turkson, Pierbattista Pizzaballa o Péter Erdő també formen part de les quinieles, encara que la història demostra que els favorits inicials rarament resulten escollits.
Aquests són els principals candidats per succeir el Papa Francesc:
Matteo Zuppi (Itàlia, 69 anys)
Arquebisbe de Bolonya i president de la Conferència Episcopal Italiana. Pròxim a la línia pastoral de Francesc, però en versió italiana que és una altra cosa, amb enfocament en justícia social i mediació de conflictes. Vinculat a la Comunitat de Sant’Egidio
Pietro Parolin (Itàlia, 70 anys)
Secretari d’Estat del Vaticà. Figura clau en diplomàcia vaticana i negociacions internacionals. Moderat i amb àmplia experiència en l’administració eclesiàstica, fa dècades que treballa a la secretària d’estat Si es busca equilibri i ponderació, aquest és l’home. El seu paper en les negociacions amb la Xina pot ser un inconvenient, perquè per a una part dels cardenals els resultats no són del tot clars.
Luis Antonio Tagle (Filipines, 67 anys)
Prefecte de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles. Líder progressista amb fort perfil social i enfocament a la misericòrdia. Preferit des del conclave de 2013. Exarquebisbe de Manila i prefecte del Dicasteri per a l’Evangelització.
Peter Turkson (Ghana, 76 anys)
Expresident del Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral. Podria ser el primer papa africà modern, encara que la seva edat en redueix les opcions. L’exercici del càrrec a la cúria no li ha fet guanyar punts.
Fridolin Ambongo Besungu (RDC, 65 anys)
President de l’episcopat africà. És una veu sòlida de l’ortodòxia catòlica africana. Figura emergent amb projecció global. És una de les figures fortes del futur.
Pierbattista Pizzaballa (Itàlia, 59 anys)
Patriarca Llatí de Jerusalem. Va guanyar rellevància després del seu oferiment de mediació en el conflicte Israel-Gaza. El més jove entre els papables. Surt a la majoria de llistes, però és del tot improbable la seva elecció.
Robert Sarah (Guinea, 79 anys)
Prefecte emèrit del Culte Diví. Líder conservador amb influència internacional, encara que la seva edat en limita la candidatura.
Péter Erdő (Hongria, 72 anys)
Arquebisbe d’Esztergom-Budapest. Teòleg respectat i figura moderada amb experiència en diàleg interreligiós. És conegut pel seu profund coneixement del dret canònic.
Altres possibles candidats
Malcolm Ranjith, nascut a Polgahawela, Sri Lanka, té 77 anys i exerceix com a Arquebisbe Metropolità de Colombo. La seva trajectòria destaca pel treball en diàleg interreligiós en una regió marcada per la diversitat cultural.
Willem Eijk, Arquebisbe Metropolità d’Utrecht, Països Baixos, és també metge i bioeticista, nascut a Duivendrecht. La seva ferma defensa de la doctrina catòlica l’ha convertit en un representant destacat del pensament conservador dins de l’Església a Europa occidental.
Charles Maung Bo, nascut a Monhla, Myanmar, és l’arquebisbe de Yangon i una de les veus més actives en la defensa dels drets humans a Àsia.
Així doncs, en un ambient marcat per la incertesa i l’absència de candidats clars, l’elecció del pròxim papa promet ser complexa i podria allargar-se uns quants dies, fins a assolir una figura de consens que encarni l’equilibri entre la tradició i els nous reptes globals de l’Església.
En un ambient marcat per la incertesa i l'absència de candidats clars, l'elecció del pròxim papa promet ser complexa i podria allargar-se uns quants dies, fins a assolir una figura de consens Share on X
Loading ...
