Jair Bolsonaro, el nou president del Brasil, és un cristià evangèlic que defensa una moral sexual i familiar rigorosa. Que hagi arribat al poder amb aquestes credencials no és casualitat: el protestantisme evangèlic és la religió que creix més ràpidament al Brasil, un país que tradicionalment ha estat quasi bé del tot catòlic.
Avui, els evangèlics ja representen el 22% sobre una població total d’uns 209 milions de persones. Davant seu, el grup que recula amb més força són els catòlics, que perden en termes relatius adherents des de l’any 1872, segons Foreign Affairs.
A més del seu creixent pes demogràfic, els evangèlics s’estan mostrat políticament molt hàbils. Davant un catolicisme percebut com dubitatiu i tebi, han aconseguit arrossegar molts catòlics conservadors a la seva esfera.
De fet, és el protestantisme qui presenta batalla al Brasil en temes com avortament, família, homosexualitat i ideologia de gènere. Mentre, els catòlics es troben dividits per la meitat entre conservadors i progressistes, explica Chayenne Polimédio.
El declivi de la influència catòlica
Durant la campanya electoral de Bolsonaro, els cristians evangèlics formaren un bloc a favor d’aquest ex-capità de l’exèrcit. Mentre, l’església catòlica es mantingué formalment neutral. Al tenir fidels repartits entre el camp conservador i el progressista, la Conferència Episcopal no s’atreví a prendre cap posicionament.
De fet, l’entitat emeté una declaració que afirmava que les declaracions contràries a Bolsonaro del cardenal Sérgio da Rocha reflectien sols una opinió personal. De ser un actor influent, la jerarquia eclesial s’ha convertit en influïble.
El declivi de la influència catòlica s’inicià a començaments del segle XX degut a dos factors. El primer, la primera Constitució republicana del país (1891), que entronitzà la separació oficial entre l’Estat i l’Església. El segon fou l’auge demogràfic dels esclaus alliberats, més proclivis al protestantisme o a les creences afro-brasileres que no pas a la que fins llavors havia estat la religió de les elits.
A partir de la segona meitat del segle XX, l’Església Catòlica adoptà un enfocament quasi bé revolucionari i se centrà en l’obra social, oposant-se a les juntes militars que governaren el Brasil entre 1964 i 1985. Aquesta conversió passà però factura a la institució, que un cop finalitzada la dictadura perdé la seva nova raó de ser: la política.
Davant el buit espiritual generat, el protestantisme es pogué desenvolupar i començà a prendre el lloc del catolicisme, sobretot entre les classes populars. Avui, Bolsonaro ha capitalitzat l’animadversió que aquesta població sent respecte l’elit política i econòmica brasilera, particularment liberal en termes morals.
Imatge de portada: Jair Bolsonaro, llavors candidat presidencial, durant una trobada amb un predicador evangèlic al Brasil.
