En un episodi que s’està mediatitzant ben poc a casa nostra, el Tribunal de Comptes Europeu ha publicat un informe molt dur envers la gestió dels fons públics destinats a les organitzacions no governamentals, informalment conegudes com a ONG o oenegés.
La institució que ha de vetllar per la bona gestió dels fons públics de la UE, i per tant de tots els ciutadans europeus, ha denunciat la gestió opaca de les subvencions destinades a aquests organismes tant de la Comissió Europea com dels governs dels estats membre.
Menció especial mereix en l’informe la situació irregular de les entitats que duen a terme activitats de lobbying polític, titllant les informacions facilitades pels donants de “ni fiables ni transparents”.
El document oficial assenyala que en menys de tres anys (de 2021 a 2023), 12.000 organitzacions han rebut 7.400 milions d’euros dels quals 4.800 provenen de les institucions de Brussel·les i la resta dels estats membre.
Segons dades recopilades per Politico.eu, diverses onegés centrades en el medi ambient, com Bankwatch i Health and Environment Alliance, depenen en més del 50% de finançament públic (europeu i nacional combinats).
Aquestes transferències monetàries estan condicionades a “desenvolupar les polítiques internes” de la UE.
El problema és el biaix ideològic que pot existir tant en aquestes mateixes polítiques com en la interpretació del seu contingut. Aquest és particularment manifest en matèria de transició verda i ecologia en general, on les onegés solen defensar postures maximalistes, especialment impopulars entre els electors de dretes actualment majoritaris d’acord amb la composició del Parlament Europeu.
De fet, les crítiques més ferotges a l’actual sistema de subvencions provenen dels membres conservadors del parlament, que acusen la Comissió de desviar diners dels contribuents per a fer pressió en favor de les seves pròpies polítiques a través de les oenegés.
I és que les organitzacions no governamentals mantenen a sou el segon grup de lobbistes més nombrós a la capital de la UE, només per darrere de les empreses.
En el curs dels darrers mesos, la pressió sobre l’actual sistema de finançament s’ha anat incrementant, en part degut al fet que el nou Europarlament està més escorat a la dreta que no pas l’anterior.
També hi juga un paper molt important la presa de consciència dels partits de l’arc polític que comença al centredreta de la importància del combat cultural. Un àmbit on els progressistes han sabut fer-se forts des de mitjans del segle passat, establint l’hegemonia que encara perdura.
Mentrestant, des de posicions favorables a l’actual sistema s’ha fet ús del recurs d’advertir que Europa podria patir “polítiques de retallades a l’estil Trump” extremadament perilloses per a la “societat civil”.
El problema és que parlar de societat civil quan aquesta és finançada per entitats governamentals és una figura que s’apropa molt a l’oxímoron.
La primera ronda de negociacions dels nous pressupostos europeus, coneguts com el Marc Financer Plurianual (MFP), ja indica que els fons per a la recerca i l’acció climàtica podrien orientar-se en part cap a les noves prioritats de la UE, com la defensa i el creixement industrial.
El Tribunal de Comptes Europeu ha publicat un informe molt dur envers la gestió dels fons públics destinats a les organitzacions no governamentals (ONG) Share on X
Loading ...
