Ho va fer una vegada, li va sortir molt bé i va tornar a repetir fiant-se de la pobre memòria electoral dels ciutadans, i sobretot perquè el seu públic està disposat a seguir-lo en tots els seus enganys per no ser despertats dels seus somnis i enfrontats a la realitat d’una independència inviable.
Com els jugadors de triler, que sempre han format part del paisatge de la Rambla de Barcelona, juga amb la boleta del seu retorn, i els incauts de torn van a l’aposta convençuts que saben sota quin gotet s’amaga la boleta . En aquest cas, perfectament convençuts que si Puigdemont surt diputat: 1. Tornarà, 2. Tindrà l’acta de diputat europeu tot i estar fugat, 3. derrotarà els poders de l’estat, 4. Serà la veu de la independència al Parlament Europeu en nom de la república catalana, a canvi d’un vot impossible.
És clar que és el mateix argument que ja va utilitzar en les eleccions autonòmiques del 21 de desembre de 2017, i que li van servir, no per guanyar (el primer partit va ser Ciutadans), però sí per imposar-se a la competència electoral de Junqueras, contrariant així totes les previsions electorals. Llavors, va reiterar que si era elegit tornaria per entrar al Palau de la Generalitat com a president legítim que era. Tots ho esperen. Però és que abans ja havia actuat de la mateixa manera. Quan després de la proclamació no proclamada de la independència, el 27 d’octubre de 2017, un dijous, el govern de la Generalitat va optar de marxar de cap de setmana a casa, i tornar a trobar-se el dilluns en els seus llocs de govern, Puigdemont va desaparèixer de la seva ciutat Girona, sense informar al govern que presidia, i dilluns va aparèixer, no al Palau a Barcelona, sinó a Bèlgica. Més triler.
Ara, quan ERC té un clar avantatge en les enquestes, que atorguen a aquest partit entre 10 i 13 diputats, per 4 a 6 al PDECAT, Puigdemont intenta prendre-li una altra vegada l’èxit a Junqueras, tot i que el preu a pagar per la divisió del vot sigui que una altra vegada que un partit no independentista aconsegueixi la primera posició a Catalunya. No deixa de ser una paradoxa que qui es presenta com a defensor de la unitat -en el seu moment va plantejar una llista única presentant-se com a número dos de Junqueras- no li importi debilitar l’èxit del primer partit independentista si, a canvi, aconsegueix mantenir viu el seu difícil paper polític.
Però, en el millor dels casos, Puigdemont no tornarà, perquè per molt que ho declari cara als seus seguidors, sap perfectament que: 1. La seva proclamació com a eurodiputat només pot realitzar-se en un acte presencial a Madrid, i si torna serà detingut i empresonat perquè pesa sobre ell una ordre de crida i cerca. 2 El Parlament Europeu acredita d’acord amb la legislació de cada estat membre. No hi ha una espècie de procediment supra estatal. 3. La immunitat parlamentària europea només regeix per a actuacions exercides en la seva funció parlamentària, i no cobreix presumptes delictes comesos amb anterioritat en algun dels seus estats.
Puigdemont no tornarà; en tot cas li fastiguejarà la festa a Junqueras.
