A partir de les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat Baròmetre d’Opinió Política, primera Ona 2025 de març i complementant-lo amb altres fonts recents, es presenta un diagnòstic integrat de la societat catalana.
S’examinen els grups majoritaris segons edat, ideologia, identitat nacional, territori, llengua i pràctica religiosa, posant especial atenció en els joves i en els votants de l’àrea central (Barcelona i el seu entorn metropolità). Així mateix, s’identifiquen els temes i enfocaments amb més potencial d’èxit electoral diferenciant entre votants d’esquerra, de dreta i segons l’eix nacional (catalanisme-espanyolisme, incloent-hi autonomistes i independentistes moderats).
Finalment, es plantegen hipòtesis raonades sobre dues qüestions destacades: les causes de la baixa valoració de l’Església catòlica a Catalunya i per què l’electorat català es decanta tant cap a l’esquerra.
Perfil dels grups majoritaris a Catalunya
Distribució per edat i el protagonisme de la joventut
Catalunya té una població envellida, tot i que els joves (menors de 35 anys) segueixen sent un segment important. En els estudis del CEO, els mil·lennials i la Generació Z representen aproximadament un 20-25% de la mostra electoral. Aquest grup juvenil es caracteritza per actituds més secularitzades i cosmopolites que els seus majors.
Per exemple, només al voltant del 33-39% dels joves es consideren religiosos, enfront de gairebé el 47% dels majors de 65 anys (CEO. Enquesta sobre valors a Catalunya. 2023. Taules estadístiques). Així mateix, els joves catalans tendeixen a ser més progressistes en valors socials (com drets LGTBI+, igualtat de gènere, ecologisme) i a participar menys freqüentment en pràctiques tradicionals com l’assistència a oficis religiosos (més del 60% dels menors de 35 “mai o gairebé mai” van a missa o al temple, un percentatge significativament més gran que en cohorts de més edat).
Però aquest diagnòstic sobre el grup de 18-35 anys no revela una excepció molt important que es produeix en els nois més joves; fins als 25 anys:
Tot i que la tendència general dels joves a Catalunya sol assenyalar actituds progressistes, les dades desagregades indiquen que en el subgrup de 18-25 anys es poden apreciar diferències marcades entre homes i dones.
Concretament, diverses anàlisis de l'”Enquesta sobre valors a Catalunya” (CEO, 2023) i estudis complementaris suggereixen que:
- Les dones joves (18-25 anys) mantenen, de manera consistent, posicions pròpies de la progressia en qüestions socials i culturals, reforçant la tendència general del grup.
- Els homes joves (18-25 anys), en canvi, mostren en certs àmbits –especialment en actituds relacionades amb la identitat, les preferències polítiques, la pràctica religiosa i alguns aspectes d’ordre i tradició– una inclinació cap a postures més conservadores en comparació amb generacions anteriors.
Això implica que la generalització que assenyala “els joves catalans” com uniformement progressistes és una visió simplificada: la realitat mostra una heterogeneïtat interna, on la diferència segons sigui el seu sexe, homes o dones, és significativa. En l’anàlisi global s’ha de matisar que la progressia és especialment marcada en les dones joves, mentre que els homes del mateix grup presenten, en alguns indicadors, un gir cap a la dreta en certs temes.
Pel que fa a actituds polítiques, els joves han mostrat en enquestes recents una relativament major simpatia cap a l’independentisme en comparació amb els seus pares, tot i que la diferència generacional s’ha atenuat últimament.
Després del cicle del Procés (2012-2017), el suport a la secessió va pujar entre els més joves, però des de 2019 s’observa cert descens en tots els grups d’edat a mesura que les prioritats es desplacen cap a problemes més quotidians. Així i tot, la franja de 18-34 anys manté un suport considerable a opcions sobiranistes, a la vegada que expressa una forta insatisfacció amb la política en general.
Els joves també pateixen especialment problemes materials com l’accés a l’habitatge i l’ocupació precària, la qual cosa influeix en les seves preocupacions polítiques actuals. De fet, l’habitatge ha emergit com el principal problema per al 36% dels catalans entre 25 i 34 anys, molt per sobre d’altres qüestions (Enquesta CEO: L’habitatge es converteix en el primer problema dels catalans i el no a la independència de Catalunya bat rècords).
Ideologia política predominant
Un dels trets més distintius de la societat catalana és la seva marcada inclinació ideològica cap a l’esquerra. Les dades ho mostren consistentment: més de la meitat dels catalans se situen en posicions d’esquerra o centreesquerra, mentre que una minoria molt reduïda s’identifica obertament amb la dreta.
Per exemple, en un estudi demoscòpic del CEO, un 59% de catalans es definia d’esquerres (incloent-hi centreesquerra) i gairebé un 10% se situava a la dreta o centredreta, quedant la resta al centre (El 59% de catalans diu ser d’esquerres i el 39% se sent espanyol i català).
Una altra manera de veure-ho és mitjançant l’escala 0-10: ampliant les categories, una anàlisi de 2017 va mostrar que el 50,2% dels catalans es col·loca entre 0 i 4 (esquerra fins al centreesquerra), contra només un 11% que es col·loca del 6 al 10 (centredreta a dreta)
Aquesta distribució contrasta amb la mitjana espanyola, on aproximadament un 22,5% de la població se situa a la dreta –el doble que a Catalunya– i el pes de l’esquerra és menor (38,6% en el conjunt d’Espanya). És a dir, Catalunya exhibeix un perfil ideològic netament desplaçat cap a l’esquerra, més que la mitjana estatal en uns 30 punts percentuals de diferència a favor de l’esquerra.
Les implicacions d’aquest “procés d’esquerratització” (Catalunya, ‘paradís socialista’: el suport a l’esquerra és un 30% superior a la resta d’Espanya – Libre Mercado) són clares: els valors progressistes (defensa dels serveis públics, estat del benestar, igualtat social, ambientalisme, etc.) gaudeixen d’una àmplia acceptació social, mentre que les posicions conservadores o de dreta tenen un mercat electoral limitat. Fins i tot molts votants catalans de centre o de tall liberal tendeixen a evitar l’etiqueta de “dreta”.
En conseqüència, l’espectre polític català s’ha mogut entorn de debats entre diferents tonalitats d’esquerra i centre, més que entre dreta i esquerra en el sentit clàssic. Només en anys recents han aparegut partits de dreta més visibles (com Vox en l’àmbit espanyolista o forces independentistes més conservadores com Junts cada vegada més en evolució en aquest sentit, i sobretot Aliança Catalana), però segueixen sent minoritaris en comparació amb l’hegemonia d’esquerres.
Una anotació més. A Catalunya la utilització del marc de referència habitual, dreta-esquerra, progressia conservadorisme, ja beneficia als primers i no recull ja del tot bé la caracterització política de la societat catalana. Altres variables com estatistes-liberals-comunitaris, vida i família-avortament, feminisme o les posicions entorn de l’emigració defineixen millor la caracterització política on la qüestió del mode de vida ha suplert la del mode de producció característic de l’esquerra al segle XIX i XX.
Catalunya exhibeix un perfil ideològic netament desplaçat cap a l’esquerra, més que la mitjana estatal en uns 30 punts percentuals de diferència a favor de l’esquerra Share on X
Loading ...
