La camamilla és una herba remeiera molt estimada per la medicina popular car gaudeix de notables propietats calmants del sistema nerviós i, sobretot, ajuda a la bona digestió dels aliments. El religiós caputxí fra Jacint de Sarrià (†1778) escriví que de la flor de la camamilla se’n fa un oli molt bo “per a mitigar los dolors, y la decocció de la camamilla mitiga los dolors del ventrell y és bona per moltes malalties, dóna ganas de menjar y té virtut de resoldrer” (BHC, De algunas herbas, ff. 167-168).
La camamilla és una planta que trobem de manera espontània a les vores dels sembrats i que també creix abundosament en erms i guarets situats en el nord-est del territori peninsular ibèric. De la camamilla només s’utilitza la infusió de les flors que cal haver collit en un dia serè i clar, i després fer-les assecar a l’ombra. El cèlebre metge de la Universitat Complutense, D. Andrés de Laguna (†1560) escriví sobre les propietats més desconegudes de la camamilla tot assenyalant que, també, “sana la ictericia y las enfermedades del hígado; y sirve su cocimiento de muy útil fomentación contra las pasiones de la vejiga” (Acerca de la materia medicinal, III, 148). Doncs, si voleu collir camamilla per a la vostra farmaciola o per posar a la infusió de la ratafia, espereu un dia ben clar i serè!
